La temperatura adequada a l’habitació del nadó

Per a la temperatura de l’habitació del nadó, a Alemanya la recomanació és força clara. La guia clínica mèdica alemanya per prevenir la mort sobtada del lactant (AWMF, actualitzada el 2022) i les autoritats de salut pública alemanyes indiquen 18 °C com a temperatura ambient òptima per a la nit. Una associació alemanya de pediatres parla de 16 a 18 °C.

Si mires què es recomana en altres països, el panorama és més variat. El servei de salut britànic, l’NHS, recomana aproximadament 16 a 20 °C i aconsella controlar la temperatura amb un termòmetre ambiental. L’associació nord-americana de pediatria, l’AAP, ni tan sols dona una xifra concreta, sinó una regla pràctica: el teu nadó hauria de portar com a màxim una capa més que la que tu duries per estar còmode a la mateixa habitació. I l’organització australiana Red Nose, que assessora les famílies sobre son segur, ho diu clarament: no hi ha proves que una temperatura concreta de l’habitació eviti la mort sobtada del lactant. A Catalunya, el Canal Salut recomana una habitació entre 20 i 25 °C per dormir.

És una contradicció? No ben bé. En una cosa tothom coincideix: cal evitar el sobreescalfament. El que passa és que els estudis que mostren la calor excessiva com a risc no defineixen tots igual què vol dir «massa calor»; la mateixa AAP ho reconeix. Per això no hi ha cap xifra que, per si sola, protegeixi. El que importa és la combinació entre temperatura ambient, roba, sac de dormir i el teu fill o filla. I la temperatura de l’habitació és la part que més fàcilment pots mesurar i regular.

En el dia a dia, això vol dir una cosa senzilla: intenta que a la nit hi hagi uns 18 °C. Entre 16 i 20 °C es pot passar bé la nit, sempre que la roba i el sac de dormir siguin els adequats. Si fa més calor, vesteix el teu nadó més lleuger. Si baixa de 16 °C, posa-li una capa més calenta o un sac de dormir més gruixut, o bé apuja una mica la calefacció. El que no és mai la solució és afegir-hi una manta.

Un nadó regula la temperatura corporal d’una manera diferent de la teva. Els adults ens refredem suant. Els nadons i els infants petits encara no ho poden fer en la mateixa mesura, tal com recorden les autoritats sanitàries. Sobretot alliberen la calor que els sobra pel cap. Si el cos queda atrapat sota massa capes o el cap està cobert, la calor s’hi acumula.

Això és molt més que una qüestió de comoditat. El sobreescalfament es considera un factor de risc per a la mort sobtada del lactant. La guia clínica inclou evitar-lo entre les recomanacions que es consideren consolidades. Tant l’AAP com l’NHS també assenyalen de manera expressa el sobreescalfament com a risc, causat per massa roba, massa roba de llit o una habitació massa calenta.

El que ho fa enganyós és que, si un nadó té fred, normalment ho fa saber ben fort. Si té massa calor, sovint simplement continua dormint: així ho descriuen les autoritats sanitàries. La calor és el problema silenciós. Ara bé, això només val per a una lleu sensació de fresca: si un nadó està realment massa fred, es queda callat i apagat; per tant, la quietud no és automàticament un bon senyal. Un estudi de laboratori del son de l’any 2001 encaixa amb això: nadons sans, la majoria d’unes onze setmanes, que dormien a 28 °C es despertaven amb més dificultat pels sorolls entre les tres i les sis del matí que els nadons que dormien a 24 °C; i també 24 °C està clarament per sobre dels 18 °C recomanats. Els experts sospiten que una menor facilitat per despertar-se és una de les vies per les quals actuen factors de risc com la calor. La capacitat de sortir del son es considera una protecció important que el cos porta de sèrie.

No ho llegeixis com un motiu per espantar-te, sinó com una explicació de per què unes quantes rutines senzilles poden fer tant. La mort sobtada del lactant s’ha tornat poc freqüent: entre 1991 i 2020 la taxa va baixar un 93 per cent, i les xifres absolutes van passar de 1.285 a 84 casos l’any, sobretot perquè les famílies eviten els factors de risc coneguts. I tampoc no es tracta que el nadó passi fred. El que busquem és un nadó que es noti calentó, però no suat.

El termòmetre et diu quina temperatura hi ha a l’habitació. Si el teu nadó hi està bé, t’ho dirà la seva pell, però només si toques el lloc correcte. Les mans i els peus dels nadons sovint són freds sense que tinguin fred en conjunt. Això és del tot normal, i tant les autoritats sanitàries com l’NHS hi coincideixen. El que realment informa és el tronc: el clatell, el pit o la part alta de l’esquena, entre els omòplats. La guia clínica assenyala expressament, en cas de dubte, la zona entre els omòplats.

1. 1

   Escalfa’t la mà: si tens els dits freds, frega’t les mans un moment. Amb dits gelats, qualsevol pell de nadó sembla més calenta del que és.

2. 2

   Toca el lloc correcte: fica amb cura dos dits al clatell o per la part alta de l’esquena, sota la roba, entre els omòplats. Normalment es pot fer sense que el nadó es desperti.

3. 3

   Com interpretar-ho: calent i sec és exactament el que toca. Humit, suat o realment molt calent vol dir: massa calor. Fresc vol dir: una capa més.

4. 4

   Canvia una sola cosa: treu una capa o afegeix-ne una, passa a un sac de dormir més lleuger o més calent —sempre una sola cosa cada vegada— i torna-ho a comprovar al cap d’una estona.

L’AAP també esmenta altres signes de massa calor: suor, cabell humit, galtes o pell envermellides i el pit calent. Si després d’uns dies calorosos apareixen puntets petits, elevats i que piquen, podria ser una erupció per calor. Apareix quan el teu nadó sua molt i se li obstrueixen les glàndules sudorípares. L’NHS explica que els nadons la tenen sovint perquè encara no regulen la temperatura tan bé com els adults. Per a tu és un senyal que convé vestir-lo més lleuger. Per diferenciar-la, prem-hi un got de vidre amb fermesa: si els puntets no empal·lideixen sota el got, no és una erupció per calor —truca immediatament al 112, sobretot si el teu nadó té febre o sembla malalt.

I si té fred? Si el clatell es nota fresc, posa-li una capa prima més o fes servir un sac de dormir més calent. En canvi, una manta per sobre li podria pujar cap a la cara. Tot i així, convé que coneguis els signes d’una hipotèrmia real: el cos se sent fred, el nadó està apagat, inusualment quiet i adormit, i no vol beure. Això és una emergència: truca al 112. Fins que arribi ajuda, posa el teu nadó només amb el bolquer, pell amb pell sobre el teu pit nu, i tapeu-vos tots dos, deixant-li la cara lliure. No posis cap bossa d’aigua calenta ni cap coixí elèctric directament sobre la seva pell.

El sac de dormir del nadó resol dos problemes alhora: no li pot pujar sobre el cap i a la nit no se’l pot destapar a puntades de peu. Per això, la guia clínica i les autoritats sanitàries el recomanen en lloc de la manta. Coixins, pells, reductors o protectors encoixinats, vores toves i peluixos grossos no han de ser dins del bressol, tampoc com a font de calor.

A l’hora de comprar-ne un, val la pena fixar-se bé en això:

• Escot del coll: no ha de ser més gran que el cap del teu nadó, perquè no pugui lliscar cap a dins del sac.

• Sises: ajustades, perquè el nadó no pugui lliscar cap avall dins del sac, però amb espai perquè pugui moure lliurement els braços.

• Sense caputxa: el cap ha de quedar lliure.

• Llargada: alçada del cos menys la llargada del cap més 10 a 15 cm perquè pugui bellugar les cames, aconsellen les autoritats sanitàries. Si el fabricant dona la talla segons el pes, segueix la seva taula.

• Amplada: no ha de ser massa ample, perquè la tela no s’enrotlli al voltant del nadó.

• Sense pesos: l’AAP desaconsella expressament els sacs de dormir, les mantes i els saquets d’embolcall amb pes.

• Norma: comprova que hi consti la norma europea de seguretat per a sacs de dormir per a nadons, EN 16781. Regula, entre altres coses, la mida del coll i de les sises, les peces petites, els cordons i la indicació de la capacitat d’aïllament tèrmic.

La calidesa d’un sac de dormir s’indica amb el valor TOG de l’etiqueta. TOG és una unitat que mesura l’aïllament tèrmic: com més alt és el número, més abriga. Al mercat trobaràs normalment valors entre 0,5 per als sacs d’estiu més lleugers i 3,5 per als sacs d’hivern encoixinats. Els sacs que segueixen la norma europea han d’indicar aquest valor i donar-te una recomanació sobre quin gruix encaixa amb les condicions que teniu a casa.

Ara bé, no existeix una taula independent del fabricant que serveixi per a tots els sacs de dormir. L’organització britànica Lullaby Trust, dedicada a la prevenció de la mort sobtada del lactant, decideix expressament no publicar-ne cap: les teles, els farcits i l’aire calent entre les capes de roba canvien massa la calidesa, i cada nadó és diferent. Si compares les taules de diversos fabricants, els límits entre unes i altres poden diferir en diversos graus. Tot i així, el patró general s’assembla molt, i el resum de sota el recull.

Pren aquests valors com a punt de partida, no com una llei. El que compta de debò és la taula del teu sac de dormir i, al final, el clatell del teu nadó. A la pràctica, sovint va bé tenir dues opcions: un sac lleuger per als mesos càlids i un de gruix mitjà per a la resta de l’any, que puguis combinar amb una capa de roba més si cal.

Si preferiu no fer servir sac de dormir, la guia clínica descriu una manera de fer-ho: posa el teu nadó al llit amb els peus tocant el peu del bressol. Així no podrà lliscar amb el cap sota la manta. Fes servir una manta lleugera i fica-la ben subjecta. Sobre un sac de dormir no hi posis mai una manta per sobre.

Sota el sac de dormir, el teu nadó necessita menys del que molta gent es pensa. Bolquer, body i pijama ja n’hi ha prou, diuen les autoritats sanitàries; a l’estiu, fins i tot menys. Diverses capes fines de cotó són més pràctiques que no pas una sola peça gruixuda: és fàcil treure’n o afegir-ne una. Tingues en compte, però, que entre les capes s’hi acumula aire calent. Per això cada capa addicional escalfa més del que sembla.

Les taules dels fabricants solen combinar els gruixos de sac de dormir del resum de dalt amb la roba així:

• A partir d’uns 24 °C: 0,5 TOG o només un body sense mànigues o de màniga curta.

• Aprox. 20–24 °C: al voltant d’1 TOG, amb un body de màniga curta o llarga a sota.

• Aprox. 16–20 °C: al voltant de 2–2,5 TOG, amb body de màniga llarga i, si cal, pijama.

• Per sota d’uns 16 °C: 3–3,5 TOG amb body i pijama —o bé una mica de calefacció.

La prioritat sempre és la taula del teu sac de dormir i la comprovació del clatell.

A la pràctica, podria ser així:

• Nit d’hivern amb 17 °C: body de màniga llarga, pijama i un sac de dormir d’uns 2,5 TOG. Tenir els peus freds és normal i no és motiu per afegir-hi una manta.

• Nit suau amb 21 °C: body i un sac de dormir d’1 TOG aproximadament —o bé un sac de dormir de tot l’any amb només un body de màniga curta a sota, sempre que el clatell es mantingui sec.

• Nit de calor amb 26 °C: bolquer i un body sense mànigues o de màniga curta, i com a màxim un sac d’estiu molt fi. En nits realment caloroses, un body de màniga curta o fins i tot només el bolquer és correcte, escriu Lullaby Trust.

Si tens dubtes, et pot ajudar la regla pràctica de l’AAP: pensa què et posaries tu en aquella habitació per estar còmode —sense comptar la teva manta o edredó— i posa al teu nadó com a màxim una capa més. El sac de dormir compta com una capa.

Si embolcalles el teu nadó, la roba d’embolcall compta com una capa a part. A sota, per tant, en necessita menys, perquè segons l’AAP l’embolcall pot augmentar el risc que el nadó tingui massa calor. Les cames han de quedar flexionades i amb llibertat de moviment als malucs: portar-les estirades i molt ajustades pot afavorir alteracions del maluc. La guia clínica aconsella no embolcallar els nadons ben estrets per dormir. Si ho feu, feu servir un teixit fi, com muselina o cotó, poseu sempre el nadó panxa enlaire i deixeu de fer-ho tan bon punt mostri els primers signes de voler girar-se; així ho recomanen l’AAP i Red Nose.

Després del primer aniversari, les regles bàsiques continuen sent pràcticament les mateixes. Molts infants petits es mouen molt a la nit i es destapen a puntades de peu: un sac de dormir manté l’escalfor de manera uniforme. Per als nens i nenes que ja s’aixequen i caminen, n’hi ha amb camals. Segons les autoritats sanitàries, a partir d’uns dos anys, en nits de calor també n’hi ha prou amb una manta fina o un llençol de cotó.

Com que el teu nadó allibera sobretot pel cap l’excés de calor, és tan important que el cap quedi lliure. Un gorro al llit, una caputxa al sac de dormir o un drap sobre la cara li bloquegen just aquesta via. Per això, les autoritats sanitàries aconsellen no posar mai gorro a un nadó dins de casa i, sobretot, no al llit. L’AAP hi coincideix: dins de casa, res de gorro un cop ja sou a casa després del naixement.

Això també val quan sou fora. L’NHS recomana treure el gorro i la roba de més tan bon punt entreu del fred a un espai interior, al cotxe, a l’autobús o al tren, encara que el teu nadó es desperti. Costa fer-ho, sobretot quan per fi s’ha adormit al cotxet. Però en una botiga calenta o en un tren ple, sota el gorro i el sac del cotxet s’hi acumula escalfor molt de pressa. Sovint n’hi ha prou de treure-li el gorro i obrir bé el sac del cotxet.

A la nit no hi ha d’haver res a prop del cap que el pugui cobrir: ni manta, ni drap, ni gasa o tovalloleta al capçal del llit. L’AAP situa evitar el sobreescalfament i el cap cobert al seu nivell més alt d’evidència: forma part, doncs, de les regles més ben demostrades per a un son segur del nadó.

La teva sensació personal no és una bona mesura de la temperatura de l’habitació. Tu et mous, portes una altra roba o potser acabes de sortir de la cuina, que és més calenta. Un termòmetre ambiental senzill t’estalvia haver d’endevinar. Molts vigilabebès també mostren la temperatura, i els aparells combinats mesuren, a més, la humitat.

Perquè mesuri de manera fiable:

• Posa’l aproximadament a l’altura on està estirat el teu nadó —l’aire calent puja, i prop del sostre sovint fa més calor que no pas a l’alçada del matalàs. Per això, col·loca’l al costat del bressol, per exemple sobre una còmoda— mai dins del bressol ni penjat a la reixa, i els aparells amb cable, com a mínim a un metre del bressol, perquè els cables són un risc d’estrangulació.

• No el posis a la paret exterior freda ni a la finestra; allà marcarà massa poc.

• No el posis al costat del radiador, sobre aparells elèctrics ni al sol; allà marcarà massa.

• Mesura a l’habitació on el teu nadó dorm de veritat. Com que hauria de dormir al seu propi bressol dins l’habitació dels pares, la temperatura que compta és la d’allà, no la de l’habitació infantil del costat.

Mira el termòmetre al vespre abans d’anar a dormir i, si de tota manera et despertes, torna-hi a fer un cop d’ull a la segona meitat de la nit. Les habitacions sovint es refreden força de matinada, sobretot si la calefacció baixa. A l’estiu passa el contrari: una habitació sota teulada conserva la calor del dia fins ben entrada la nit. Al cap d’unes quantes nits ja coneixeràs el ritme de la vostra habitació i no caldrà estar-ho mirant constantment.

Pel que fa al lloc del bressol: no el posis directament al costat del radiador, ni al sol de ple, ni en un punt on li passi corrent d’aire pel cap. Les autoritats sanitàries també recomanen ventilar regularment l’habitació uns minuts amb la finestra ben oberta. Les autoritats de salut ambiental recomanen, en l’època freda, ventilar de manera intensa dues o tres vegades al dia uns cinc minuts per habitació, i al dormitori cinc a deu minuts al matí en llevar-se. Si ventiles bé un cop més just abans d’anar a dormir, l’aire queda fresc sense que l’habitació es refredi massa. Durant aquest temps, és millor que el teu nadó sigui en una altra estança.

Recorda també que per banyar-lo i canviar-li el bolquer pot fer bastant més calor, perquè el teu nadó està despullat. Per al bany, les autoritats sanitàries indiquen almenys 23 °C de temperatura ambient. Els 18 °C són per dormir, ben abrigat dins del sac de dormir.

A l’hivern és molt temptador convertir el dormitori en un lloc ben calent i acollidor. Per al teu nadó, normalment no cal. Lullaby Trust escriu que poques vegades és necessari tenir la calefacció encesa tota la nit: una capa extra de roba acostuma a ajudar més. Si, tot i així, la deixeu encesa, poseu-la baixa i no deixeu que l’habitació passi en cap cas de 20 °C. De fet, les autoritats de salut ambiental recomanen uns 17 °C per al dormitori. Encaixa molt bé amb els valors de referència per als nadons i, de passada, estalvia despesa en calefacció.

Si tot i així queda massa fresca, per exemple en un habitatge antic mal aïllat, la solució correcta és una capa fina més sota el sac de dormir o un sac més gruixut. El que no toca és posar-hi una manta per sobre, una bossa d’aigua calenta o un coixí elèctric. Si l’habitació, fins i tot amb calefacció, es manté clarament per sota de 16 °C, val la pena mirar-ne la causa: en espais freds la humitat es condensa més fàcilment a les parets exteriors fredes, i allà hi creix la floridura amb facilitat.

A més de la temperatura, la humitat determina el clima de l’habitació. Les autoritats de salut ambiental recomanen per als espais interiors una humitat relativa entre el 40 i el 60 per cent. En habitatges mal aïllats, a l’hivern és millor que es mantingui per sota del 50 per cent perquè no es formi floridura a les parets fredes. Un higròmetre senzill, sovint integrat al mateix termòmetre ambiental, t’indica on sou.

Si a l’hivern el valor es manté clarament per sota del 40 per cent, pot ser útil un humidificador. En aquest cas, fixa’t en aquests punts:

• Sense vapor calent: l’AAP recomana humidificadors d’aire fred. Els aparells que generen vapor d’aigua calent poden causar cremades si un infant s’hi acosta massa o si l’aparell cau.

• Amb distància: col·loca l’aparell aproximadament a un metre del bressol i deixa el cable fora del seu abast.

• Mantén-lo net: omple’l cada dia amb aigua fresca, buida el dipòsit després de cada ús i deixa’l assecar. Fes una neteja a fons cada dos o tres dies d’ús, idealment utilitzant aigua filtrada o destil·lada quan l’aparell estigui en funcionament.

• Sense passar-se: un aparell massa gran per a una habitació petita pot fer que la humitat es condensi a finestres i parets, i allà hi poden proliferar bacteris i floridura.

• Sense olis perfumats: olis essencials com l’eucaliptus, la menta o el càmfor poden provocar en nadons i infants petits, fins i tot en quantitats mínimes i també en forma de vapor, espasmes de la laringe potencialment mortals fins a arribar a una aturada respiratòria. Les autoritats de seguretat química aconsellen evitar llums d’aromes i vaporizadors quan hi ha infants petits.

A l’estiu la pregunta es gira. Les autoritats sanitàries recomanen que la temperatura, sobretot als dormitoris, no superi els 26 °C, i aconsellen que el teu fill o filla dormi a l’habitació més fresca de casa. Com que alhora el teu nadó ha de dormir a prop vostre, en les nits de molta calor això sovint vol dir que us traslladeu plegats, per exemple a una habitació orientada al nord o a un pis inferior. Un bressol de viatge ho fa més fàcil.

Si fins i tot de nit la temperatura gairebé no baixa dels 25 °C, a alguns infants els costa més adormir-se i continuar dormint, expliquen les autoritats sanitàries. Per tant, les nits més mogudes durant una onada de calor no volen dir que estiguis fent res malament, sinó que són una reacció comprensible a la calor.

Per mantenir la calor tan a ratlla com sigui possible:

• Tanca persianes, stores o cortines durant el dia, idealment abans que el sol entri a l’habitació.

• Ventila quan l’aire de fora sigui més fresc —a la nit i de bon matí.

• Fes servir un ventilador per moure l’aire, però no l’enfoquis directament cap al teu nadó. No abaixa la temperatura, però el corrent d’aire es percep com a refrescant. Col·loca’l en un lloc estable i fora del seu abast.

• L’aire condicionat pot refredar l’habitació —fins als valors que ja busques habitualment, amb la roba i el sac de dormir adaptats a la temperatura mesurada. No hauria de bufar directament sobre el bressol, perquè cal evitar el corrent d’aire al cap.

Potser has llegit que un ventilador protegeix de la mort sobtada del lactant. De fet, un estudi de casos i controls fet a Califòrnia el 2008 va trobar que els nadons que dormien amb el ventilador encès en resultaven afectats amb menys freqüència. Però aquests estudis mostren una associació, no una prova. L’AAP considera que les dades encara són massa febles per recomanar ventiladors com a mesura de protecció. El pots fer servir per refrescar l’ambient, però no substitueix les normes de son segur.

Per dormir, quan fa calor n’hi ha prou amb un pijama fi sense peus o un body de màniga curta; en nits molt caloroses, fins i tot només el bolquer. El sac de dormir només és una opció si és molt lleuger; per sobre dels 24 °C, els fabricants solen indicar 0,5 TOG. Una manta solta tampoc no és una alternativa a l’estiu. Si el termòmetre supera els 30 °C, les autoritats sanitàries recomanen afegir-hi un extra de frescor amb draps humits: tebis a frescos, mai freds, i només mentre hi siguis present. Passa’ls suaument pel clatell, els braços i les cames; no li posis cap drap a la cara ni tampoc dins del llit.

En dies calorosos, para especial atenció a si beu prou. Durant els primers quatre a sis mesos, el teu nadó rep prou líquid amb la llet materna o el biberó. Quan fa calor, ofereix-li pit més sovint o dona-li el biberó més vegades. Un bon indicador en el dia a dia són els bolquers: si n’hi ha clarament menys de mullats que de costum, l’orina és fosca o el teu nadó està apagat, fes que el visiti un metge.

Quan sou fora, no cobreixis mai el cotxet amb un drap, una manta ni cap altra coberta que retingui l’aire: a sota hi pot fer molta calor molt de pressa. És millor un para-sol o una vela de sol que deixi circular l’aire. I no deixis mai el teu fill o filla sol dins del cotxe, ni tan sols uns minuts. Amb calor hi ha perill de mort.

Entorn nou, clima nou: quan viatgeu, la comprovació del clatell és especialment útil. Hi ha algunes coses que ho faciliten:

• Posa un termòmetre a la maleta: a les habitacions d’hotel i als apartaments turístics sovint fa una temperatura molt diferent de la de casa, i de vegades la calefacció o l’aire condicionat van massa forts.

• Endú-te’n dos gruixos: si viatgeu a una altra estació o a una altra zona climàtica, posa a la maleta un sac lleuger i un de gruix mitjà —o el sac de tot l’any amb roba lleugera per combinar.

• Seguretat també en un llit desconegut: fins i tot al bressol de viatge, només el matalàs corresponent, sense coixins afegits, coixins tous ni mantes.

• Aire condicionat de vacances: que no bufi directament sobre el llit i ajusta’l perquè l’habitació es mantingui dins del vostre marge habitual. Una habitació d’hotel molt refredada és massa freda per a un nadó amb només un body fi d’estiu.

• A casa dels avis: si el pis està molt calent, pregunta si podeu abaixar la calefacció de l’habitació on dormireu i vesteix el teu nadó més lleuger.

Al cotxe a l’hivern, els abrics gruixuts i els monos de neu no han d’anar sota els arnesos del portanadons o del seient infantil, perquè el cinturó ha d’ajustar-se directament al cos. Els organismes de seguretat viària recomanen obrir l’abric i treure’l de sota l’arnès, o bé tapar el teu fill o filla amb una manta preescalfada per sobre de l’arnès un cop ja estigui cordat. Tan bon punt el cotxe s’escalfi, treu-li el gorro i la manta. En trajectes llargs, van bé parades regulars per treure el nadó del seient —i aprofitar per tocar-li el clatell.

Al cotxet o al portabebès, la calor s’acumula més ràpid del que sembla tan bon punt entreu en un espai climatitzat. A més, al portabebès o a la bandolera també hi escalfa el teu propi cos. Per això, sobretot allà, toca-li el clatell més sovint, especialment en interiors o al sol, i més val treure una capa que no pas deixar-ne una de massa.

De vegades, després de la migdiada en una habitació calenta, el teu nadó crema. La primera pregunta és: és per l’ambient? Treu-li una capa, porta’l a una habitació més fresca i ofereix-li pit o biberó. Segons l’AAP, una temperatura corporal elevada per sobreescalfament acostuma a ser només lleu i es normalitza en poques hores quan el nen és en un lloc més fresc. Amb nadons menors de tres mesos, però, no esperis: després de despullar-lo, mesura la temperatura per via rectal i actua segons el valor, tal com s’explica a continuació. Si el teu nadó està apagat o beu malament, busca ajuda mèdica immediatament, sense esperar a mesurar.

Només el termòmetre et pot dir si és febre. En nadons, la manera més precisa és mesurar la temperatura al cul, és a dir, per via rectal. Les mesures a l’aixella o al front poden sortir clarament més baixes; per això, un valor normal al front en un nadó menor de tres mesos que es nota calent no és un senyal tranquil·litzador: cal tornar a mesurar per via rectal. Les autoritats sanitàries parlen de temperatura elevada entre 37,6 i 38,4 °C, i de febre a partir de 38,5 °C; durant les primeres setmanes de vida, ja des de 38,0 °C. L’AAP i molts hospitals pediàtrics fixen el límit generalment en 38,0 °C (rectal). Més important que la definició és què fas:

Durant els primers tres mesos de vida, si el teu nadó té 38,0 °C o més (rectal) necessita ajuda mèdica immediata —ja amb la primera mesura i també de nit. També és un senyal d’alarma una temperatura per sota de 36,5 °C a aquesta edat: escalfa el teu nadó de seguida pell amb pell i fes que el vegin igualment de manera urgent; si està apagat, fred o beu malament, truca al 112. Entre els tres i els sis mesos, segons les recomanacions britàniques de l’NHS, una temperatura de 39,0 °C o més ja és motiu per buscar ajuda mèdica immediata, encara que el teu nadó sembli espavilat. A partir d’uns sis mesos, l’alçada de la febre per si sola diu poc sobre com n’està de malalt un infant. Aleshores pesen més el comportament, si beu i els senyals d’alarma que no pas la xifra exacta.

No tapis de més un nadó amb febre. És un reflex molt estès, però els nadons es sobreescalfen amb més facilitat que els infants més grans. Per això l’AAP adverteix expressament de no abrigar ni embolicar massa els nadons amb febre. La roba i el sac de dormir s’han de continuar ajustant a la temperatura de l’habitació. Si el teu nadó té calfreds mentre la febre puja, una capa fina més és acceptable; tan bon punt es noti calent o suï, li has de treure.

Per a la conversa amb la consulta de pediatria, va bé apuntar l’hora, el valor i el mètode de mesura, perquè els resultats obtinguts amb mètodes diferents no es poden comparar directament. A Moonsleep pots registrar la temperatura amb el mètode de mesura —així la teva parella o els avis del Care-Team també veuen de seguida quan es va mesurar per última vegada i quin en va ser el resultat.

Si la teva parella, els avis o la cangur posen el teu nadó a dormir, va bé anar tots a l’una. Aquests cinc punts caben perfectament en un paper a la nevera:

1. 1

   A la nit, uns 18 °C —entre 16 i 20 °C funciona bé amb la roba adequada.

2. 2

   Toca el clatell o l’esquena, no les mans ni els peus: calent i sec és correcte.

3. 3

   Cap lliure: sense gorro, sense caputxa, sense res sobre la cara.

4. 4

   Sac de dormir en lloc de manta, sense coixins, pells ni reductors —i sempre panxa enlaire.

5. 5

   Si tens dubtes, més val una capa menys que una de més, i al cap d’una estona torna a tocar-li el clatell.

I per a tu mateixa o mateix: no cal vigilar cada nit cada mig grau. Al cap d’unes setmanes ja coneixeràs la vostra habitació, els vostres sacs de dormir i el teu nadó. Llavors, normalment n’hi haurà prou amb una mirada al termòmetre quan el posis a dormir i un toc ràpid al clatell quan hi vagis a fer un cop d’ull.