El nounat no dorm a la nit

Ja a la panxa, aproximadament a partir de la setmana 36 d’embaràs, un nadó alterna entre dormir, somiar i estar despert. Allà, sobretot rep de tu els senyals que indiquen si a fora és de dia o de nit: la melatonina, l’hormona del son que el teu cos produeix a la nit, també li arriba a través de la placenta. El rellotge intern del seu cervell, una petita centraleta que regula els ritmes diaris del cos, ja està format abans de néixer. Però encara no pot funcionar tot sol.

Amb el naixement, aquesta via desapareix, i de cop és sobretot la gana qui marca el ritme. Durant les primeres setmanes, el teu nadó dorm en total aproximadament entre 14 i 18 hores al dia, però en trams d’uns 30 minuts a 3 hores, repartits entre el dia i la nit. Entremig es desperta perquè necessita menjar, tant si fa sol com si surt la lluna. Per al teu nadó, les dues de la matinada simplement són l’hora de la següent presa.

A més, el teu nadó encara no produeix per si mateix la melatonina que a tu et fa venir son al vespre seguint el ritme del dia i la nit. Les investigacions han trobat que, en nadons nascuts a terme, abans d’entre la 9a i la 12a setmana de vida gairebé no hi ha indicis d’aquest ritme. Altres ritmes diaris, com l’alternança entre son i vigília o els d’altres hormones, també solen definir-se clarament només després del segon mes de vida. Com a orientació general: a partir d’aprox. 4–6 setmanes, el son es va tornant més regular. A partir d’aprox. 8–12 setmanes, el dia i la nit es diferencien més clarament i la producció pròpia de melatonina es posa en marxa. A partir d’aprox. 10 setmanes, en molts nadons el tram de son més llarg s’allarga de manera visible, i entre els 3 i els 6 mesos es consolida el patró dia-nit. Per això, la foscor encara no té per al teu nadó el mateix efecte que per a tu.

Vol dir això que fins llavors només et toca esperar? No. El rellotge intern aprèn a partir de senyals, i el més potent és la llum. En un estudi amb nadons d’entre 4 i 12 setmanes, a les 12 setmanes el seu ritme d’activitat ja s’ajustava de manera visible a la llum que havien rebut al llarg del dia. Independentment d’això, des de la quarta setmana ja es relacionava amb la rutina diària de les seves mares. Un altre estudi amb nadons de 6 a 12 setmanes va trobar que els que concentraven una part més gran del son a la nit havien rebut més llum a primera hora de la tarda. No és una prova de causa i efecte, però sí un senyal encoratjador. Dies lluminosos i actius, i nits fosques i tranquil·les: aquesta és la llengua que entén el rellotge intern del teu nadó.

Si el teu nadó va néixer abans d’hora, normalment necessita una mica més de temps. En un estudi, el ritme de la melatonina en nadons que havien nascut de mitjana unes 7 setmanes abans es va iniciar aproximadament 9 setmanes més tard que en els nascuts a terme. Per això, guia’t per l’edat corregida, és a dir, pel temps transcorregut des de la data probable de part.

Alguns nadons agafen al principi el ritme exactament al revés. De dia dormen llarg i profundament —al cotxet, als braços, durant la visita dels avis—. Al vespre s’espavilen i, per exemple, tenen l’estona més desperta entre les onze i les tres. Això no és un tret de caràcter ni un error de criança, sinó la conseqüència d’un rellotge intern que encara no funciona tot sol. Normalment es resol quan madura, sovint cap a la vuitena setmana.

No es pot acabar amb aquesta inversió dia-nit prement un botó, però sí escurçar-la suaument. La clau més important durant les primeres setmanes són les preses. Fins que el teu nadó hagi recuperat el pes de naixement i vagi guanyant pes bé —normalment passa al cap d’uns 10–14 dies—, la recomanació és oferir-li de beure de dia com a molt tard unes 3 hores després de l’inici de l’última presa, i si cal despertar-lo amb suavitat per fer-ho. 4 hores és el límit màxim, no una referència. Així, més preses i més estones de vigília passen al dia, i la nit n’ha de carregar menys.

Despertar-lo suaument sovint funciona així: obrir el sac de dormir, posar-li un bolquer net, dir-li unes paraules, sostenir-lo en posició vertical o acariciar-li els peus. De vegades calen dos o tres intents. La idea no és mantenir el teu nadó despert molta estona, sinó que el dia guanyi unes quantes preses més.

El que no ajuda és mantenir artificialment el teu nadó despert de dia perquè a la nit tingui més son. Els nadons massa cansats sovint encara tenen més dificultats per adormir-se, també a la nit. La regla general és: despertar-lo per donar-li de beure, sí; mantenir-lo despert més enllà de les seves forces, no.

La raó més evident per la qual un nounat es desperta a la nit és la gana. Al principi, al seu estómac hi cap molt poca quantitat: el primer dia sovint només uns 2–10 ml per presa, i no és fins cap al tercer o quart dia que passen a ser uns 30–60 ml. Això també val per al biberó: guia’t pels senyals de sacietat del teu nadó, no per l’escala. A més, la llet materna es digereix més ràpid que la llet de fórmula del biberó. Per això, els nadons alletats solen fer preses cada 1,5 a 3 hores durant el primer mes, i els alimentats amb biberó, normalment cada 2 a 4 hores —sempre comptant des de l’inici d’una presa fins a l’inici de la següent, i com a orientació, no com a horari fix—. En total, solen ser 8–12 preses en 24 hores, i unes quantes necessàriament cauen a la nit.

Així doncs, les preses nocturnes a aquesta edat no són un problema que hagis de resoldre, sinó part del pla. Fins aproximadament al sisè mes, és normal que el teu nadó es desperti almenys una vegada a la nit per menjar, i en molts casos —sobretot si pren pit— bastant més temps. De fet, els primers dies passa just el contrari: fins que el teu nadó hagi recuperat el pes de naixement, no hauria d’estar a la nit més d’unes 4 hores sense una presa. Si no es desperta sol, l’has de despertar amb suavitat.

Molts nadons, a més, mengen especialment sovint al vespre i durant la primera meitat de la nit, de vegades gairebé cada hora una vegada rere l’altra. Aquest anomenat cluster feeding és normal i no és cap senyal que la teva llet no sigui suficient. Si el teu nadó rep prou aliment ho veuràs en altres coses: en almenys 6 bolquers molls al dia a partir d’aprox. del cinquè dia de vida i en un bon augment de pes. També són normals les fases en què el teu nadó, durant 2 o 3 dies, i de vegades fins a una setmana, vol fer moltes més preses del que és habitual. Sovint se’n diu brots de creixement. Ara bé, no hi ha un calendari fix per a això, encara que algunes llistes ho facin pensar.

Cada presa nocturna es fa més fàcil si reacciones d’hora. La gana acostuma a anunciar-se abans que el teu nadó plori: fa sorollets amb la boca, es llepa els llavis, treu la llengua, gira el cap buscant i es porta la mà a la boca una vegada i una altra. El plor és més aviat un senyal tardà de gana. Si el teu nadó ja ha arribat a plorar desconsoladament, sovint està massa alterat per poder menjar bé.

Quan menja, el teu nadó sovint també empassa una mica d’aire. Alguns nadons l’expulsen sense esforç; d’altres necessiten ajuda. No hi ha una norma fixa sobre si va millor fer-lo rotar durant o després de la presa, i normalment n’hi ha prou amb uns minuts. Tres postures que solen anar bé són:

• Sobre l’espatlla: la barbeta del teu nadó reposa sobre la teva espatlla; amb una mà li subjectes el cap i el coll, i amb l’altra li acaricies o li dones uns copets suaus a l’esquena. A alguns nadons els ajuda si camines a poc a poc mentre ho fas.

• Assegut a la teva falda: el teu nadó està dret, mirant cap enfora. Amb una mà li subjectes el pit i la barbeta, sense pressionar el coll, i amb l’altra li fregues l’esquena.

• Boca avall sobre els teus genolls: el teu nadó reposa travessat sobre la teva falda; li subjectes la barbeta i li acaricies l’esquena.

Si el teu nadó mostra signes de tenir aire a la panxa —plora, arqueja l’esquena, encongeix les cames, tanca els punys—, el poden ajudar uns cercles suaus a l’esquena o moviments lents de pedaleig amb les cames. Molts nadons també es calmen si, quan estan desperts, es posen boca avall sobre el teu avantbraç o sobre els teus genolls i els acaricies l’esquena. És explícitament una postura per a moments de vigília als teus braços, mai una posició per dormir.

Que després de menjar torni una mica de llet és molt freqüent en nadons petits. Normalment aquestes regurgitacions comencen abans de la vuitena setmana i milloren al llarg del primer any. Ajuda tenir el teu nadó tan vertical com sigui possible mentre menja, fer una pausa per rotar a mig àpat i portar-lo una estona incorporat després de la presa. Tot i així, per dormir ha d’estar estirat pla d’esquena. Elevar el capçal, fer servir un coixí en falca o una ganduleta inclinada no ajuda contra les regurgitacions i no és segur per dormir.

I després hi ha el plor per al qual sembla que no hi ha cap motiu clar. Durant les primeres setmanes, els nounats sovint ploren entre 1 i 4 hores al dia, normalment sobretot a última hora de la tarda i al vespre. La quantitat sol augmentar fins aproximadament a la sisena setmana i després torna a baixar. Cap al tercer o quart mes, en la majoria de nadons disminueix clarament. Si un nadó plora més de 3 hores al dia, en més de 3 dies per setmana, i això durant més de 3 setmanes, els professionals en parlen com de plor excessiu. No té res a veure amb un comportament inadequat dels pares. Sovint al darrere hi ha que el nadó està saturat d’estímuls i li costa adormir-se.

El que sovint ajuda llavors és menys, no més: una habitació tranquil·la i amb llum tènue, el teu cos, un balanceig regular o caminar lentament, taral·lejar fluixet, xuclar el pit o el xumet. Si dones el pit, el millor és esperar amb el xumet fins que la lactància estigui ben instaurada, normalment després de 3 o 4 setmanes. Provar nerviosament un truc rere l’altre sovint encara inquieta més molts nadons. Portejar també pot ajudar: en un estudi, els nadons que es duien molt en braços o en portanadons ploraven clarament menys a les 6 setmanes, sobretot al vespre. Ara bé, en nadons que ja ploraven moltíssim, aquest efecte no es va veure en un estudi posterior. Així doncs, portejar no perjudica, però tampoc no és una vareta màgica.

Si notes que se t’acaba la paciència, això no és cap fracàs, sinó un senyal que necessites una pausa. Deixa el teu nadó ben segur d’esquena al seu llit, surt uns minuts de l’habitació i respira, o passa’l a una altra persona. No sacsegis mai el teu nadó. Sacsejar-lo pot causar lesions gravíssimes i fins i tot pot ser mortal. Demana ajuda tan bon punt et sentis desbordat, no esperis que el plor compleixi els criteris de plor excessiu: a l’equip de pediatria del CAP o trucant al 061 (Salut Respon), les 24 hores i gratuït.

Sona paradoxal, però forma part del dia a dia amb un nounat: un nadó que ha estat despert massa estona no dorm millor, sinó que sovint té més dificultats per adormir-se. I els nounats només poden estar desperts estones curtes seguides. Al principi solen ser entre 35 i 75 minuts, comptant-hi també menjar i canviar el bolquer. Cap als 2 mesos solen ser entre 60 i 90 minuts, i cap als 3 mesos i mig aproximadament entre 75 i 140 minuts. Aquestes finestres de vigília són valors orientatius basats en l’experiència pràctica, no una guia mèdica. Pren-les com una orientació general; la resta t’ho mostrarà el teu nadó: aparta la mirada, es queda amb la vista perduda, badalla, arrufa el front, tanca els punys, rondina o busca el teu contacte.

A més de la durada, importa què passa durant aquesta estona de vigília. Per a un nadó a qui fins fa poc la llum i els sorolls només li arribaven esmorteïts, fins i tot un dia completament normal és ple d’impressions: veus, cares, olors, mans, moviment. Després d’una tarda amb moltes visites, d’un passeig per un carrer comercial ple o d’una festa familiar, de vegades arriba una fase de vespre especialment inquieta. Això no vol dir que us hàgiu de quedar a casa. Però ajuda dosificar una mica el dia:

• Programa millor les visites al matí que no pas a última hora de la tarda.

• No deixis que el teu nadó vagi passant de braços en braços si ja està rondinant. Amb una persona coneguda i una habitació tranquil·la n’hi ha prou.

• Reserva una hora tranquil·la abans del vespre: llum tènue, poca activitat i molt contacte físic.

• Porta el teu nadó a dormir una mica abans que no massa tard, tan aviat com vegis els primers signes de son.

Alguns nadons dormen hores i hores als braços durant el dia, però al seu propi llit es tornen a despertar al cap de 20 minuts. No és tossuderia. Un nounat depèn completament que hi hagi algú que l’escalfi, l’alimenti i el consoli quan es fa sentir. No pots malcriar un nadó tan petit amb atenció. Al contrari: els nadons als quals se’ls respon de seguida durant els primers mesos solen plorar menys en conjunt.

Per a la nit, això vol dir: durant el primer any de vida, el teu nadó dorm de la manera més segura al seu propi llit dins de la vostra habitació. Com a llit propi compten igualment el moisès, el bressol, el llit de baranes o un bressol acoblat ben fix i sense espais al llit dels pares. Així ets prou a prop per sentir-lo i anar-hi ràpidament, i alhora ell té el seu espai segur. Molts nadons es calmen més fàcilment si, després de deixar-los al llit, mantens un moment la mà sobre la seva panxa o si taral·leges fluixet.

Durant el dia pots donar tanta proximitat com us vingui de gust a tots dos: portar-lo, acaronar-lo, pell amb pell. En una motxilla portanadons o un fular, assegura’t que la cara del teu nadó quedi visible, que el nas i la boca estiguin lliures i que el cap no s’enfonsi a la tela. La barbeta no ha de tocar-li el pit —com a mínim hi ha d’haver l’amplada d’un dit—, i ha d’anar prou alt i ben ajustat al teu cos perquè li puguis fer un petó al cap. Si s’adorm damunt del teu pit, queda’t despert. Si notes que tu també t’adormisques, posa’l al seu llit.

Llavors, com li ensenyes al teu nadó quan és de dia? No amb un pla estricte, sinó amb molts petits senyals que es repeteixen cada dia:

• Marca el matí. Tria una hora aproximada per començar el dia, per exemple entre les 6 i les 8. La presa d’aquesta franja es converteix en la primera del dia: obre les cortines, encén el llum, treu la roba de dormir i posa-li roba de dia, i digues-li un alegre «bon dia». El teu nadó encara no entén les paraules, però experimenta que cada dia, més o menys a la mateixa hora, alguna cosa canvia.

• Ompliu-vos de llum natural. Seu amb el teu nadó a prop de la finestra, passeu les estones de vigília a l’habitació més lluminosa, sortiu a passejar —si voleu, també a primera hora de la tarda—. A fora, sempre a l’ombra. Durant el primer any de vida, els nadons no han d’estar al sol directe. No tapis el cotxet amb una tela, perquè a sota s’hi acumula la calor; és millor un para-sol o un tendal que deixi circular l’aire.

• Migdietes amb llum. Les migdiades poden fer-se al menjador, amb llum natural i amb els sorolls normals del dia. No cal xiuxiuejar, ni abaixar persianes, ni anar de puntetes. Justament aquest contrast ajuda el teu nadó a distingir el dia de la nit. Tot i així, perquè dormi amb seguretat, sempre ha d’estar d’esquena i sobre una superfície ferma i plana, per exemple al moisès, al cabàs del cotxet o al bressol de viatge, no pas al sofà, sobre el coixí de lactància, en un niu de nadó o a la ganduleta.

• Omple de vida les estones despertes. Si el teu nadó està despert i tranquil, parla-li, canta, ensenya-li la teva cara de prop, porta’l per casa i explica-li què estàs fent. També hi entren petites estones boca avall, despert i sota la teva supervisió. No cal gaire estona per a tot això: la finestra de vigília d’un nounat s’omple de seguida.

• Inclou el teu nadó en el teu dia. Esmorzar, endreçar, trucar per telèfon, sortir a passejar: el teu nadó hi pot ser. Les investigacions apunten que els nadons, ja durant les primeres setmanes, també s’orienten pel ritme de les seves figures de referència. Per tant, el teu dia a dia normal també marca el compàs.

Cap d’aquests punts no ha de sortir perfecte. El que importa és que el teu nadó noti una diferència clara entre el dia i la nit, no en un sol dia, sinó setmana rere setmana.

La nit és la cara oposada del dia: tot el que passa, passa amb calma. El teu nadó rep el que necessita —llet, un bolquer net si cal i la teva proximitat—, però sense espectacle. Així, nit rere nit, aprèn que aquí no hi ha res a perdre’s.

Moltes coses es fan més fàcils si prepares la nit abans que comenci. Pots deixar a tocar del llit una petita «estació nocturna»:

• una llum feble i càlida que puguis encendre amb una mà i que només serveixi per veure-hi amb seguretat, no el llum del sostre

• bolquers, tovalloletes humides o una tovalloleta de roba, una estoreta per canviar-lo i un body de recanvi

• un drap per a les regurgitacions, i per a tu un got d’aigua i un petit refrigeri: és millor no beure res calent mentre tens el teu nadó als braços

• si dones biberó: cada vespre, aigua acabada de bullir en un termo i la quantitat de pols mesurada en un recipient de ració net i sec. No ho preparis fins que el teu nadó vulgui menjar: renta’t les mans, posa primer l’aigua al biberó i després afegeix-hi la pols. Si ho fas al revés, la llet queda massa concentrada i això sobrecarrega l’equilibri hídric del teu nadó. No mantinguis la llet preparada calenta ni en guardis restes per més tard.

Quan el teu nadó es fa sentir, la nit pot anar així:

1. 1

   Escolta un moment. No tots els grunyits o sacsejades volen dir que el teu nadó estigui despert: en el son lleuger i actiu, totes dues coses són normals. Parlem d’uns segons fins a un o dos minuts. Si els sons es tornen més exigents o mostra senyals de gana, ves-hi de seguida, abans que acabi plorant desconsoladament.

2. 2

   Deixa el llum apagat. Amb la llum de nit n’hi ha prou. Baixa també la brillantor del mòbil o, millor encara, no l’agafis. La llum forta diu: dia.

3. 3

   Alimenta’l amb calma. Poques paraules, veu baixa, res de jugar. Somriure, és clar, sí que pots; el gran repertori de cançons i ganyotes, reserva-te’l per al matí.

4. 4

   Un rotet curt. Normalment n’hi ha prou amb un o dos minuts en posició vertical.

5. 5

   Canvia’l només si cal. Si hi ha caca, si el bolquer és molt ple o si la pell està irritada, sí; si no, millor que no. I si el canvies, fes-ho ràpid, amb poca llum i amb les mans calentes, i tant si és al llit com al canviador, una mà ha d’estar sempre sobre el teu nadó.

6. 6

   Torna’l al seu llit. D’esquena, dins del sac de dormir, i tu també t’estires altra vegada.

I si el teu nadó a dos quarts de tres està tip, sec i ben despert? Doncs continua sent de nit. Queda’t a l’habitació enfosquida, agafa’l en braços o deixa’l al seu llit i queda’t al costat, taral·lejant fluixet. Ni televisió, ni llum del menjador, ni joc. Pot semblar temps perdut, però és exactament el missatge que ha d’arribar. Si torna a mostrar gana, ofereix-li de beure. Quan se li vagin fent pesades les parpelles, estira’l.

I pensa també en tu: si sou dos, repartiu-vos les nits de manera que cadascú pugui dormir almenys un tram més llarg seguit.

Els rituals, per a un nadó, són com senyals de trànsit. Les societats de pediatria recomanen fer que la nit sigui conscientment diferent del dia, perquè un nadó pot reconèixer pels rituals repetits que ha arribat l’hora de dormir. Pots començar-hi ja durant les primeres setmanes. En una enquesta a pares de nadons molt petits d’entre 1 i 15 setmanes, els nadons amb ritual de vespre dormien a la nit en trams més llargs i passaven menys estona desperts. També els seus pares dormien amb menys interrupcions. Això no demostra que el ritual, per si sol, sigui l’únic responsable de la diferència, però sí que anima a provar-ho.

Encara no cal una hora fixa. Durant les primeres setmanes, molts nadons encara no tenen una hora d’anar a dormir recognoscible. Per això, lliga el ritual a un moment que igualment es repeteixi cada vespre, per exemple a l’última presa abans que tu te’n vagis al llit. Si al cap d’unes setmanes es comença a veure a quina hora el teu nadó agafa son al vespre per si sol, trasllades el ritual a aquell moment.

Més important que el contingut és que els passos arribin cada vespre en el mateix ordre. N’hi ha prou amb uns minuts tranquils, per exemple així:

1. 1

   Abaixar la llum, parlar més fluix, apagar la televisió.

2. 2

   Bolquer net, pijama, sac de dormir.

3. 3

   L’última presa del vespre en un ambient tranquil.

4. 4

   Sempre la mateixa frase o una cançó curta, com ara «Ara és de nit. Soc aquí.»

5. 5

   Estirar-lo —d’esquena, al seu propi llit.

No cal banyar-lo cada vespre: una o dues vegades per setmana és totalment suficient per als nadons. Si al teu nadó li agrada l’aigua, el bany pot formar part del ritual, millor quan està despert i no té gana. Qui fa el ritual és secundari. Si la parella, l’àvia o la persona que el cuida fan els mateixos passos en el mateix ordre, el missatge continua sent el mateix. I si no funciona de seguida, és normal: un ritual no és un interruptor, sinó un hàbit que adquireix significat al cap de setmanes.

Potser has sentit que el nadó d’uns coneguts amb 8 setmanes «ja dormia tota la nit». Passa, però no és la mesura de res. Durant els primers mesos, simplement no és esperable que dormi tota la nit d’una tirada, i les preses nocturnes formen part de la normalitat fins aproximadament al sisè mes. En molts nadons, un tram continu de son d’unes 6 hores no apareix fins al sisè mes de vida. I ni tan sols llavors en tots: en un estudi canadenc amb gairebé 400 nadons, als 6 mesos més d’un de cada tres encara no dormia 6 hores seguides a la nit, i a l’any encara més d’un de cada quatre. Això no es relacionava de manera clara amb el seu desenvolupament.

En aquests primers mesos, el progrés acostuma a notar-se més discretament:

• El tram més llarg de son s’allarga, en molts nadons de manera visible a partir d’aprox. de les 10 setmanes.

• Una part més gran del son es desplaça cap a la nit.

• Les fases de vigília durant el dia s’allarguen.

• A poc a poc es comença a veure quan el teu nadó agafa son al vespre.

La durada del tram de son més llarg pot variar entre nadons sans de la mateixa edat en hores, no en minuts. Per això, comparar amb altres nadons serveix de ben poc.

Com que aquests canvis arriben a poc a poc al llarg de setmanes, és fàcil no adonar-se’n, sobretot quan de nit tens son. Pot ajudar anotar durant uns quants dies quan dorm i quan menja el teu nadó, en paper o en una app com Moonsleep, que mostra per separat el son nocturn i les migdiades. Així veuràs clarament que alguna cosa es mou, encara que l’última nit no t’ho hagi semblat.

Compta també amb alts i baixos, no amb una línia recta. Un dia amb moltes visites o una fase en què el teu nadó vol menjar més pot desendreçar unes quantes nits. Això no vol dir que tot hagi estat en va. I fins que les nits s’ordenin, tens tot el dret a posar-t’ho tan fàcil com puguis: estira’t sempre que puguis, accepta ajuda i deixa estar allò que no sigui important.