Fins fa poc les nits eren més tranquil·les, i ara el teu infant es desperta constantment i es resisteix a cada migdiada? Moltes famílies en diuen «regressió del son». Primer, la bona notícia: el teu infant no està desaprenent res. Està aprenent tantes coses alhora que, durant unes setmanes, el son va una mica a remolc.
D’un cop d’ull
- Durada habitual
- 1–3 setmanes
- Més freqüent entre
- 4–24 mesos
- Què ajuda
- ritual i afecte
- Senyals d’alerta
- al metge ja
Què hi ha al darrere
Una regressió del son és una fase que sol durar entre una i tres setmanes, en què un infant de sobte es desperta més sovint, dorm menys estona i es resisteix a adormir-se, tot i estar sa. És típic cap al 4t mes, entre els 8–10 mesos, als 12 i 18 mesos i al voltant del 2n aniversari. Al darrere hi ha maduració, no pas un retrocés: el cervell creix, el cos de cop pot fer més coses i les emocions es fan més grans. Tot això s’ha de processar, i sovint el son és el primer que se’n ressent. Als 18 mesos i al voltant del 2n aniversari, aquesta fase també pot durar fins a quatre setmanes.
Les dates més conegudes són sobretot valors basats en l’experiència del dia a dia familiar, no pas etapes fixades científicament. De fet, un estudi neozelandès que va seguir 75 nadons durant el primer any mostra que, de mitjana, els trams de son s’allarguen de manera constant entre el primer i el quart mes, i que no s’hi veu una davallada general. Això és una mitjana. Tot i així, alguns nadons passen setmanes clarament més mogudes, i d’altres no noten cap fase. Totes dues coses són normals.
Si el teu nadó va néixer prematur, compta amb l’edat corregida, és a dir, a partir de la data prevista de part: això val per a tots els moments i valors orientatius d’aquest article fins aproximadament als 2 anys. Així, un nadó nascut 8 setmanes abans probablement viurà el canvi del 4t mes més aviat cap al 6è mes de vida.
Totes les fases, d’un cop d’ull
Menys de 4 mesos: encara no hi ha un patró fix; molta gana, pic de plor cap a la 6a setmana.
Cap als 4 mesos: son en rondes més curtes, sovint es desperta cada hora, 1–3 setmanes mogudes.
Entre els 8–10 mesos: gateja, s’aixeca, por dels desconeguts, es posa dret al llit a la nit, normalment 1–3 setmanes.
Cap als 12 mesos: caminar, inici de la guarderia o llar d’infants, la segona migdiada es desquadra, normalment 1–3 setmanes.
Cap als 18 mesos: voluntat pròpia, ullals, protesta a l’hora d’estirar-se, 1–4 setmanes.
Cap als 2 anys: llenguatge, imaginació, pors, negociacions al vespre, 1–4 setmanes.
Els senyals típics
Sols reconèixer una regressió del son quan coincideixen diversos d’aquests senyals, i bastant de cop:
Es desperta més sovint: el teu infant torna a despertar-se més durant la nit, de vegades gairebé cada hora.
Migdiades més curtes: durant el dia s’acaben al cap de 30 a 45 minuts, o bé es resisteix a cada migdiada.
Protesta quan el deixes al llit: plora tan bon punt toca el llit o triga molt més a adormir-se.
Demana l’ajuda de sempre: només es vol adormir al pit, amb el biberó o a coll.
Es desperta molt d’hora: el dia comença a les 5 h, i tot i així està cansat i rondinaire.
És important fixar-se en què no hi és: la febre, la diarrea, beure molt poc o veure un infant clarament malalt no formen part d’una regressió. Més avall, el control t’explica com diferenciar-ho d’una malaltia, de les dents i de la gana.
Regressió del son o brot? Amb «brot» o «salt», moltes famílies es refereixen a dies en què el nadó vol mamar o prendre biberó constantment. Aquests dies existeixen, però solen durar només dos o tres dies. Els calendaris amb setmanes fixes de «salts» no tenen base científica. Una regressió, en canvi, sol allargar-se entre una i tres setmanes.
Les nits tranquil·les comencen aquí.
Baixa Moonsleep i troba el ritme que s’adapta al teu nadó.
El teu infant està plorant ara mateix?
A les 3 de la matinada ningú no té ganes de pensar gaire. Aquest ordre ajuda a no passar res per alt:
Hi ha senyals d’alerta? Li costa respirar, està blavós, fluix o molt calent? Llavors ves directament al requadre «Vigila això».
Gana? Ofereix pit o biberó.
Bolquer? És ple o li irrita la pell? Canvia’l ràpidament, amb llum tènue.
Té massa calor o massa fred? Toca entre els omòplats: calent i sec és correcte; suat vol dir massa calor. Les mans fresques són normals.
Necessita proximitat? Posa-li la mà a la panxa o a l’esquena, taral·leja fluix, ofereix-li el xumet o agafa’l una estona a coll.
Dolor? Dents, nas tapat, mal de panxa?
No funciona res i ja no pots més? Llavors fes servir el pla d’emergència de l’apartat «Quan et quedes sense forces».
Té menys de 4 mesos?
Durant les primeres setmanes encara no hi ha cap patró de son fix que pugui «fer marxa enrere». El ritme de dia i nit només comença a formar-se cap als 2 o 3 mesos. Abans d’això, les nits intranquil·les solen tenir a veure amb la gana, les preses freqüents i l’adaptació a viure fora de la panxa. A més, moltes famílies noten que el plor augmenta durant les primeres setmanes: acostuma a arribar al màxim cap a la 6a setmana de vida i després va disminuint a poc a poc. Això no és una «regressió del son a les 6 setmanes».
El canvi del 4t mes no comença en un dia concret. Pot començar a insinuar-se ja cap als 3 mesos: el teu nadó, que potser tot just havia començat a fer els primers trams més llargs, torna a despertar-se més sovint, i les migdiades es fan més curtes. No és motiu de preocupació.
Què pots fer ja ara
Dia clar, nit fosca: llum natural i soroll durant el dia; a la nit, llum tènue i veu baixa.
Aprèn a reconèixer els senyals de son: badallar, fregar-se els ulls, mirar al buit, girar la cara.
Deixa’l menjar a la nit: despertar-se d’1 a 3 vegades a la nit és habitual a aquesta edat, i alguns nadons mamen o prenen biberó més sovint. Ara no treguis les preses nocturnes.
Vigila l’embolcall: si el teu nadó es gira de costat o empeny amb el maluc cap amunt, s’ha acabat això d’embolcallar-lo; alguns ja ho intenten amb 2 mesos.
Adormir-se mamant és permès: si per a vosaltres funciona adormir-se mamant, amb biberó o a coll, no cal que li treguis aquest costum.
Valors orientatius als 2–3 mesos
Finestra de vigília: aprox. 1–2 hores, al principi més aviat 1–1½.
Son en 24 hores: aprox. 14–17 hores.
Son nocturn: aprox. 9–11½ hores, amb pauses per menjar.
Migdiades al dia: normalment 3–5, sovint encara irregulars.
Son diürn total: aprox. 5–8 hores.
Despertars nocturns: sovint 1–3 vegades, alguns més sovint: normal.
Les primeres setmanes encara no hi ha cap patró de son que pugui fer marxa enrere.
El son als 4 mesos
La regressió del son dels 4 mesos és, en realitat, un canvi permanent. Fins cap als 3 mesos, els nadons solen adormir-se passant pel son actiu, una fase prèvia del son de somnis. Llavors comença la reorganització: a poc a poc, el teu nadó passa per les mateixes fases del son que tu, des de la somnolència lleugera fins al son profund, però en rondes més curtes d’uns 50 a 60 minuts en lloc d’uns 90. Al final de cada ronda, el son es fa molt superficial durant un moment. Justament per això ara molts nadons es desperten gairebé cada hora, i durant el dia una migdiada sovint s’acaba després d’una sola ronda.
Si el teu nadó s’ha adormit mamant, passejant-lo o al cotxet, quan fa aquest petit despertar es troba de cop en un lloc diferent: sense escalfor, sense moviment, sense llet. No és estrany que reclami exactament aquesta ajuda i només es vulgui tornar a adormir a coll o al pit. No és cap error teu, sinó senzillament la manera d’adormir-se que el teu nadó coneix.
I què és el que s’acaba al cap d’una a tres setmanes? La intranquil·litat més intensa. La nova manera de dormir es queda, i que després el teu nadó encara es desperti 1–3 vegades per nit pot continuar sent normal durant mesos, sobretot si s’adorm amb ajuda. A poc a poc aprendrà a enllaçar les rondes tot sol.
Un altre motiu per fixar-s’hi especialment just ara: la mort sobtada del lactant és més freqüent entre el 2n i el 5è mes. Per això, les normes del requadre «Dormir de manera segura» valen cada nit, per molt cansada que estiguis.
Què ajuda als 4 mesos
Deixa’l al llit amb son, però despert, pas a pas. Això té sentit a partir d’uns 4 mesos i és una proposta, no una obligació:
Reconèixer el moment: els ulls encara són oberts, el teu nadó està tranquil, les parpelles li pesen, la mirada es torna vidriosa. Si ja plora, el moment ha passat.
Ritual curt: sac de dormir, abaixar la llum, una cançó.
Deixar-lo al llit: posa el teu nadó panxa enlaire al llit, deixa-li la mà a la panxa i taral·leja o fes un «xxt» suau.
Para si plora de veritat: agafa’l, calma’l i prova-ho com a màxim una vegada més. Després de 10 a 15 minuts, ajuda’l a adormir-se com feu habitualment.
Amb un cop al dia n’hi ha prou: idealment, a la primera migdiada. Si durant una setmana sencera no funciona gens, feu una pausa de 2 o 3 setmanes.
Allargar les migdiades curtes. Si el teu nadó es desperta content després d’una ronda, probablement ja n’ha tingut prou. Si es desperta rondinant, espera 1 o 2 minuts, posa-li la mà a la panxa i taral·leja. Si no continua dormint, una migdiada al dia pot ser perfectament al portanadons o al cotxet.
Deixar d’embolcallar-lo. No comencis ara a fer-ho si encara no ho feies. Si l’embolcallaves, deixa-ho tan bon punt el teu nadó intenti girar-se. Moltes famílies deixen primer un braç lliure unes quantes nits, després tots dos, i després passen a un sac de dormir normal. Durant el dia, posa el teu nadó diverses vegades boca terrosa mentre està despert i sempre sota supervisió: així agafa força per aixecar el cap i tornar-se a girar.
I si al cap de 3 o 4 setmanes no millora? Mira el registre del son i compara les finestres de vigília amb els valors orientatius: els temps de vigília poc adequats en són una causa freqüent. Després, canvia com a màxim una sola ajuda per adormir-se, en passos petits (vegeu el pla per etapes). Si això no ajuda, parla’n amb la consulta pediàtrica o amb una unitat especialitzada en plor i son.
Com interpretar els valors orientatius
La finestra de vigília és el temps que passa des que es desperta fins que es torna a adormir; la d’abans de la nit sol ser la més llarga. El son nocturn es refereix al temps des que va al llit fins que s’aixeca, incloses les pauses curtes de despertars i de menjar. Tots els valors són franges, no objectius estrictes: si el teu infant menja bé, guanya pes i durant el dia acostuma a estar content, sortir-se d’un valor no és cap senyal d’alarma. Si el vostre dia comença més tard, el vespre també pot començar més tard.
Valors orientatius cap als 4 mesos
Finestra de vigília: aprox. 1½–2½ hores.
Son en 24 hores: aprox. 12–16 hores.
Son nocturn: aprox. 10–11½ hores, incloses les fases curtes de despertar.
Migdiades al dia: normalment 3–4.
Son diürn total: aprox. 3–4 hores.
Hora d’anar a dormir: sovint entre les 18 i les 19.30 h.
Exemple de dia amb 4 mesos (és només un exemple, no un horari obligatori): despert a les 6.45 h · migdiades de 8.30 a 9.45 h, de 12.00 a 13.30 h i de 16.00 a 16.45 h · al llit a les 19.15 h.
Son en 24 hores
- 2–3 mesos
- aprox. 14–17 h
- Cap als 4 mesos
- aprox. 12–16 h
- Cap als 9 mesos
- aprox. 12–15 h
- 12–24 mesos
- aprox. 11–14 h
Migdiades al dia
- 2–3 mesos
- solen ser 3–5
- Cap als 4 mesos
- solen ser 3–4
- 9–12 mesos
- solen ser 2
- 18–24 mesos
- sol ser 1
El son entre els 8–10 mesos
En la regressió del son dels 8, 9 o 10 mesos, se sumen moltes coses. Molts nadons comencen ara a gatejar, s’aixequen pertot arreu… i simplement continuen entrenant-se a la nit. Aleshores el teu nadó està dret a les 2 de la matinada agafat als barrots i no sap com tornar a baixar.
A més, hi ha la por dels desconeguts i l’angoixa de separació, sovint anomenada «angoixa dels 8 mesos». Sovint comença cap als 8 mesos i és més intensa entre els 10 i els 18 mesos. El teu nadó ara ja sap que existeixes encara que surtis de l’habitació, però encara no sap que tornaràs segur. I la nit és el període més llarg en què no et veu. També les dents i el pas de tres a dues migdiades sovint cauen en aquests mesos. En un estudi italià, als 9 mesos ben bé un de cada quatre nadons (26 %) es despertava més de dues vegades per nit, més sovint que als 3, 6 o 12 mesos.
Què ajuda ara
Practicar d’asseure’s durant el dia: si el teu nadó està dret agafat al sofà, doblega-li suaument els genolls, acompanya el culet cap avall i digues cada vegada «avall». Diverses vegades al dia.
A la nit, mantén la calma: si s’aixeca al llit, ajuda’l a tornar a estirar-se, sense joc i sense fer-ne un gran tema.
Practicar els comiats: els jocs de fet i amagar o cucut mostren que qui se’n va torna. Avisa quan marxes, en lloc d’escapolir-te.
No treguis una migdiada massa de pressa: el pas a dues migdiades pot ser irregular. En dies de molt cansament, una tercera migdiada curta és perfectament correcta.
Assegura el llit abans que el teu nadó pugui seure o posar-se dret: baixa el somier a la posició més baixa. El mòbil s’ha de treure tan bon punt s’aixequi sobre mans i genolls. Els bressols adossats i els bressols tradicionals sovint només estan homologats fins que l’infant es pot asseure o posar dret: comprova què diu el fabricant. Cordons de persianes i cortines fora del seu abast; peluix o drapet només després del primer aniversari.
Valors orientatius cap als 9 mesos
Finestra de vigília: aprox. 2½–3½ hores.
Son en 24 hores: aprox. 12–15 hores.
Son nocturn: aprox. 11–12 hores.
Migdiades al dia: normalment 2, en dies de molt cansament encara 3.
Son diürn total: aprox. 2–3 hores.
Hora d’anar a dormir: sovint entre les 18 i les 19.30 h.
Exemple de dia amb 9 mesos: despert a les 6.30 h · migdiades de 9.30 a 10.30 h i de 13.45 a 15.00 h · al llit a les 18.30 h.
La nit és l’estona més llarga en què el teu nadó no et veu.
El son als 12 mesos
Cap al primer aniversari, molts infants només volen una cosa: caminar. És un desencadenant típic de la regressió del son dels 12 mesos. Els primers passos sols arriben en algun moment entre aproximadament els 8 i els 18 mesos, i fins llavors es practica, sovint també al llit. Si el teu infant encara no camina sol als 18 mesos, comenta-ho a la consulta pediàtrica. A més, sovint també surten els primers queixals.
Moltes famílies comencen l’adaptació a la guarderia o llar d’infants, sovint amb una infecció rere l’altra: fins a l’edat escolar, es consideren normals de 8 a 12 infeccions respiratòries l’any. També la vacuna triple vírica acostuma a tocar cap als 12 mesos; cap a la segona setmana després poden aparèixer febrícula i una erupció lleu, fàcils de confondre amb una regressió.
I llavors, de cop, la segona migdiada deixa de funcionar. Sembla el senyal per passar a una sola migdiada al migdia, però normalment encara és massa aviat: la majoria d’infants amb 1 any encara necessiten dues migdiades i no es queden amb una sola fins entre els 14 i els 18 mesos, alguns fins i tot més tard.
Què ajuda ara
Allarga una mica el matí: posa la primera migdiada un quart d’hora més tard que fins ara. Sovint n’hi ha prou perquè a la tarda torni a tenir prou son per fer la segona.
Porta la rutina a la guarderia o llar d’infants: sac de dormir, drapet o la vostra cançó.
Preveu més proximitat durant l’adaptació: compta amb més cansament i reserva temps al vespre per fer abraçades i llegir plegats.
De dues migdiades a una de sola al migdia: així funciona millor el canvi
Canvia només quan sigui estable: si la segona migdiada falla la majoria de dies durant unes dues setmanes, probablement ha arribat el moment del canvi.
Comença amb una migdiada de final de matí: posa l’única migdiada inicialment cap a les 11 o les 11.30 h.
Ves-la endarrerint a poc a poc: uns 15 minuts cada pocs dies, fins que quedi a l’hora de dinar.
Al llit més d’hora al vespre: durant les primeres setmanes, de mitja hora a una hora abans.
Permet excepcions: en dies de molt cansament, una segona migdiada curta està bé.
Valors orientatius cap als 12 mesos
Finestra de vigília: aprox. 3–4 hores.
Son en 24 hores: aprox. 11–14 hores.
Son nocturn: aprox. 11–12 hores.
Migdiades al dia: normalment encara 2.
Son diürn total: aprox. 2–3 hores.
Hora d’anar a dormir: sovint entre les 18 i les 20 h.
Exemple de dia amb 12 mesos: despert a les 6.30 h · migdiades de 9.45 a 10.45 h i de 14.15 a 15.30 h · al llit a les 19.00 h.
Fins que no li surten els primers passos sense ajuda, practica, i sovint també al llit.
El son als 18 mesos
En el moment de la regressió del son dels 18 mesos, el teu infant és de ple en l’etapa d’autonomia, sovint anomenada «fase del no»: descobreix que té voluntat pròpia i la fa sentir ben fort. També l’angoixa de separació pot ser especialment intensa ara; alguns infants fins i tot la mostren per primera vegada als 15 o 18 mesos. A més, sovint surten els ullals, i molts infants acaben de passar a una sola migdiada. El nou horari encara s’ha d’ajustar.
Potser et sona el resultat: protesta quan el poses al llit, llàgrimes al vespre, crides a la nit o un matí que comença molt aviat.
Què ajuda ara
Dona-li petites decisions: quin pijama? Quin dels dos contes? Qui pot decidir una mica, ha de lluitar menys.
Un ritual fix: cada vespre els mateixos passos en el mateix ordre.
Un comiat curt i sempre igual: una frase, un petó, llum apagada, sense allargar la negociació.
Posa bé la migdiada del migdia: normalment va bé començar-la aproximadament 4½–5½ hores després de despertar-se; així, qui s’aixeca a les 6.30 h s’adormirà cap a les 11–12 h. Després, fins a l’hora d’anar a dormir, hi hauria d’haver de nou unes 4–5½ hores, perquè si no, al vespre costa més adormir-se.
Si el dia comença a les 5 h: tracta l’estona abans de les 6 com si fos nit: foscor, calma, gens de joc. Enfosqueix bé l’habitació i no posis l’hora d’anar a dormir massa tard; els infants massa cansats sovint es desperten especialment d’hora.
Alleuja el dolor de dents: ajuda un mossegador refredat a la nevera (mai al congelador) i fer massatge a les genives amb un dit net. Si el teu infant necessita un analgèsic: paracetamol o ibuprofèn sempre segons el pes i tal com indica el prospecte, no pas de manera preventiva cada vespre; a la nit et pot orientar la farmàcia de guàrdia. Els experts desaconsellen els collarets d’ambre i altres collarets per a les dents: hi ha risc d’ofec i d’estrangulació. I una altra cosa: raspalla les dents després de l’última llet, amb una quantitat de pasta dental infantil amb 1.000 ppm de fluor equivalent a un gra d’arròs; no deixis un biberó al llit perquè el vagi xuclant.
Valors orientatius cap als 18 mesos
Finestra de vigília: aprox. 4–5½ hores.
Son en 24 hores: aprox. 11–14 hores.
Son nocturn: aprox. 11–12 hores.
Migdiades al dia: normalment 1, durant la transició de vegades encara 2.
Son diürn total: aprox. 1½–2½ hores.
Hora d’anar a dormir: sovint entre les 18 i les 20 h.
Exemple de dia amb 18 mesos: despert a les 6.30 h · migdiada del migdia d’11.45 a 13.45 h · al llit a les 19.00 h.
Les nits tranquil·les comencen aquí.
Baixa Moonsleep i troba el ritme que s’adapta al teu nadó.
El son als 2 anys
Cap al segon aniversari, el moment de la regressió del son dels 2 anys, el llenguatge avança a tota velocitat: de paraules soltes es passa a les primeres frases petites. La imaginació floreix, i amb ella, en alguns infants, la por de la foscor o d’estar sols. Sovint, a més, hi ha novetats: un germanet o germaneta, un llit nou, un canvi de guarderia o llar d’infants, o un progenitor que passa més temps fora. I els darrers queixals també comencen a obrir-se pas.
Ara molts infants posen a prova els límits al vespre: un altre got d’aigua, un altre conte, tornar a anar al lavabo. Alguns també rebutgen la migdiada amb tanta energia que et pot semblar que ja no la necessiten. Però normalment no és així; més avall t’ho expliquem a les preguntes freqüents.
Què ajuda ara
Fes el vespre previsible: un plafó amb dibuixos de 4 o 5 passos ajuda: rentar-se, raspallar-se les dents, pijama, conte, llit. Resol abans la set i el lavabo: després, el pla ja no canvia.
Sense pantalles: res de pantalles abans de dormir; els experts també les desaconsellen en menors de 3 anys.
Pren-te les pors seriosament: un llum de nit tènue i càlid, la porta mig oberta, un peluix que l’acompanyi, i la promesa que tornaràs a mirar com està d’aquí a un moment, i després complir-la.
Canvia’l a un llit gran segons la mida: toca quan el teu infant fa aproximadament 89 cm, quan la barana ja només li arriba al pit o quan vol enfilar-s’hi per sobre. Llavors cargola les prestatgeries a la paret i assegura les finestres. El fet de tenir un germanet o germaneta, tot sol, no n’és motiu.
Terror nocturn o malson? En el terror nocturn, habitualment durant les primeres hores de la nit, el teu infant crida amb els ulls oberts, no et reconeix i al matí no en recorda res. No el despertis; només vigila que no es faci mal. Normalment passa al cap d’uns minuts i es torna a adormir ràpidament. La falta de son ho afavoreix. Després d’un malson, en canvi, el teu infant està despert i et busca: aleshores consola’l amb llum suau.
Valors orientatius cap als 2 anys
Finestra de vigília: aprox. 5–6 hores.
Son en 24 hores: aprox. 11–14 hores.
Son nocturn: aprox. 10½–12 hores.
Migdiades al dia: normalment una.
Son diürn total: aprox. 1–2 hores.
Hora d’anar a dormir: sovint entre les 18 i les 20 h.
Exemple de dia amb 2 anys: despert a les 7.00 h · migdiada del migdia de 12.30 a 14.00 h · al llit a les 19.30 h.
També pot passar als 6 o als 11 mesos?
Sí, també hi pot haver regressió del son als 6 mesos, als 11 mesos o als 3 anys: els cinc moments més coneguts són només valors orientatius. Que amb el teu infant hi hagi una fase complicada als 6, 7 o 11 mesos depèn del seu desenvolupament, no del calendari.
Cap als 6 mesos: girar-se i seure (sense ajuda, habitualment entre aproximadament els 4 i els 9 mesos), inici de l’alimentació complementària i sovint pas de tres a dues migdiades. A l’estudi italià, als 6 mesos el 21 % dels nadons es despertaven més de dues vegades per nit.
Cap als 11 i 15 mesos: caminar, guarderia o llar d’infants i la vacuna triple vírica (vegeu 12 mesos).
Cap als 3 anys: en un gran estudi longitudinal suís, als 3 anys aproximadament la meitat dels infants encara dormien al migdia; per a l’altra meitat, ja no calia. Ara també és més freqüent que recordin els malsons.
O potser és una altra cosa?
Abans de pensar en una regressió del son, val la pena fer un control ràpid. Aquestes causes s’hi poden assemblar, però necessiten una resposta diferent:
Malaltia: mocs, febre o mal d’orella poden alterar el son d’un dia per l’altre; després de la infecció, millora.
Reacció a una vacuna: 1–3 dies intranquils amb una mica de febre són freqüents després de vacunar. Tot i així, si un nadó menor de 3 mesos té 38 °C o més, s’aplica igualment el requadre d’alerta.
Dents: les molèsties solen aparèixer sobretot al voltant de l’erupció: aproximadament 4 dies abans i fins a 3 dies després. La febre a partir de 38 °C no forma part de la dentició.
Un ritme que ja no encaixa: si el teu infant triga regularment més de mitja hora a adormir-se i xerroteja content al llit, sovint encara no té prou son: allarga la finestra de vigília uns 15 minuts i prova-ho durant 3 dies. Si es frega els ulls i s’hi resisteix desesperadament, probablement era massa llarga. Si a la nit està despert i espavilat durant hores, sovint hi ha massa son de dia al darrere.
Gana: les fases de beure clarament més solen durar només 2 o 3 dies.
Mal de panxa i regurgitacions: regurgitar sol ser inofensiu durant el primer any. Si el teu nadó no guanya pes, rebutja menjar o vomita a raig o de color verd, fes que el visiti un metge.
Plor durant hores: plorar durant hores, difícil de calmar i en molts dies, no és una regressió; per a això hi ha unitats especialitzades en plor i son (vegeu més avall).
Canvis: canvis d’hora, vacances, visites o l’inici de la guarderia o llar d’infants poden desordenar el son. Abans d’un canvi d’hora, mou a poc a poc les migdiades i l’hora d’anar a dormir durant uns quants dies.
L’habitació: l’ideal són uns 18 °C, silenci i foscor; els infants petits amb pors poden tenir un llum de nit tènue i càlid.
I una diferència important: una regressió del son mai no significa que el teu infant perdi habilitats. Si de cop deixa de saber fer una cosa que ja dominava, com ara dir paraules o seure, parla’n aviat amb la teva pediatra o el teu pediatre.
Vigila això
Truca immediatament al 112 si el teu infant:
es torna blau, gris o molt pàl·lid,
fa una pausa respiratòria i es posa blau o flàccid (les pauses curtes de pocs segons són normals en nadons petits),
respira amb molta dificultat, gemega o se li enfonsa la pell entre les costelles,
gairebé no es desperta o té una convulsió,
té puntets vermells o porpres que no desapareixen en pressionar-los amb un got.
Posa el mòbil en mans lliures: el centre d’emergències et dirà pas a pas què has de fer fins que arribi l’ajuda.
Fes que el valori un metge immediatament —consulta, urgències pediàtriques o trucant al 061 (Salut Respon)— si el teu infant:
té menys de 3 mesos i 38 °C o més (mesurat al recte); si és de nit, aneu directament a urgències pediàtriques,
beu clarament menys que de costum, té menys de 4 bolquers molls en 24 hores o no n’ha mullat cap en 8 hores,
es veu fluix, costa molt de despertar o gairebé no et mira,
plora amb un crit agut o gemegós, no es deixa consolar o té la fontanel·la abombada o enfonsada,
vomita verd o a raig, o té sang a la femta.
Demana hora aviat si:
la febre dura més de 3 dies,
el teu infant ronca fort gairebé cada nit o fa pauses respiratòries mentre ronca,
perd habilitats que ja dominava,
la intranquil·litat no millora després d’unes 4 setmanes o tu mateixa ja no pots més; en aquest cas, busca ajuda també per a tu a la consulta de medicina de família o ginecologia.
El 061 (Salut Respon) és per a quan la consulta és tancada, les 24 hores, però no és un número d’emergències. La febre en nadons i infants petits es mesura amb més fiabilitat al recte: estirat d’esquena, amb les cames aixecades, introdueix la punta del termòmetre digital 1–2 cm fins que soni, normalment al cap d’1 minut aproximadament. Els termòmetres de front sovint mesuren de manera imprecisa. Consell: identifica avui mateix l’hospital amb urgències pediàtriques més proper i desa al mòbil el número del 061.
Això ajuda en qualsevol fase
Els desencadenants de cada regressió del son canvien, però les regles bàsiques són sorprenentment semblants:
Primer observa, després canvia: una sola nit diu poca cosa; només al cap d’aproximadament una setmana es veu un patró (vegeu el registre del son).
Mantén el ritual del vespre: una gran recerca mostra que com més regular és el ritual, millor dormen els infants. Va bé que duri entre 15 i 30 minuts i tingui 3–5 passos sempre en el mateix ordre; cap als 3–4 mesos, per exemple: canviar el bolquer, sac de dormir, abaixar la llum, pit o biberó, una cançó, al llit. Si el teu nadó s’adorm mentre menja, posa la llet al principi del ritual.
Després d’un dia curt, al llit més d’hora: si s’ha saltat una migdiada o ha dormit poc de dia, el vespre pot començar 15–30 minuts abans, i si s’ha saltat del tot la migdiada del migdia, fins i tot fins a 1 hora abans.
Escolta un moment: remugar i rondinar una mica forma part del son. Espera 1 o 2 minuts, amb els nadons petits encara menys. Si el plor augmenta, o si el teu infant tus, s’ennuega o fa arcades, ves-hi de seguida.
Ajorna els grans canvis: deslletar, deixar el xumet o passar a dormir en una altra habitació sol anar millor després de la fase. Reduir els àpats nocturns, només a partir de la segona meitat del primer any, en un infant que creix bé i sempre a poc a poc: cada presa una mica més curta, després més carícies en lloc de llet.
Dona proximitat, dosifica l’ajuda: el pla per etapes. Consolar més durant una setmana difícil no és cap error. Si una nova ajuda per adormir-se ja no us encaixa, després de la fase la podeu retirar per etapes: uns 3 vespres per etapa, i no passeu a la següent fins que la cosa funcioni amb calma:
Etapa 1: seus al costat del llit, amb la mà a la panxa o a l’esquena fins que el teu infant s’adormi.
Etapa 2: seus al costat sense tocar-lo; només el tranquil·litza la teva veu.
Etapa 3: allunyes una mica la cadira, per exemple fins al mig de l’habitació.
Etapa 4: la cadira és a la porta.
Etapa 5: et quedes fora, davant de la porta oberta, i de tant en tant li dius una paraula tranquil·la.
Si el teu infant plora de veritat, torna una etapa enrere: no has de forçar res. Si s’adorm mamant, avança abans la llet dins del ritual; si s’adorm alçant-lo o gronxant-lo, primer passa de caminar a estar dreta, després a seure, i després a deixar-lo al llit amb la mà a la panxa.
Recull preguntes per a la revisió rutinària del nadó. Les revisions dels 3–4 mesos, 6–7 mesos, 10–12 mesos i 21–24 mesos coincideixen amb èpoques típiques de canvis. Apunta abans què et preocupa; per exemple, per a la revisió dels 3–4 mesos: «El meu nadó guanya bé de pes?», «Quantes preses nocturnes són normals?», «Quan he de deixar d’embolcallar-lo?»
No cal que t’aferris a cap mètode. Consolar-lo més en una setmana dura no és cap error.
Què ha d’incloure el registre del son
Al matí ja no recordes quantes vegades ha passat. Un registre d’una setmana converteix la sensació en una resposta, i això és exactament el primer que volen veure la consulta pediàtrica i les unitats especialitzades en plor i son. Apunta-hi:
l’hora de despertar-se al matí i l’hora d’anar a dormir al vespre,
l’inici i el final de cada migdiada,
com s’ha adormit el teu infant: al pit, amb biberó, a coll, al cotxet o sol,
cada despertar nocturn amb l’hora, la durada i què ha ajudat,
els àpats, sobretot els nocturns,
coses especials: vacuna, infecció, una dent nova, guarderia o llar d’infants, visita, viatge.
Al cap d’una setmana, compara el nombre de despertars per nit amb la setmana anterior i les finestres de vigília amb els valors orientatius. Si la majoria de nits el teu infant es desperta més sovint que abans sense estar malalt, probablement és una fase. Si les finestres de vigília no encaixen, val la pena començar per aquí.
Les nits tranquil·les comencen aquí.
Baixa Moonsleep i troba el ritme que s’adapta al teu nadó.
Una fase intranquil·la no és un examen sobre com ho estàs fent. Mostra tot el que està passant ara mateix dins del teu infant.
Quan et quedes sense forces
La falta de son desgasta molt. És completament normal que en una fase així no siguis la versió més pacient de tu mateixa. Si sou dues persones, repartiu-vos la nit de manera fixa: una dorm, per exemple, de 21 a 2 h amb taps a l’habitació del costat, i l’altra de 2 a 7 h. Si dones el pit, la teva parella pot portar el nadó, canviar-lo i tornar-lo a deixar al llit. Dorm també durant el dia i deixa la casa per a més endavant.
Si tot et supera: el teu pla d’emergència
Posa el teu infant panxa enlaire al seu propi llit.
Ves a una altra habitació i tanca la porta.
Beu un got d’aigua, obre una finestra, deixa anar l’aire lentament, posa’t auriculars.
Torna a mirar com està el teu infant al cap d’uns 10 minuts.
Truca a algú: també de nit hi ha ajuda disponible, mira més avall.
No hi tornis fins que estiguis més tranquil·la.
Uns minuts de plor en un llit segur no fan mal al teu infant; sacsejar-lo, sí. No sacsegis mai el teu infant: fins i tot uns segons poden causar lesions mortals a un nadó o a un infant petit.
És més que cansament? Si durant més de 2 setmanes et sents abatuda, sense alegria o buida, no pots dormir encara que el teu nadó dormi, o et turmenten pors, al darrere hi pot haver una depressió després del part: és freqüent i es pot tractar bé, també en pares. Parla’n amb la consulta de medicina de família o de ginecologia; també hi ha organitzacions de suport per a pares amb depressió postpart. Si penses a fer-te mal a tu o al teu infant, truca immediatament al 112.
No has trobat prou suport de llevadora? A Catalunya, la llevadora de l’ASSIR sol fer com a molt una visita a casa després del part; per a dubtes de lactància o alimentació, el seguiment continua sent gratuït al CAP/ASSIR, sense límit de vegades, també per telèfon. A la consulta pediàtrica també poden controlar el pes, i les assessores de lactància voluntàries dels grups de suport hi poden ajudar de manera gratuïta.
No teniu família a prop? Molts municipis i àrees de salut ofereixen programes de suport precoç a les famílies, incloses llevadores o professionals de suport en situacions de càrrega especial durant el primer any. Pregunta als serveis socials o de salut si això us encaixa. També hi ha ajuda quotidiana de voluntariat, xarxes de suport familiar i espais familiars. Les unitats especialitzades en plor i son també assessoren en problemes de son, sovint fins als 3 anys i moltes vegades de manera gratuïta; la consulta pediàtrica, els hospitals infantils i els serveis socials en poden tenir les adreces.
A qui truco i quan?
112: si hi ha perill de mort, a qualsevol hora.
061 (Salut Respon): quan la consulta és tancada, les 24 hores.
061 («Una veu contra el suïcidi») o el 024: si no pots més, les 24 hores; gratuïts.
Els serveis socials del teu municipi: per parlar del dia a dia; sovint és gratuït.
Preguntes freqüents
Quantes regressions del son hi ha i quan arriben?
Normalment se’n parlen cinc: cap al 4t mes, entre els 8–10 mesos, cap als 12 mesos, cap als 18 mesos i al voltant del 2n aniversari. Són valors basats en l’experiència, no pas un calendari fix. La maduració del son al voltant del 4t mes afecta tots els nadons, però no es torna complicada en tots els casos: molts fan just en aquesta època els primers trams llargs de son. D’altres viuen diverses fases de manera clara, i alguns gairebé cap. Si a casa tot està tranquil, al teu infant no li falta res. I si està més mogut, tu no has fet res malament.
Quant dura una regressió del son?
Normalment entre 1 i 3 setmanes, i als 18 mesos i al voltant dels 2 anys també fins a 4; són valors orientatius basats en l’experiència. Els experts només parlen d’un trastorn del son quan un problema concret es repeteix durant aproximadament 1 mes en almenys 3 nits per setmana. En els nadons dels primers mesos de vida, però, despertar-se sovint és normal i, per si sol, no és cap senyal de malaltia. Si s’allarga, comprova primer: les finestres de vigília encara encaixen? S’acosta un canvi de migdiades? Hi ha una infecció al darrere? Amb els teus dubtes no cal esperar fins a la pròxima revisió rutinària.
A partir de quan dormen tota la nit els nadons?
No hi ha una edat fixa. En un estudi canadenc, als 12 mesos ben bé una quarta part dels nadons encara no dormien 6 hores seguides a la nit. Els investigadors no hi van trobar cap relació amb el desenvolupament mental o motor. Així que despertar-se 1 o 2 vegades per nit també és normal durant la segona meitat del primer any i més enllà.
Regressió del son o dents: com ho puc diferenciar?
La dentició sol alterar el son només uns quants dies al voltant de l’erupció. Són típics la bava, rosegar molt, les genives enrogides i el mal humor, de vegades amb una temperatura una mica elevada. Si la intranquil·litat s’allarga setmanes, és poc probable que les dents ho expliquin tot per si soles. No atribueixis mai a la dentició una febre de 38 °C o més, diarrea o un infant clarament malalt: normalment hi ha una altra cosa al darrere i la consulta pediàtrica ho hauria de valorar.
Si el meu nadó es desperta més sovint, l’he de tornar a alimentar a la nit?
Si té gana, sí. Durant els primers mesos molts nadons mamen o prenen biberó 2, 3 o més vegades a la nit, i fins aproximadament als 6 mesos les preses nocturnes en formen part; a aquesta edat no les retiris. Després, molts nadons que creixen bé aconsegueixen trams més llargs, però no tenen per què fer-ho. Pots veure si el teu infant rep prou sense necessitat de bàscula: almenys 5–6 bolquers ben molls en 24 hores, augment de pes seguint la seva corba al registre de salut infantil, i que estigui despert i satisfet després de menjar. Els cereals van a la cullera, no al biberó, i l’alimentació complementària comença com a molt aviat a l’inici del 5è mes.
Ara hauria de començar un entrenament del son o deixar plorar el meu nadó?
No. Enmig d’una fase intranquil·la, quan està malalt, li surten dents o comença la guarderia o llar d’infants, el plor sol tenir un motiu. Els nadons dels primers mesos de vida encara no es poden calmar sols quan estan molt alterats: necessiten consol i la seguretat que hi ha algú. Això no malcria el teu infant. Si més endavant voleu canviar alguna cosa, feu-ho a poc a poc i amb proximitat, com en el pla per etapes de més amunt. No deixis mai el teu infant plorant sol sense que algú torni.
Amb 2 anys, el meu infant encara necessita migdiada?
La majoria de vegades, sí: menys de 3 de cada 100 infants la deixen del tot abans del segon aniversari. Si el teu infant en pot prescindir, ho veuràs els dies que no dorm: si es manté equilibrat fins al vespre i tot i així s’adorm bé, potser ja hi és. Si a última hora de la tarda està massa excitat o gairebé s’adorm mentre sopa, encara necessita aquesta pausa. Va bé tenir una estona tranquil·la fixa al llit amb un conte o un puzle. Si al vespre s’adorm molt tard, desperta’l després d’aproximadament 1 hora i mitja de migdiada o, com a molt tard, cap a les 15 h.
He de tornar-li a posar el xumet cada vegada que cau a la nit?
No, no cal. Fer servir xumet en el moment d’adormir-se redueix el risc de mort sobtada del lactant durant el primer any, encara que després li caigui. Si per això es desperta constantment, l’hi pots tornar a donar fins que més endavant sigui capaç de trobar-lo sol; practiqueu-ho durant el dia. Mai no el deixis dormir amb cadena o cinta, i llença els xumets esquerdats.
Moonsleep ofereix orientació, no consell mèdic. Es basa en guies clíniques i fonts expertes, contrastades amb la base de dades de referència de Moonsleep.
