Congelar i descongelar llet materna

Quan busques temps de conservació, de seguida et surten tres o quatre respostes diferents. No és perquè algú ho hagi fet malament. Les recomanacions venen de fonts diverses, i cadascuna parteix d’unes condicions una mica diferents:

• La comissió experta en lactància en què es basa aquest article és l’òrgan especialitzat que va publicar aquesta orientació el 2024. S’aplica expressament a la llet que guardes a casa per al teu propi fill sa.

• Una societat mèdica internacional especialitzada en lactància té el seu propi protocol per a nadons sans, nascuts a terme i a casa. Sovint dona dos valors: un d’òptim i un altre que encara es considera acceptable en condicions molt netes.

• Les autoritats sanitàries dels EUA i el servei de salut del Regne Unit també indiquen terminis propis, a vegades una mica més curts i a vegades més llargs.

Aquestes diferències tenen motius molt concrets. Algunes recomanacions dels EUA parteixen d’una nevera d’uns 4 °C, però a moltes cuines la temperatura acostuma a ser més alta. També influeix com de neta s’ha extret la llet i quina temperatura fa a l’habitació on es deixa. I, dit clarament, molts estudis sobre aquest tema són antics i difícils de comparar entre si. Això mateix ho reconeixen els experts.

Per això aquí trobaràs el marge de cada termini i, quan les fonts discrepen, et recomanem l’opció més prudent. Així no t’has d’aprendre taules de tres països diferents. Si segueixes les xifres d’aquest article, vas sobre segur.

I una idea més, per treure’t pressió: el que necessitis durant els quatre dies següents es conserva millor a la nevera. La resta, congela-ho directament: la llet congelada continua sent aliment valuós per al teu nadó. Congelar no és un recurs d’última hora que hagis de justificar. És una eina que et dona llibertat.

La conservació comença amb la primera gota, perquè el fred és un botó de pausa, no pas una neteja. Els bacteris que entren a la llet durant l’extracció sobreviuen a la congelació: la llet descongelada, després de setmanes al congelador, conté una quantitat semblant de bacteris vius que la llet fresca. La majoria són inofensius i fins i tot útils per a la flora intestinal del teu nadó. Tot i així, com menys gèrmens hi hagi d’entrada, menys es multiplicaran després. Tots els terminis d’aquest article parteixen de la base que has treballat amb higiene. Sona molt tècnic, però es resol de seguida:

1. 1

   Renta’t les mans: bé, amb aigua i sabó, també sota les ungles. Eixuga-te-les amb paper d’un sol ús o amb una tovallola que canviïs cada dia. A casa no et cal desinfectant de mans: no fa que la llet tingui menys gèrmens. No tens cap pica a prop, per exemple a la feina o al cotxe? Llavors una solució hidroalcohòlica és la segona millor opció.

2. 2

   No cal rentar el pit expressament: amb aigua durant la dutxa diària n’hi ha prou. El sabó resseca la pell i pot afavorir clivelles al mugró. Tampoc no cal llençar les primeres gotes: no estan més contaminades que la resta.

3. 3

   Extreu-la directament al recipient on la guardaràs: cada transvasament és una oportunitat perquè hi entrin gèrmens. Per això, si pots, extreu-la directament al biberó o a la bossa on s’ha de quedar.

4. 4

   Neteja el kit d’extracció després de cada ús: desmunta tot el que hagi tocat la llet, renta-ho tan aviat com puguis amb detergent de plats i aigua calenta, esbandeix-ho amb aigua corrent i deixa-ho assecar a l’aire o amb paper d’un sol ús. Després cobreix les peces seques amb un drap net.

En lloc de rentar les peces a mà, també les pots posar al rentaplats a un mínim de 65 °C; les peces petites, millor dins d’una cistella tancada. Bullir-les no substitueix el rentat: mata gèrmens, però no elimina les restes de llet. Per a un nadó sa nascut a terme, una neteja a fons és suficient, segons les recomanacions expertes en què es basa aquest article. Si el teu nadó té menys de dos mesos, és prematur o està malalt, desinfecta a més les peces ja netes un cop al dia: bull-les almenys 5 minuts, posa-les en un esterilitzador de vapor o en una bossa d’esterilització al vapor per al microones. Aquí el microones sí que està permès perquè parlem de les peces, mai de la llet. Els experts desaconsellen els desinfectants químics perquè en poden quedar residus a la llet. I, a més, cal seguir les instruccions de neteja del fabricant del tirallets.

Si encara no tens tirallets: els tirallets elèctrics es poden llogar a farmàcies i establiments de material sanitari. Si els necessites perquè tu o el teu nadó esteu malalts, l’assegurança de salut pot cobrir-ne el cost si a la recepta mèdica hi consta el diagnòstic corresponent. Per anar amunt i avall, van molt bé els tirallets manuals de qualitat o els que funcionen amb bateria.

Primer, una bona notícia: sigui vidre, plàstic o bossa, no necessites cap sistema especial. L’important és que el recipient estigui pensat per a alimentació infantil o llet materna, tanqui bé i es pugui netejar a fons. Cada opció té els seus punts forts:

• Els biberons de vidre duren molt i són fàcils de mantenir ben nets. Per congelar-los, necessiten espai a la part de dalt: deixa uns 2,5 cm lliures, perquè la llet s’expandeix quan es congela i una ampolla plena fins dalt es pot trencar.

• Els biberons i gots de plàstic no es trenquen i per això són pràctics per al congelador. Fes servir només els que indiquin expressament que són aptes per a alimentació de lactants o nens petits. A la UE, el bisfenol A està prohibit als biberons des del 2011. Són adequats, per exemple, el polipropilè (PP), el polietilè (PE) o el PET. Tot i així, guia’t per l’etiqueta «per a alimentació infantil» o «per a llet materna», i no només pel número de reciclatge. Els biberons antics de policarbonat, per exemple heretats o comprats de segona mà d’abans del 2011, és millor no fer-los servir.

• Les bosses per a llet materna estalvien molt espai al congelador. Han de ser resistents, tancar bé i guardar-se de manera que res les pugui fer malbé, per exemple dins d’una capsa rígida. Les bosses de congelació normals o les bosses per a glaçons de casa no serveixen, perquè no s’han preparat de manera estèril.

Millor no fer servir pots de melmelada ni altres recipients pensats per a una altra cosa: sovint no es poden netejar prou bé. També queden descartats els pots de mostra d’hospital, com els d’orina, perquè no està demostrat que siguin químicament segurs per als nadons.

I què és millor, vidre o plàstic? Alguns estudis han analitzat si el greix o les cèl·lules de defensa queden adherits a la paret del recipient, i els resultats no són del tot consistents. En conjunt, el vidre i el polipropilè surten semblants. Només amb l’acer inoxidable s’hi han trobat clarament menys cèl·lules vives, tot i que no és perjudicial: si ja tens ampolles d’acer inoxidable, no les has de llençar. Així doncs, tria el que et vagi millor en el dia a dia. També pots combinar: biberons per a la nevera i la bossa isotèrmica, bosses per a les reserves del congelador.

La llet descongelada no pot tornar al congelador, i el que el teu nadó deixi al biberó acabarà a l’aigüera. Si congeles porcions grans, tard o d’hora acabaràs llençant llet valuosa. Les porcions petites són la manera més senzilla d’evitar-ho.

Què vol dir «una porció»? Les quantitats varien molt d’un infant a un altre, però hi ha algunes orientacions que ajuden a planificar:

• Els primers dies de vida les quantitats són minúscules: el primer dia sovint només 2 a 10 mil·lilitres per presa, el tercer dia uns 15 a 30 i el quart dia uns 30 a 60 mil·lilitres.

• Entre el primer i el sisè mes de vida, els nadons alletats exclusivament prenen de manera sorprenentment estable uns 750 a 800 mil·lilitres al dia, tot i que creixin. Repartits en unes sis a vuit preses, això són aproximadament 100 mil·lilitres per presa. Però el marge és ampli: alguns infants en prenen poc més de 50, i d’altres més de 200 mil·lilitres per presa.

• Amb l’alimentació complementària —recomanada no abans de l’inici del cinquè mes i no més tard de l’inici del setè, segons el desenvolupament—, la quantitat de llet va baixant a poc a poc. Tot i així, la llet materna continua sent durant força temps la font principal d’alimentació.

A la pràctica, això vol dir: congela porcions que s’assemblin més o menys a una presa del teu nadó —per a molts nadons, entre 60 i 120 mil·lilitres— i guarda també unes quantes porcions petites de 15 a 30 mil·lilitres. Van de meravella si després del primer biberó encara no ha quedat del tot tip. Llavors descongeles un petit extra en lloc de sacrificar un biberó sencer. Amb un nounat, fes-ho en quantitats encara més petites.

Un exemple per calcular-ho si hauràs d’estar fora unes hores: un nadó de tres mesos sol prendre durant el dia cada dues a quatre hores. Si tu estàs fora vuit hores, en aquest temps necessitarà aproximadament dues a quatre preses. A uns 100 mil·lilitres per presa, això són 200 a 400 mil·lilitres, més una petita porció de reserva. És una orientació, no una norma. Quant necessita realment, t’ho anirà mostrant ell mateix.

Etiqueta cada porció de seguida i amb retolador indeleble: amb la data de l’extracció i, si t’extreus llet diverses vegades al dia, també amb l’hora. Si la llet va a la llar d’infants o a la cuidadora, afegeix-hi també el nom del teu fill. I com que tots els terminis compten des del moment de l’extracció, a l’hora de fer-la servir recorda: sempre primer la porció més antiga.

Quan ho hagis fet unes quantes vegades, tot el procés et portarà només uns minuts. Pots fer-ho així:

1. 1

   Prepara-ho tot: renta’t les mans, agafa un kit d’extracció net i extreu la llet directament al recipient on la guardaràs.

2. 2

   Tanca i etiqueta: data i, si cal, hora i nom.

3. 3

   Refreda-la de seguida: posa la llet directament a la nevera. A temperatura ambient (15–25 °C) aguanta fins a 4 hores, però és millor refredar-la de seguida. Si vols que baixi de temperatura més ràpid, pots posar abans el recipient tancat uns instants sota aigua freda corrent.

4. 4

   Decideix: la necessitaràs durant els quatre dies següents? Doncs es queda a la nevera. Si no, va directament al congelador, i no pas al quart dia, quan el termini gairebé s’ha acabat.

5. 5

   Ajunta-la, si vols: pots reunir llet de diverses extraccions dins d’un període de 24 hores mentre es mantingui refrigerada, i després congelar-la tota plegada. La llet acabada d’extreure, encara tèbia del cos, no s’afegeix mai directament a llet freda o congelada, sinó que primer s’ha de refredar a la nevera. La manera més simple és congelar cada porció per separat.

6. 6

   Deixa espai: si fas servir biberons, deixa uns 2,5 cm sota la vora. Si fas servir bosses, fes-ne sortir l’aire amb cura, tanca-les bé i posa-les planes per congelar. Les bosses congelades planes s’apilen millor i es descongelen més de pressa.

7. 7

   Col·loca-la bé: al fons del congelador, no a la porta. Si l’aparell es descongela automàticament, no l’arrambis directament a les parets, perquè allà la temperatura pot pujar puntualment.

8. 8

   Mantén l’ordre: les porcions noves al darrere, les més antigues al davant. Així, automàticament, sempre faràs servir primer la llet més antiga.

A la nevera no fa el mateix fred a tot arreu. La zona més freda acostuma a ser la paret del darrere, a la part baixa o central, a prop de l’element de refrigeració. És just allà on ha d’anar la llet. La porta i els prestatges de dalt no serveixen: hi fa més calor i cada obertura fa ballar la temperatura. Les recomanacions expertes en què es basa aquest article indiquen 4 a 6 °C i consideren que, així, la llet es pot fer servir fins a quatre dies.

Algunes fonts parlen de fins a vuit dies. Però això només val per a una nevera que mantingui de manera fiable 4 °C o menys, o per a llet obtinguda en condicions especialment netes. Si no saps a quina temperatura està la nevera, o el termòmetre marca més de 6 °C, val més comptar amb tres dies. Això també és el que recomana el servei de salut del Regne Unit per a neveres entre 5 i 10 °C. Si el termòmetre marca més de 10 °C, aquella llet no està realment refrigerada, i llavors s’aplica el termini de temperatura ambient.

A l’hora de congelar, importa quin aparell tens:

• El petit compartiment congelador dins de la nevera sovint només arriba a uns −15 °C. Allà la llet aguanta com a màxim dues setmanes. El fred d’aquest compartiment es veu amb les estrelles: una estrella, uns −6 °C; dues estrelles, −12 °C; tres i quatre estrelles, −18 °C. En un compartiment d’una o dues estrelles, és millor no guardar-hi llet.

• Un congelador independent, un congelador horitzontal o un compartiment de quatre estrelles amb −18 °C o menys és el lloc ideal per a la teva reserva. El millor és consumir aquesta llet dins dels sis mesos; fins a dotze mesos encara es considera acceptable. Per a reserves de més de dues setmanes, les recomanacions expertes en què es basa aquest article només contemplen compartiments de quatre estrelles o un congelador independent.

I per què no deixar-la sempre fins a dotze mesos? Perquè la llet pot perdre qualitat al congelador. Els estudis no es posen del tot d’acord: en alguns, després d’uns tres mesos la llet tenia una mica menys de greix, proteïna i energia que la llet fresca; la vitamina C ja baixava durant els primers mesos, i també disminuïen alguns factors de defensa. En un altre estudi, en canvi, els nutrients principals seguien igual després de nou mesos. La regla senzilla que et pots quedar és aquesta: com menys temps la guardis, més propietats conserva. Sis mesos és un bon objectiu; dotze mesos, el límit màxim.

Si t’extreus llet a la feina, posa-la dreta a la nevera compartida dins d’una capsa pròpia amb tapa, separada d’altres aliments i etiquetada amb el nom i la data. La llet materna no necessita mesures especials de protecció com altres fluids corporals, així que la nevera compartida és perfectament adequada.

La manera més suau de descongelar la llet materna és a la nevera. Triga unes dotze hores, així que va bé convertir-ho en un petit ritual del vespre: treu del congelador la porció de l’endemà i posa-la a la nevera. A més, amb la descongelació lenta es perd menys greix que amb un bany maria calent.

Si et cal més de pressa, tens dues opcions:

• Sota aigua corrent: posa el recipient tancat primer sota aigua freda i després sota aigua tèbia, com a màxim a temperatura corporal, és a dir, uns 37 °C.

• En bany maria: posa el recipient tancat dins d’un bol amb aigua tèbia i ves-hi afegint aigua tèbia quan es refredi.

La llet descongelada així s’ha de fer servir dins de les dues hores. Les bosses, per descongelar-les, és millor posar-les dins d’un bol per si perden, i eixugar-les per fora abans d’obrir-les. Algunes recomanacions expertes també admeten la descongelació a temperatura ambient, que pot trigar d’una a quatre hores. Si ho fas així, ves-la controlant i posa la llet a la nevera tan bon punt sigui líquida. Les autoritats sanitàries dels EUA no inclouen aquesta opció. Si vols simplificar-ho, queda’t amb la nevera.

Mai al microones. Escalfa de manera desigual i es formen punts molt calents amb els quals el teu nadó es pot cremar la boca, encara que el biberó per fora només sembli tebi. A més, així baixen clarament factors de defensa importants com la immunoglobulina A i el lisozim. També queden descartats l’olla al foc i l’aigua molt calenta: fins i tot en un bany maria a 80 °C es formen zones sobreescalfades dins la llet.

Quan comença a comptar el temps? Des del moment en què la llet està del tot descongelada, no pas des que surt del congelador. Fes-la servir aviat, i com a màxim dins de 24 hores —algunes fonts donen terminis més llargs, però nosaltres ens quedem amb l’opció prudent. Si la llet descongelada està a temperatura ambient o l’has escalfada, s’ha de beure dins d’una a dues hores i no torna a la nevera.

La llet descongelada no es torna a congelar. Ho recomanen de manera coincident les recomanacions expertes en què es basa aquest article, les autoritats sanitàries dels EUA i el servei de salut del Regne Unit, perquè durant el procés de descongelació els gèrmens es poden multiplicar, i tornar-la a congelar no ho arregla. Si la llet s’ha començat a descongelar, es queda a la nevera i es consumeix dins de 24 hores. Amb porcions petites, aquesta norma és molt més fàcil de seguir.

La llet materna no ha d’estar necessàriament calenta. Molts nadons la beuen a temperatura ambient o fins i tot fresca de nevera, tot i que alguns tenen una preferència molt clara. Prova-ho tranquil·lament, sobretot si vas amb presses o si dona el biberó una altra persona. Cada vegada que l’escalfes hi perds temps i, si t’hi passes amb la temperatura, també propietats valuoses.

Si l’escalfes, fes-ho suaument i mai al microones ni al foc:

1. 1

   Posa el biberó tancat en un recipient amb aigua tèbia, com a màxim uns 37 °C, o fes servir un escalfabiberons. Calcula-hi 15–20 minuts.

2. 2

   Mou el biberó suaument fent-lo girar. És normal que a dalt s’hi formi una capa cremosa de greix. Amb aquest moviment es torna a barrejar. El servei de salut del Regne Unit també considera acceptable sacsejar-lo lleugerament.

3. 3

   Posa’t unes gotes de llet a la cara interna del canell. Ha de notar-se agradablement tèbia, mai calenta.

4. 4

   Neteja l’escalfabiberons cada dia, perquè en l’aigua tèbia s’hi poden multiplicar gèrmens.

Per què no més calent? Per sobre d’uns 40 °C es perden factors de defensa i altres components sensibles de la llet materna. I la pell d’un nadó es crema abans que la d’un adult: líquids a partir d’uns 50 °C poden provocar escaldades molt ràpidament. Sobretot a la nit, quan estàs cansada, la millor norma és «millor una mica més freda». I no l’escalfis fins que el teu nadó estigui realment despert i tingui gana: la llet escalfada no torna a la nevera ni s’escalfa per segona vegada.

Tan bon punt el teu nadó ha begut del biberó, a través de la tetina passen gèrmens de la seva boca a la llet. Per als bacteris, això és un medi ideal. Per això les restes tenen un termini propi i curt: el millor és llençar el que sobri una hora després del primer glop. El límit màxim són dues hores comptades des de l’escalfament: a partir d’aquí, la llet escalfada s’ha de llençar, encara que el teu nadó hagi començat a beure tard.

Fa mal, sobretot si saps quantes estones has passat amb el tirallets per aconseguir aquella llet. Però hi ha alguns trucs perquè en sobri menys:

• Ofereix primer una quantitat una mica més petita i, si cal, descongela una de les porcions petites de reserva.

• No tornis a posar a la nevera un biberó començat per donar-lo a la presa següent, i no aboquis mai les restes a llet que encara no s’ha tocat.

• Si el teu nadó deixa sovint una quantitat gran, congela les porcions següents una mica més petites.

• Apunta durant uns quants dies quant beu realment el teu nadó. Així veuràs quina mida de porció us encaixa millor.

Encara és més fàcil si registres cada biberó a Moonsleep: les estadístiques et mostren quants biberons pren el teu nadó al dia i quanta llet suma en total, i qui l’estigui alimentant veu la mateixa informació que tu.

Descongeles una porció, l’ensumes, i la llet fa olor de sabó, de metall o fins i tot una mica rància. La llet fresca no feia aquesta olor, oi? No cal que t’espantis. Aquests canvis poden passar amb la llet materna emmagatzemada i, en general, són inofensius.

Al darrere hi ha un enzim anomenat lipasa. Forma part de la llet materna de manera natural i descompon el greix de la llet en àcids grassos, tant a la nevera com al congelador. Probablement l’olor apareix quan aquests àcids grassos reaccionen amb l’oxigen. Després de més temps al congelador, per exemple a partir d’uns tres mesos, la llet també pot tenir un gust una mica sabonós. I el més sorprenent és que aquesta descomposició ajuda a actuar contra els gèrmens i en frena el creixement a la llet descongelada.

Si la llet s’ha guardat correctament, aquesta olor no la fa insegura, i la majoria de nadons la beuen sense pensar-s’ho. No està demostrat que la rebutgin sovint per aquest motiu. I si el teu nadó fa cara rara? Pots provar això:

• Fer-la servir abans: el gust de sabó apareix sobretot després de força temps al congelador. Congela només la quantitat que preveus que necessitaràs i, si pots, fes servir la llet en setmanes més que no pas en mesos.

• Fer una porció de prova: congela’n una petita quantitat, descongela-la al cap d’una setmana i olora-la. Així sabràs amb quina rapidesa canvia la teva llet abans de fer una gran reserva.

• Jugar amb la temperatura: alguns nadons prefereixen la llet fresca i d’altres la volen tèbia.

• No la bullis: per internet potser trobaràs el consell d’escalfar força la llet fresca abans de congelar-la per frenar la lipasa. Una societat mèdica internacional especialitzada en lactància ho desaconsella, perquè la calor per sobre dels 40 °C pot destruir molts factors de defensa.

És diferent si la llet realment està feta malbé. Si fa olor agre o de podrit, o es veu filant o amb aspecte purulent, no la donis al teu nadó. El mateix passa si el termini s’ha superat, sigui quina sigui l’olor. I si dubtes: millor llençar-la una vegada que no pas passar hores rumiant-hi.

Per anar a la feina, a la llar d’infants o a casa dels avis, necessites una bossa isotèrmica ben aïllada amb acumuladors de fred. Per a trajectes llargs, una caixa isotèrmica de poliestirè amb elements refrigerants conserva encara millor el fred. Prepara-la així:

1. 1

   Refreda primer la llet a la nevera. La llet acabada d’extreure, encara calenta, no ha d’anar directament a la bossa.

2. 2

   Posa-hi els biberons drets i col·loca els acumuladors de fred entremig. Si són de vidre, embolica’ls d’un en un, per exemple amb un drap de cuina.

3. 3

   Durant el trajecte, obre la bossa tan poc com puguis.

4. 4

   Quan arribis, posa la llet immediatament a la nevera o al congelador.

Si no es trenca la cadena del fred, la llet pot aguantar a la bossa isotèrmica fins a 24 hores. Aquest temps també compta: si la llet ha passat tot un dia a la bossa, a la nevera li quedaran com a màxim tres dies més. Això ho indiquen de manera coincident les recomanacions expertes en què es basa aquest article, les autoritats sanitàries dels EUA i el servei de salut del Regne Unit. La condició és que dins la bossa es mantingui a 15 °C o menys; l’ideal són 4 a 6 °C.

La llet congelada no s’hauria de descongelar durant el trajecte. Empaqueta-la ben arrambada entre acumuladors de fred. Si tot i així arriba mig descongelada, tracta-la com llet descongelada: cap a la nevera i consumeix-la dins de 24 hores, sense tornar-la a congelar.

Si el teu fill pren llet extreta a la llar d’infants o amb una cuidadora, porta-la refrigerada dins la bossa isotèrmica i etiqueta cada porció amb el nom i la data. Abans, pregunta com la guarden i com l’escalfen. Les recomanacions expertes en què es basa aquest article inclouen fins i tot un full informatiu específic sobre la manipulació de la llet materna a la llar d’infants i amb cuidadora. El pots esmentar si l’equip té dubtes.

Quan tornis a la feina: a Espanya tens dret al permís de lactància, fins a una hora diària (o mitja hora, dues vegades) fins que el nadó fa nou mesos, que en molts convenis es pot acumular en jornades senceres. El millor és parlar-ho amb la teva empresa abans de reincorporar-te, per organitzar on podràs extreure't llet amb tranquil·litat i conservar-la en fred.

Si viatges amb avió amb llet extreta, informa’t abans amb la companyia aèria i a l’aeroport de quines quantitats es permeten a l’equipatge de mà i com es fa el control.

Aquests entrebancs són molt comuns quan guardes llet per primera vegada. Cap no és cap drama, però tots et poden costar llet o nervis:

• Congelar-la fins dalt de tot: la llet s’expandeix, el vidre es pot trencar i les bosses poden rebentar. Deixa-hi uns 2,5 cm d’aire.

• Guardar-la a la porta de la nevera: és la zona més calenta i cada obertura fa variar la temperatura. El lloc correcte és al darrere, a baix.

• Abocar llet tèbia sobre llet congelada: la capa de dalt comença a descongelar-se. Refreda primer la llet acabada d’extreure a la nevera i després afegeix-la.

• Congelar-la sense data: al cap de tres setmanes ningú no sap quina porció toca primer. Etiqueta-la de seguida amb retolador indeleble.

• Fer porcions massa grans: el que no es beu s’ha de llençar. Fer porcions de mida d’una presa, més algunes de petites per a un extra, estalvia llet.

• Fer la reserva al compartiment congelador de la nevera: allà la llet només aguanta dues setmanes. Per a terminis més llargs, et calen −18 °C.

• Deixar-la descongelant tota la nit al taulell: així passa massa estona en calent. Per descongelar-la durant la nit, ha d’anar a la nevera.

• Posar-la «només un moment» al microones: fins i tot poc temps l’escalfa de manera desigual i pot crear punts molt calents. Fes servir aigua tèbia.

• Tornar a congelar llet descongelada: això, mai. Millor descongelar porcions més petites.

• Guardar el biberó començat per a més tard: les restes es llencen al cap d’una hora i, com a màxim, al cap de dues.

• Confondre l’olor sabonosa amb llet feta malbé: normalment és per la lipasa, i la llet està bé mentre es respectin els terminis.

• Fer servir recipients domèstics: pots de melmelada, bosses normals de congelació i bosses per a glaçons no estan pensats per a llet materna.

• Només esbandir una mica les peces del tirallets: les restes de llet són un banquet per als gèrmens. Desmunta-ho tot, renta-ho amb aigua calenta i detergent, i deixa-ho assecar —en un bol propi, no dins la pica.

Tot el que explica aquest article val per a nadons sans a casa i per a la teva pròpia llet. Si el teu nadó és prematur, està ingressat o està malalt, s’apliquen les normes de la unitat, encara que no coincideixin amb aquestes recomanacions. Per als prematurs i els nadons malalts hi ha indicacions professionals específiques.

El millor és preguntar-ho de seguida: quins recipients has de fer servir? Com s’han d’etiquetar? Quant temps pot estar la llet a casa a la nevera abans de portar-la, i com l’has de transportar? Les normes de l’hospital no són desconfiança cap a tu, sinó protecció per als més petits. La llet d’una altra dona només ha d’arribar a un nadó a través d’un banc de llet humana. No compris ni venguis llet materna per internet ni la donis de manera privada a famílies desconegudes: la llet no controlada pot contenir agents infecciosos, medicaments o altres substàncies, i les recomanacions expertes en què es basa aquest article ho adverteixen expressament.