Llet infantil: d’inici, de continuació o HA?

Potser heu triat conscientment el biberó. Potser la lactància no va funcionar, no n’hi havia prou o, per motius de salut, no era una opció. Potser dones el pit i també suplementes. Tots aquests camins són vàlids i mereixen bona informació, no comentaris des del banc del parc.

Sí, la llet materna és l’aliment natural del nadó, i cap pols la copia del tot. Però també és cert que, amb una fórmula infantil elaborada segons els requisits legals, el teu nadó queda tip i creix bé. La proximitat neix als teus braços, en la vostra mirada, en la teva veu, a cada biberó. I l’«avís important» sobre la lactància que surt a tots els envasos de fórmula d’inici és una menció legal obligatòria, no un judici sobre tu.

Si dones el pit i també suplementes, la regla general és: primer el pit, després el biberó. Si vols mantenir oberta la porta a la lactància, val la pena tenir en compte una cosa: cada biberó que substitueix una presa al pit pot reduir la producció de llet. Si substitueixes preses, fes-ho de mica en mica: així el teu cos té temps d’adaptar-se i és menys probable que els pits se’t posin molt plens i et facin mal. Tornar a donar més pit més endavant no sempre és fàcil, però sovint val la pena intentar-ho: amb molt contacte pell amb pell, oferint el pit sovint i extraient llet amb regularitat. Si et ve de gust, pots buscar suport en assessores de lactància voluntàries o en la teva llevadora, si en tens.

La fórmula infantil està sotmesa a normes estrictes a la UE i es controla de prop. La normativa europea vigent s’aplica des del febrer del 2020, i per a les fórmules amb proteïna hidrolitzada, des del febrer del 2021. Estableix quina quantitat de proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines i minerals hi ha d’haver com a mínim i com a màxim. Això t’ajuda quan vas a comprar:

• La mateixa base per a totes: Tota fórmula infantil té, independentment de la marca o del preu, una composició nutricional fixada per llei. L’envàs més car no és millor.

• El DHA és obligatori: L’àcid gras omega-3 DHA ha de ser present en totes les fórmules d’inici i de continuació. Per tant, «amb DHA» no té res d’especial.

• Límits molt estrictes: Per als residus de productes fitosanitaris s’aplica un màxim de 0,01 mg per quilogram i per substància activa; a més, algunes substàncies estan totalment prohibides en el cultiu dels ingredients, tant en la fórmula ecològica com en la convencional.

• Sense promeses de salut: A la fórmula d’inici estan prohibides les declaracions nutricionals i de salut, igual que paraules com «humanitzada» o «adaptada».

• Denominació clara: «Fórmula d’inici» o «fórmula per a lactants» apareix a la llet des del naixement; «fórmula de continuació» o «llet de continuació», a les 2 i 3, juntament amb l’avís que només són per a nadons de més de sis mesos.

La publicitat també està limitada: per a la fórmula d’inici estan prohibides les promocions amb descompte i les mostres gratuïtes per a les famílies. Per això, la publicitat que et trobes acostuma a ser de les 2, les 3 o les llets infantils per a nens petits.

I els extres? Els bacteris probiòtics afegits o fibres com els GOS i els FOS no han demostrat un benefici segur en nadons sans. Els «HMO» d’algunes fórmules són alguns sucres concrets fabricats artificialment; la llet materna en conté més d’un centenar de diferents. La comissió de nutrició d’una societat pediàtrica no hi veu cap risc de seguretat, però tampoc cap benefici demostrat, i considera que publicitar-ho amb aquest terme no és admissible. En resum: els extres no fan mal, però no tens per què pagar-los.

Si només recordes una cosa d’aquest article, que sigui aquesta: per a un nadó sa, n’hi ha prou amb una llet d’inici (tipus 1). Des del primer biberó fins al dia que el teu fill o filla begui la llet en got, no necessita cap altra varietat.

La llet d’inici és la més semblant a la llet materna. El contingut en proteïnes s’hi ajusta, i com a únic hidrat de carboni conté lactosa, igual que la llet materna. Es dona a demanda: quan el teu nadó mostra gana, a un ritme tranquil, fins que es nota tip. No tots els plors volen dir gana.

Quan, en algun moment entre l’inici del cinquè i l’inici del setè mes, comença l’alimentació complementària, simplement continues amb la llet d’inici (tipus 1). No cal passar a una llet de continuació; en això coincideixen les recomanacions professionals i el servei de salut britànic.

La llet d’inici existeix en pols i també llesta per beure en biberó. Totes dues compleixen els mateixos requisits. La fórmula líquida s’envasa de manera estèril i és pràctica fora de casa, però costa més i, un cop oberta, s’ha de consumir abans. El termini figura a l’envàs.

La 1 també és una fórmula d’inici, apta des del naixement fins al final del primer any. A més de lactosa, pot contenir altres hidrats de carboni, sovint una mica de midó. Per això és una mica més espessa i es considera més saciant.

Ho necessites? Normalment, no. Si el teu nadó pren bé la llet d’inici, creix i està content, no hi ha cap motiu per canviar. No hi ha proves que els nadons estiguin més tranquils o dormin més a la nit amb una llet més saciant.

Com que la 1 és una mica més espessa, sovint va bé una tetina amb forat mitjà. Si el forat és massa petit, el teu nadó haurà d’esforçar-se molt i potser beurà massa poc. Si és massa gran, la llet sortirà massa de pressa, s’ennuegarà més fàcilment o regurgitarà més.

Els números dels envasos sonen com una escala que s’ha de pujar esglaó a esglaó. Però no és així. La fórmula de continuació, normalment marcada amb «2» o «3», és una categoria pròpia: per a nadons de més de sis mesos i només com a part d’una alimentació mixta amb complementària. Abans d’això, no ha d’anar al biberó.

S’assembla a la fórmula d’inici, però conté més ferro. Això no fa necessari el canvi: la necessitat creixent de ferro a la segona meitat del primer any es cobreix sobretot amb una alimentació complementària rica en ferro, per exemple amb el clàssic primer puré de verdures, patata i carn. Les recomanacions són clares: el canvi es pot fer, però no és obligatori. Si tot i així canvies després de començar l’alimentació complementària, fixa’t bé quan en compris més: la 1 i la 2 de la mateixa gamma sovint s’assemblen molt.

Després del primer aniversari apareixen termes com «llet infantil», «llet de creixement» o «llet júnior». L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària no hi veu un paper especial en l’alimentació dels infants petits, i altres organismes d’avaluació del risc les consideren supèrflues. Cap al final del primer any, el teu infant ja pot beure llet de vaca normal, pasteuritzada o UHT, millor en got o tassa durant els àpats.

HA abans volia dir «hipoal·lergènica». En aquestes fórmules, la proteïna de la llet de vaca està parcialment trencada (parcialment hidrolitzada). La idea era que fragments de proteïna més petits irritarien menys el sistema immunitari i protegirien els nadons de famílies amb al·lèrgies. Per això, durant molt de temps es va recomanar la llet HA als nadons no alletats amb més risc d’al·lèrgia.

Aquesta recomanació ja no és vigent així com així. En la revisió de la guia de prevenció d’al·lèrgies del 2022, els estudis ja no van ser suficients per mantenir-la. Des d’aleshores, per als nadons amb més risc d’al·lèrgia que no són alletats o no ho són exclusivament, s’ha de valorar si existeix una fórmula infantil amb efecte preventiu de l’al·lèrgia demostrat. «Demostrat» vol dir: confirmat en estudis i validat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Només llavors un fabricant pot fer-ne publicitat. Segons les recomanacions actuals (actualitzades per última vegada el 2024 i revisades el setembre del 2026), aquesta fórmula no existeix. La guia és vigent fins a finals del 2026, i una nova versió ho podria canviar. Avui, «HA» acostuma a voler dir «fórmula d’inici hidrolitzada» o «fórmula de continuació hidrolitzada».

Què vol dir això per a tu?

• El teu nadó té més risc d’al·lèrgia si almenys un progenitor o un germà o germana té asma, febre del fenc, dermatitis atòpica o una al·lèrgia alimentària. Això no vol dir que el teu nadó en desenvolupi una.

• Pots triar lliurement: També si hi ha al·lèrgies a la família, avui pots optar per qualsevol fórmula d’inici, inclosa la HA. Com que l’oferta pot canviar, a la propera revisió rutinària del nadó val la pena preguntar si ja existeix alguna fórmula amb efecte confirmat.

• La HA no fa mal: Les fórmules HA són segures i compleixen els mateixos requisits que qualsevol altra fórmula infantil. Ara bé, tenen un gust més amarg i costen més. Que siguin més fàcils de digerir no està demostrat.

• La HA no és un tractament per a l’al·lèrgia: Si el teu nadó té una al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca diagnosticada per un metge, la fórmula HA no és adequada. En aquest cas necessita una fórmula especial terapèutica; en parlem al següent apartat.

El que recomanen els professionals per prevenir les al·lèrgies és poc espectacular: una llar sense fum, no incorporar un gat nou a casa si hi ha al·lèrgies a la família, i vacunes segons el calendari recomanat. També una alimentació complementària variada, sense retirar expressament possibles al·lèrgens com l’ou, la llet o el blat. L’ou, això sí, sempre ben cuit, per exemple dur o incorporat en preparacions al forn; mai cru ni poc fet. La llet de cabra, d’ovella, d’euga i les begudes vegetals no protegeixen de les al·lèrgies.

Les fórmules especials acostumen a ser «aliments per a usos mèdics especials». Només s’han de donar per recomanació mèdica i amb seguiment mèdic. Perquè darrere dels regurgitats, els gasos o molt de plor sovint no hi ha res greu, però de vegades sí que hi ha una intolerància, un trastorn metabòlic o una malaltia per reflux que cal tractar de manera específica. Per això, primer la pregunta va a la consulta de pediatria i després al prestatge.

• Fórmula AR (anti-reflux): És més espessa perquè la llet es quedi millor a l’estómac. Però regurgitar és molt habitual en els nadons i, la majoria de vegades, no és res preocupant: si el teu nadó està content i guanya pes, en general no necessita una altra llet. La fórmula espessida es valora si una metgessa diagnostica una malaltia per reflux que requereixi tractament. En aquest cas la prepares exactament com indica l’envàs, perquè de vegades les instruccions canvien.

• Fórmula sense lactosa o baixa en lactosa: Una intolerància real a la lactosa és poc freqüent en nadons, i els gasos per si sols no són motiu per canviar. Si a una fórmula que no és a base de soja hi posa «sense lactosa», al costat també hi ha d’aparèixer que no és adequada en el cas de la rara malaltia metabòlica anomenada galactosèmia.

• Fórmula a base de soja: La seva proteïna prové de la soja i és sense lactosa. Pel seu alt contingut en hormones vegetals (fitoestrògens), només s’hauria de donar amb un bon motiu i després de comentar-ho amb la pediatra, per exemple en cas de galactosèmia o si la vostra família és vegana. No serveix per prevenir al·lèrgies. En cas d’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca, no és la primera opció i, si es fa servir, és com a mínim a partir d’uns sis mesos.

• Fórmula especial terapèutica en cas d’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca: Si l’al·lèrgia està diagnosticada per un metge, hi ha fórmules amb proteïna molt hidrolitzada o a base d’aminoàcids que la pediatra pot prescriure. Aquí la HA i la fórmula de llet de cabra no són cap alternativa, i la fórmula sense lactosa a base de llet de vaca continua contenint proteïna de llet de vaca. Compte amb la paraula «llet terapèutica»: al comerç sovint designa productes per a la diarrea, i aquests contenen proteïna normal de llet de vaca. L’al·lèrgia se sol confirmar amb una dieta d’exclusió amb la fórmula especial supervisada per un metge i una posterior reintroducció planificada també pel metge; una anàlisi de sang, per si sola, no la demostra.

• Fórmules contra els gasos, els còlics o el restrenyiment: No hi ha proves convincents que confirmin l’efecte que prometen. Pregunta abans a la consulta de pediatria.

• Fórmula per a prematurs: En els nadons nascuts massa aviat o amb molt poc pes, l’equip que els atén decideix l’alimentació de manera individual.

Per internet circulen receptes de «llet natural» per a nadons, i a la nevera de la botiga hi ha llet de cabra i begudes de civada que sonen més sanes que la pols d’un pot. Però aquí parlem de riscos reals.

• Llet de vaca, de cabra, d’ovella o d’euga sola: Cap llet animal té la mateixa composició que la llet materna. La llet de vaca conté aproximadament tres vegades més proteïna que la llet materna i més de tres vegades més minerals. Els ronyons han d’eliminar aquest excés, es perd més aigua i, amb febre o diarrea, hi ha risc de deshidratació perillosa. Al mateix temps, hi ha risc de dèficit de nutrients importants; per exemple, la llet de vaca aporta massa poc ferro.

• La fórmula infantil a base de llet de cabra és una altra cosa: està autoritzada a la UE i ha de complir els mateixos requisits que la fórmula a base de llet de vaca. No prevé les al·lèrgies i, si hi ha una al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca, no és adequada perquè les proteïnes s’assemblen molt.

• Begudes de civada, ametlla, soja, arròs o altres vegetals: Durant el primer any no substitueixen ni la llet materna ni la fórmula infantil. No aporten prou proteïnes, vitamines ni minerals, i hi ha risc de carències i de retard en el creixement. A la UE, les begudes ecològiques no es poden enriquir amb vitamines. A més, les begudes d’arròs poden contenir relativament més arsènic; el servei de salut britànic recomana no donar begudes d’arròs com a substitut de la llet als menors de cinc anys.

• Fórmula infantil casolana: Les societats científiques la desaconsellen clarament. Fins i tot una recepta desenvolupada fa anys no cobreix totes les necessitats d’un nadó. Segons la barreja, poden faltar nutrients vitals com vitamines, o bé hi pot haver massa proteïna i massa energia. A això s’hi afegeix un risc higiènic que fa més probables les infeccions gastrointestinals.

• Llet crua i llet certificada crua: Poden contenir gèrmens perillosos com EHEC, salmonel·la o campylobacter, i són tabú per a nadons i infants petits, també dins dels purés.

Si els diners van justos: la llet d’inici més barata del supermercat compleix els mateixos requisits que la més cara de la farmàcia. Fer una barreja casolana és estalviar on no toca. I, sobretot, no dilueixis mai la pols, és a dir, no hi posis menys pols o més aigua: una llet massa aigualida pot provocar una manca de sodi perillosa en els nadons, fins i tot amb convulsions. Si no us arriba per comprar fórmula infantil, parla amb la consulta de pediatria o amb els serveis socials del teu municipi.

Davant del prestatge, el millor és anar responent aquestes preguntes per ordre:

1. 1

   Hi ha un motiu mèdic per a una fórmula concreta? Per exemple, una al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca confirmada, una malaltia per reflux, una malaltia metabòlica o prematuritat. En aquest cas, tria la fórmula que la metgessa recomani o prescrigui, i no la canviïs sense consultar-ho.

2. 2

   Hi ha al·lèrgies a la família? Llavors, quan en tinguis ocasió, pregunta a la consulta de pediatria si ja existeix alguna fórmula infantil amb efecte preventiu de l’al·lèrgia confirmat. A dia d’avui: no. Per tant, pots triar lliurement.

3. 3

   Per a la resta de casos: tria una llet d’inici (tipus 1). Va bé des del naixement fins al final del primer any.

4. 4

   En pols o líquida, ecològica o convencional, supermercat o botiga especialitzada? Això ho decideixes segons el vostre dia a dia, les teves conviccions i el pressupost. Els nutrients i els límits legals estan fixats per llei.

I després: manteniu-vos-hi. Si el teu nadó beu bé, mulla bolquers i creix, no hi ha cap motiu per anar canviant de marca contínuament. A més, si canvies sovint, costa més saber d’on ve qualsevol canvi.

Si una llet «li va bé» ho veuràs al cap d’uns quants dies, no per un únic àpat. Aquests signes són tranqul·litzadors:

• Bolquers molls: A partir aproximadament del cinquè dia de vida, almenys sis bolquers ben molls en 24 hores. Més endavant en poden ser una mica menys, però més plens; entre els 3 i els 12 mesos, normalment 4–6 al dia. L’orina clara és un bon senyal.

• Femta: En els nadons alimentats amb biberó sol ser més consistent que en els alletats, com la mantega de cacauet, i de color groguenc a marró. El verd també és normal. Les primeres setmanes acostuma a aparèixer 1–4 vegades al dia; més endavant, normalment 1–2 vegades al dia, i de vegades només cada dos dies.

• Regurgitats: Un o dos glops, fins aproximadament una cullerada sopera de llet que surt amb el rotet o després de beure, són habituals i normalment inofensius sempre que el teu nadó estigui bé i guanyi pes. Una altra cosa és el vòmit en projectil: fort, en arc, sovint després de diversos àpats seguits, sobretot durant els dos primers mesos de vida (per exemple, per una estenosi del pílor). Això s’ha de valorar mèdicament encara el mateix dia.

• Com està d’ànim: Un nadó que després de beure es relaxa, que entre presa i presa està despert i encuriosit, i que va creixent amb les setmanes, rep el que necessita. Després del part, perdre pes és normal; el pes de naixement se sol recuperar cap al dia 10–14 de vida. Després, el que compta és l’evolució a la corba del quadern de salut infantil, no una sola mesura. A les revisions rutinàries el revisen a fons i et preguntaran específicament per l’alimentació i la digestió.

Convé estar alerta si fa femta dura i en boletes, si li surt una erupció o faves després de beure, si hi ha mucositat o sang a la femta, si vomita de manera persistent o si no guanya pes. Les reaccions al·lèrgiques sovint apareixen entre pocs minuts i dues hores després, i en una al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca de vegades no es manifesten fins al cap de tres dies. En aquest cas no canviïs de fórmula pel teu compte: fes que el vegin. Per cert, una causa fàcil de corregir de la femta dura ja la coneixes: massa pols al biberó.

És útil que, durant uns dies, apuntis què ha begut el teu nadó i com eren els bolquers. A Moonsleep pots registrar cada biberó amb la quantitat i el tipus d’alimentació (llet d’inici, llet materna o altres), anotar els bolquers com a molls o amb femta i afegir, si cal, una nota com ara «envàs nou». Si l’alimenteu diverses persones, tothom veu la mateixa informació. Així, a la visita a la consulta hi arribes amb respostes i no amb suposicions.

La fórmula en pols no és estèril. De vegades pot contenir gèrmens com Cronobacter o salmonel·la, que no es multipliquen a la pols seca, però sí ràpidament a la llet preparada i tèbia. Les infeccions són molt poc freqüents, però durant els dos primers mesos de vida poden ser greus. Si el biberó es prepara al moment i es dona de seguida, el risc és extremadament baix en nadons sans nascuts a terme. Fes-ho així:

1. 1

   Renta’t les mans a consciència, amb sabó i aigua corrent tèbia. A la superfície on treballes no preparis alhora aliments crus.

2. 2

   Prepara l’aigua: fes servir aigua fresca de l’aixeta d’aigua freda i deixa-la córrer fins que surti clarament freda. Durant els primers mesos de vida, el millor és bullir-la prèviament; així ho recomanen les autoritats de seguretat alimentària.

3. 3

   Deixa-la refredar: la barreja es fa amb aigua tèbia. Les recomanacions de salut maternoinfantil indiquen 30–40 °C per evitar cremades, mentre que les autoritats de seguretat alimentària consideren suficients aproximadament 20–50 °C per a nadons sans nascuts a terme. Segueix sempre el que indiqui el teu envàs.

4. 4

   Dosifica exactament: primer posa al biberó net la quantitat d’aigua indicada i després la pols. Omple el cullerot mesurador sense prémer i arrana’l amb el dors d’un ganivet net; no l’atapeeixis ni el deixis bombat. Fes servir només el cullerot d’aquell envàs concret, perquè les mides varien.

5. 5

   Tanca i sacseja fins que la pols s’hagi dissolt del tot.

6. 6

   Comprova la temperatura: posa unes gotes a la part interior del canell. Han de notar-se com a màxim tèbies, mai calentes. Si la llet és massa calenta, refreda el biberó tancat sota aigua freda corrent tan ràpid com puguis i no més d’uns 15 minuts. No la provis tu mateix a la tetina: així els bacteris que causen càries poden passar de la teva boca al teu nadó.

7. 7

   Dona’l de seguida i llença les sobres: el biberó s’ha de donar dins de les dues hores posteriors a la preparació. El que sobri després de la presa s’ha de llençar, no guardar ni reescalfar.

8. 8

   Guarda bé la pols: conserva l’envàs ben tancat, en un lloc sec i protegit de la calor. No deixis el cullerot dins la pols; guarda’l a part i net.

Quina aigua és adequada? L’aigua de l’aixeta, en general, sol ser adequada. No és adequada l’aigua de canonades de plom, de l’aixeta d’aigua calenta o de l’escalfador, de filtres domèstics, d’un pou privat no analitzat o de zones amb un contingut elevat d’urani. En aquests casos, fes servir aigua sense gas on hi posi «adequada per preparar alimentació infantil».

I per què no amb 70 °C? L’Organització Mundial de la Salut i, per exemple, el servei de salut britànic recomanen preparar la pols amb aigua a almenys 70 °C. Les autoritats de seguretat alimentària ho valoren de manera diferent per als nadons sans nascuts a terme a casa. En un biberó petit, l’aigua es refreda tan de pressa que igualment no s’eliminen amb seguretat els gèrmens. En canvi, augmenta el risc de cremades i de pèrdua de nutrients. El que realment importa és preparar-ho al moment, donar-ho aviat i llençar les restes. En prematurs, nadons amb un pes de naixement inferior a 2.500 g i nadons amb defenses baixes, la metgessa decideix de manera individual com s’ha de fer, de vegades amb fórmula líquida estèril.

Per a la nit i fora de casa, les autoritats de seguretat alimentària recomanen posar la pols ja dosificada en biberons nets i secs i tenir l’aigua bullida en un termo net i ben tancat. No ho barregis fins just abans de donar-lo, després de comprovar la temperatura de l’aigua. En canvi, la llet ja preparada amb antelació, guardada a la nevera o mantinguda calenta, no és una bona opció a casa: guardar-la és el punt més crític des del punt de vista higiènic.

Esbandeix el biberó i la tetina just després de cada presa perquè no s’hi enganxi res. Després renta’ls amb aigua calenta, detergent i un raspall per a biberons, esbandeix-los bé i deixa’ls assecar, per exemple sobre un drap de cuina net. El rentaplats també és una opció correcta.

Sobre si a més cal bullir-los, hi ha valoracions diferents. Les recomanacions de salut maternoinfantil consideren que, a casa, els biberons i les tetines de silicona no n’obtenen un benefici addicional. En canvi, les autoritats de seguretat alimentària recomanen sobretot durant els primers mesos de vida bullir també biberons, tetines i cullerots almenys 2 minuts en aigua bullent o fer servir un esterilitzador per a biberons. Si vols anar sobre segur, bull-los durant els primers mesos. Les tetines de goma de làtex són més poroses que les de silicona i, en qualsevol cas, convé bullir-les de tant en tant o substituir-les més sovint.

I quin biberó és el millor? No hi ha proves que un determinat tipus de biberó o de tetina sigui superior. Els biberons senzills, que es poden netejar bé, acostumen a ser l’opció més pràctica.

La taula de quantitats de l’envàs només és una orientació molt general. Els nadons sans poden ajustar, dins d’uns límits, la quantitat que beuen a les seves necessitats, tant al biberó com al pit, si els deixem. Justament d’això va l’alimentació a demanda, o responsive feeding:

• Detecta els primers senyals de gana: el teu nadó s’inquieta, fa moviments de cerca amb el cap, obre la boca, treu la llengua o es posa els dits a la boca. El plor és un senyal tardà de gana; llavors sovint li costa més beure perquè primer s’ha de calmar.

• Convida, no l’hi empenyis: toca-li suaument els llavis amb la tetina. Si l’agafa ell sol, ja podeu començar.

• Semiassegut i a prop teu: aguanta el teu nadó semiassegut i lleugerament reclinat als braços, amb contacte visual, a vegades al braç dret i a vegades a l’esquerre. L’hamaca o la cadireta del cotxe no són bons llocs per donar el biberó.

• Tingues el biberó més aviat horitzontal: només prou inclinat perquè la tetina just quedi plena de llet. Així el teu nadó empassa menys aire i la llet no surt massa ràpid.

• Permet pauses: si deixa anar la tetina, gira el cap o deixa de xuclar, necessita una pausa o ja està tip. Pot ser moment d’un rotet; després encara li pots tornar a oferir el biberó.

• No cal que l’acabi: el biberó no s’ha d’acabar sí o sí, ni tampoc convé animar-lo a fer-ho. Els nadons tips es relaxen clarament, deixen anar la tetina i alguns s’adormen.

Per què és important? Perquè també es pot sobrealimentar un nadó amb el biberó, i un augment de pes massa ràpid durant la lactància s’associa a un risc més alt de sobrepès més endavant. Si pares atenció als seus senyals, conserva la sensació natural de gana i sacietat.

Tot i així, hi ha dues coses que cal tenir presents: durant les primeres setmanes, fins que el teu nadó hagi recuperat el pes de naixement, tampoc a la nit no hauria d’estar més d’unes 4 hores sense menjar; si cal, desperta’l suaument. I si alguns dies té més gana, simplement prepara una mica més de llet amb la proporció correcta. Posar més pols per la mateixa aigua no és cap solució: carrega l’equilibri de líquids i els ronyons.

Una altra cosa sobre la proximitat: els nadons se senten més segurs quan, sobretot, són poques persones conegudes les que els donen el biberó. Tot i així, alimentar-lo pot ser una feina d’equip. Parla amb totes les persones que us ajuden sobre què és important per a tu a l’hora d’alimentar-lo, perquè el teu nadó rebi un tracte semblant amb la teva parella, els avis o la persona que el cuida.

Com a quantitat diària orientativa fins aproximadament al sisè mes, es calcula uns 150 ml per quilogram de pes corporal; si pesa 5 kg, serien uns 750 ml. Els nadons, en general, no solen beure gairebé 1 litre al dia; si el teu en pren regularment més, comenta-ho a la consulta de pediatria. Durant els primers dies de vida, les quantitats són molt més petites i pugen cada dia: al principi, aproximadament 5–15 ml; fins al dia 3, uns 15–30 ml per presa. Entre els dies 4 i 7 solen ser 30–60 ml per presa, sovint en 8–12 preses en 24 hores.

Les quantitats per biberó del requadre són orientatives, no una norma. Amb el temps, els biberons es fan més grans i les preses més espaiades: cap al final del primer mes, molts nadons beuen aproximadament cada 3–4 hores; entre els 2 i 4 mesos, normalment 5–7 preses al dia, i entre els 4 i 6 mesos, unes 4–6. Dels 6 als 12 mesos, al principi solen ser 4–5 preses de llet i, amb tres àpats de puré al dia, encara 1–2.

Moltes famílies esperen que una llet determinada faci les nits més tranquil·les. És comprensible quan t’has aixecat per quarta vegada a les tres de la matinada. Però, sincerament: no existeix cap varietat que hagi demostrat fer dormir tota la nit. Que els nadons es despertin diverses vegades a la nit durant els primers mesos és normal, i fins aproximadament al sisè mes molts encara necessiten una o més preses nocturnes. En un estudi canadenc, als sis mesos encara més d’un terç dels nadons no dormien sis hores seguides, i als dotze mesos encara més d’un quart; més de la meitat tampoc no arribava a dormir vuit hores seguides als sis mesos.

• Res de farinetes al biberó: les farinetes per beure, els àpats per beure i els anomenats biberons de bona nit no són adequats per als nadons, segons les recomanacions de salut maternoinfantil. Les farinetes van amb cullera. Amb el biberó, el nadó en pot prendre massa fàcilment, es pot ennuegar amb aliment espès i les dents se’n ressenten.

• Sense cereals, sense sucre i sense mel: els cereals en flocs, el sucre o la mel no han d’anar dins del biberó de llet. Només és diferent si una metgessa recomana expressament espessir-la per reflux.

• Mai sol amb el biberó: no recolzis mai el biberó en un coixí perquè el teu nadó begui sol, i no el deixis al llit amb un biberó. Es pot ennuegar amb la llet.

• Res de succionar constantment: si el teu nadó està tota l’estona amb el biberó a la boca, quan li surtin les dents estaran contínuament banyades en lactosa. Això afavoreix la càries.

Per a la nit és pràctic deixar preparats el biberó amb la pols dosificada i el termo amb aigua bullida, tal com hem explicat més amunt. Mantingues la presa tranquil·la i en silenci, sense jugar, i després del rotet torna a posar el teu nadó al llit. Així la nit continua sent nit, per a tots dos.

En algun moment entre l’inici del cinquè i l’inici del setè mes, el teu nadó mostrarà que està preparat per a la cullera. Aguanta el cap, es manté dret amb una mica d’ajuda i s’interessa pel vostre menjar. Ja no empeny el puré cap enfora amb la llengua de manera reflexa. Tot i així, la llet continua sent la font més important d’aliment i líquids durant tot el primer any. Així és com canvia el biberó amb el temps:

• Amb cada àpat complet de puré desapareix una presa de llet. Les altres continuen sent biberons amb la vostra llet d’inici de sempre.

• Per a les farinetes de llet i cereals pots fer servir fins a aproximadament 200 ml de llet de vaca al dia o la fórmula infantil habitual.

• Amb els àpats de puré, a poc a poc, ofereix també una mica d’aigua en got obert.

• Entre el desè i el dotzè mes, el teu infant menja cada vegada més a la taula familiar. Llavors ja pot beure llet de vaca amb els àpats de pa, en got o tassa, per exemple un got a l’esmorzar i un al vespre. La llet de beure, però, ja no hauria de venir del biberó.

• Als infants petits se’ls recomanen tres racions de llet o derivats lactis al dia. No cal una llet infantil especial per a això.

Cap al primer aniversari, l’etapa del biberó pot anar acabant-se a poc a poc. La llet d’inici ja haurà fet la seva feina fins al final, perfectament, sense cap pas per la de continuació ni la de creixement.