Com repartir les nits amb el nadó, fins i tot si alletes

Repartir les nits amb el nadó per torns vol dir això: sempre n’hi ha un de guàrdia i l’altre dorm unes 4–5 hores seguides, idealment en una altra habitació. Si alletes, la teva parella s’encarrega de tot excepte d’alletar; un biberó amb llet extreta s’hi afegeix quan la lactància ja va rodada. Mentrestant, el teu nadó dorm sempre al seu propi bressol a l’habitació dels pares.

Estar de torn vol dir ser qui se n’encarrega, no pas estar despert. Qui està de torn pot dormir entre presa i presa, a l’habitació, amb el nadó al seu bressol al costat. El pla només estableix qui s’aixeca, no quan menja el vostre nadó: si alletes, es continua fent a demanda.

Quan diem «tu», normalment ens referim a la persona que està de torn, sigui mare, pare o co-mare. Si estàs sola, més avall hi tens el teu apartat.

Per què us convé alternar-vos a la nit, en lloc de quedar-vos desperts tots dos? Un nounat fa com a mínim 8 preses, i sovint 10–12, en 24 hores, i la nit també hi compta. Al principi, una presa sovint dura 20–45 minuts; a això cal afegir-hi canviar el bolquer, treure l’aire i tornar a adormir-lo. Al vespre i durant la primera meitat de la nit, molts nadons alletats mengen especialment sovint.

En un petit estudi pilot fet a Israel, els adults joves estaven tan poc atents i tan baixos d’ànim després d’una sola nit amb quatre interrupcions llargues com després de dormir només quatre hores. Per tant, un son fragmentat pot pesar tant com dormir massa poc, encara que en teoria les hores al llit siguin suficients. Això és el que us aporta un sistema de torns:

• son seguit — sempre per a un de vosaltres, i després per a l’altre

• cap negociació a les tres de la matinada sobre qui s’aixeca

• rutines pròpies per a la parella

• protecció davant l’esgotament

Dormir malament després del part es considera un factor de risc de depressió postpart. En una revisió recent, els experts consideren necessari i útil protegir 4–5 hores de son nocturn seguit en mares amb més risc, per exemple fent que un altre adult s’encarregui d’una o dues preses nocturnes. El risc és més alt, per exemple, si ja havies tingut depressió abans o durant l’embaràs, si et sents poc acompanyada dins la parella o et sents desbordada i sola. Si és el teu cas, comenta-ho amb la teva ginecòloga o metgessa de família i tingues present el requadre «Quan cal buscar ajuda».

Qui ara mateix no aconsegueix aquest bloc llarg no emmalalteix automàticament. I això afecta tots dos: al voltant d’un de cada deu pares també presenta símptomes depressius al voltant del naixement.

Darrere de qualsevol bon pla de torns hi ha una idea: cada adult té, cada nit, un bloc protegit d’unes 4–5 hores de son seguit, en què ningú no el desperta — aquí en direm son principal. Tot el que vingui després és un extra.

Per què ha de ser seguit? Perquè el son profund, que és especialment reparador, el cos el concentra en les primeres hores d’una fase de son. Per això compta tant un bloc sense interrupcions, tant si comença a les 21 h com a la 1 h.

El més important és que aquest bloc estigui protegit. Qui està lliure dorm fora de l’abast del soroll: a l’habitació de convidats o, si només teniu una habitació, sol al sofà o en un matalàs al menjador. Això està bé: l’avís sobre el sofà que trobaràs més avall és per adormir-se amb el nadó. Els taps o una màscara per dormir ajuden, però només a qui realment ha estat rellevat.

No és fàcil: en un estudi danès, les mares anaven a veure el nadó més sovint a la nit fins i tot durant el permís parental dels pares. Lliure vol dir lliure. I dormir en habitacions separades durant una temporada no diu res de la vostra relació: és repartir la feina.

Si alletes exclusivament i el teu nadó menja cada 1,5–3 hores, al principi sovint encara no hi ha lloc per a un bloc de quatre o cinc hores per a tu. A més, fins que el vostre nadó hagi recuperat el pes de naixement —normalment al cap de 10–14 dies—, a la nit no hauria d’estar més de 4 hores aproximadament sense menjar. Es compta des de l’inici de l’última presa, no des del final. Qui estigui de torn es posa una alarma.

Aquest límit és per a nadons sans nascuts a terme. Si a l’hospital o a la vostra consulta de pediatria us han indicat intervals més curts, per exemple per icterícia o perquè va néixer abans d’hora, cal seguir la seva indicació. Un nounat adormit es desperta més fàcilment si l’agafes en son lleuger (fa moviments, llepa, mou els ulls sota les parpelles), li obres el sac de dormir, li canvies el bolquer i el poses pell amb pell. Si es torna a adormir al primer pit, canvia-li el bolquer abans d’oferir-li el segon.

I després? Quan el vostre nadó ja ha recuperat el pes de naixement i guanya pes bé, el podeu deixar dormir a la nit — fins i tot cinc hores seguides. El límit de 4 hores és una norma per a les primeres setmanes, no una norma permanent, tret que la pediatra us digui una altra cosa pel guany de pes. Si notes els pits tensos mentre el nadó dorm, extreu-te’n una mica de llet.

Fins que sigui possible tenir un bloc llarg, sobretot guanyaràs son si cada estona desperta dura poc. Aquestes coses també les pots fer tota sola:

1. 1

   Reacciona als primers senyals de gana. Buscar, llepar, mà a la boca, neguit: si el poses al pit o li dones el biberó en aquest moment, no caldrà calmar abans un nadó que ja plora.

2. 2

   Llum baixa i poca conversa. N’hi ha prou amb una llum petita i càlida; parla ben poc, no juguis i res de pantalles.

3. 3

   Canvia el bolquer només si cal. Si ha fet caca o el porta molt moll, idealment abans de menjar o en canviar de pit, perquè després continuï endormiscat.

4. 4

   Espera una estona curta per si treu l’aire. N’hi ha prou amb tenir-lo dret uns minuts; els nadons alletats sovint ni tan sols en fan.

5. 5

   Directament cap al bressol. Panxa enlaire al seu propi llit, i després tu també estira’t.

Quin model us encaixa per repartir-vos la nit amb el nadó depèn de com mengi el vostre fill o filla i de qui s’hagi de llevar d’hora. Els horaris són exemples: moveu-los segons el vostre nadó.

Si alletes exclusivament durant les primeres setmanes, us encaixa el model 2 més el torn del matí. Quan la lactància ja va rodada i ja tens llet extreta, us encaixa el model 3: un biberó nocturn per protegir el bloc de qui alleta. Si el vostre nadó pren fórmula d’inici amb biberó, us encaixa el model 1 o el model 4. Si un de vosaltres s’ha de llevar aviat, li toca la primera meitat de la nit; el cap de setmana assumeix el torn del matí. Si estàs sola o passes la nit sola: ves a dormir d’hora i cedeix torns puntuals — més avall t’ho expliquem.

Partiu la nit en dues meitats, i cadascú n’assumeix una del tot: alimentar, canviar, consolar. Va bé si el vostre nadó pren biberó a la nit. Si alletes, aquest model només és una opció quan la lactància ja va rodada — i normalment amb una pausa curta per treure’t una mica de llet quan notes el pit tens. Durant els primers mesos, sovint el pit porta malament estar cinc o sis hores sense buidar-se gens.

• Torn 1, aprox. de 20:30 a 1:30 h: un se n’encarrega i l’altre dorm en una habitació tranquil·la.

• Cap a la 1:30 h: feu un relleu ràpid i us intercanvieu.

• Torn 2, aprox. d’1:30 a 7 h: ara li toca a l’altre.

• A partir de les 7 h aprox.: qui ha fet el primer torn assumeix el matí; qui ha fet el segon recupera son.

El punt clau: qui fa el segon torn ha d’estar al llit com a molt tard a les 21 h, no pas després de la sèrie de les onze. I també durant el primer torn el vostre nadó dorm al seu bressol, a l’habitació, no als braços al sofà.

Si alletes exclusivament, l’alimentació recau en tu. Però tot el que passa abans i després ho pot fer una altra persona. Sincerament: amb aquest model no tindràs un bloc de son principal al mig de la nit. El guany és que les estones desperta seran més curtes — i el teu bloc llarg de son queda al matí.

• D’aprox. 20:30 a 1 h, la parella està de torn: dorm a la mateixa habitació, s’aixeca al primer soroll, canvia el bolquer si cal i et porta el nadó. Tu només t’incorpores o alletes estirada (les normes de seguretat, més avall).

• Després de cada presa: espera si treu l’aire, el calma i torna a deixar el vostre nadó panxa enlaire al seu bressol. Entre preses, dormiu tots dos.

• D’aprox. 1 a 6 h: la teva parella se’n va a una altra habitació. Tu te n’encarregues, i el teu nadó dorm al seu bressol just al teu costat.

• D’aprox. 6 a 8 h: just després d’una presa, la parella agafa el nadó i tu continues dormint. Si torna a tenir gana, te’l porta per alletar-lo i després el torna a agafar.

Així, el teu temps desperta a cada presa es redueix a l’alletament en si, i com que algú torna a deixar el nadó al bressol, no es queda al teu costat si se’t tanquen els ulls. Després d’una cesària, aquest model és especialment valuós.

Quan la lactància ja va rodada, una de les preses nocturnes amb llet extreta la pot fer una altra persona:

• Cap a les 20 h: alletes i just després te’n vas a dormir a l’habitació tranquil·la.

• La presa següent, per exemple cap a les 23 h: la teva parella dona el biberó.

• La presa posterior, per exemple cap a la 1:30 h: et desperta. Tu alletes i assumeixes la resta de la nit; la parella se’n va a dormir.

• Al matí: el torn del matí, segons el que hàgiu acordat.

En el millor dels casos, així tens les teves 4–5 hores seguides. Si quan et despertes notes el pit tens, posa el nadó al pit o extreu-te’n una mica. I una precisió sincera: treure llet demana temps durant el dia — el biberó de nit estalvia son, no necessàriament feina.

Si el vostre nadó pren fórmula d’inici (llet infantil en pols) amb biberó, també us podeu intercanviar nits senceres: un s’encarrega de tota la nit i l’altre dorm del tirón; l’endemà al vespre canvieu. L’avantatge és clar: cada nit, un de vosaltres pot desconnectar de debò. El preu és que qui ha fet la nit llarga de guàrdia necessita una migdiada l’endemà i al matí no condueix.

Peça clau per a tots els models: el torn del matí. D’aprox. 6 a 8 h, un s’encarrega del nadó i l’altre continua dormint. Si és un nadó alletat, la parella el pren just després d’una presa i el torna quan torna a tenir gana. Per començar, és una bona opció per al cap de setmana.

Quan la teva parella pot donar un biberó de nit depèn de la lactància: alletar a la nit ajuda a mantenir la producció de llet. La prolactina, l’hormona que hi intervé, és més alta a la nit i de matinada, i aproximadament una cinquena part de la llet que pren en 24 hores un nadó la pren de nit. Les pauses llargues durant les primeres setmanes poden fer baixar la producció. Per això la norma és aquesta: espera amb el biberó de nit fins que la lactància vagi rodada.

No hi ha una setmana fixa, però ho pots valorar tu mateixa. La lactància va rodada quan…

• el teu nadó ja ha recuperat el pes de naixement i va guanyant pes de manera constant — les xifres consten al seu carnet de salut infantil, i entre visites també pots demanar que el pesin a la consulta de pediatria,

• fa com a mínim sis bolquers ben molls en 24 hores,

• durant les primeres setmanes fa diverses deposicions toves i grogues al dia, normalment tres o més (a partir d’unes sis setmanes, en els nadons alletats sovint es fan més espaiades, i això és normal),

• enganxar-se al pit ja funciona sense ajuda, no fa mal i no tens els mugrons adolorits,

• després de donar el pit notes el pit més tou, i

• després de la majoria de preses el teu nadó sembla satisfet i no has de suplementar.

Si tot això es compleix, ja podeu començar. Si hi ha algun punt que falla, demana consell abans: a una assessora de lactància, a la consulta de pediatria o a la teva llevadora, si en tens — més avall, a «Ajuda a què tens dret», t’expliquem com fer-ho també si no tens llevadora. Si penseu incorporar el biberó de nit de manera fixa, oferiu-lo després amb regularitat; si no, alguns nadons alletats més endavant el tornen a rebutjar.

1. 1

   Extreu-te la llet quan tinguis el pit més ple. A moltes persones això els passa al matí, per exemple just després de la primera presa.

2. 2

   Compta amb quantitats petites. Si alletes exclusivament, entre dues preses sovint només treus 15–90 ml. Això no diu res de la quantitat que pren el teu nadó del pit — per a un biberó nocturn sovint necessitaràs dues o tres sessions.

3. 3

   Prepara la quantitat adequada. Un nadó alletat pren al pit una mitjana de gairebé 80 ml per presa, però el marge és molt ampli. Per començar, normalment n’hi ha prou amb 60–100 ml, més una petita segona ració de reserva.

4. 4

   Recull-la i congela-la. Pots afegir llet refredada a llet ja congelada i així reunir una ració, sempre etiquetada amb la data. A −18 °C es conserva aproximadament 6 mesos. Descongela-la a la nevera o sota aigua corrent tèbia; després s’ha de fer servir dins de 24 hores i no s’ha de tornar a congelar mai.

5. 5

   Practiqueu el primer biberó. De dia, en un moment tranquil, abans que el vostre nadó tingui molta gana. El millor és que el doni la teva parella mentre tu ets fora del seu camp d’oïda i d’olor.

6. 6

   El teu pit durant l’estona del biberó. Si a l’hora de la presa que saltes t’has d’extreure llet o no, t’ho dirà el teu cos: si notes el pit tens, treu-te’n una mica només fins que notis alleujament, no fins a buidar-lo. Durant els tres primers mesos hi hauria d’haver com a mínim una extracció de llet a la nit o de matinada; al model 3, aquesta és la teva presa d’alletament al final del teu bloc.

Extreure la llet amb la mà a la nit sol ser més ràpid que muntar l’extractor: renta’t les mans, col·loca polze i dits en forma de C a uns 2–3 cm darrere del mugró, pressiona suaument, deixa anar i repeteix rítmicament. Després, ves canviant la posició de la mà al voltant del pit.

Si voleu donar fórmula d’inici a la nit és decisió vostra. Si vols continuar alletant, tingues en compte això: si la llet en pols substitueix de manera regular una presa del pit, la teva producció pot baixar. A les tres de la matinada, el més ràpid és fer-ho així:

1. 1

   Deixa-ho preparat al vespre: biberó i tetina nets a punt, i la pols per a una presa ja dosificada en un recipient net i sec.

2. 2

   Prepara-la fresca a la nit: renta’t les mans i prepara l’aigua segons les instruccions de l’envàs — durant els primers mesos de vida, l’aigua bullida és més segura. La barreja es fa quan l’aigua ja és només tèbia, a un màxim de 40 °C.

3. 3

   Dosifica amb exactitud: omple el cullerot dosificador sense prémer, arrasa’l i respecta la proporció de l’envàs — mai «una mica més».

4. 4

   Comprova-ho i dona-la: sacseja, prova’n unes gotes al canell i dona-la de seguida.

5. 5

   Les restes es llencen: el que sobri es llença, no es guarda ni s’escalfa una altra vegada. Renta el biberó i la tetina just després.

Per què tanta cura? Perquè la llet en pols no és estèril, així que preparar biberons amb antelació és una mala idea. Només t’ho estalvies si feu servir fórmula líquida llesta per prendre — per a la nit és una alternativa pràctica. I una altra cosa: no obligueu el vostre nadó a acabar-se el biberó i no afegiu cereals a la llet perquè dormi més estona. El vostre nadó ja nota per si sol quanta quantitat necessita.

Tu no alletes? Llavors, a la nit no ets l’ajudant: ets l’altra meitat de l’equip.

• agafar el nadó, canviar-lo i portar-lo per alletar

• passar el coixí, l’aigua i la muselina

• esperar si treu l’aire, consolar-lo i tornar-lo a deixar — panxa enlaire, al seu propi bressol

• reomplir muselines, roba i el punt de nit

• apuntar: hora, pit, bolquer

• assumir el torn del matí

Si el vostre nadó alletat busca el pit quan és amb tu: si mostra senyals primerencs de gana — buscar, llepar, mà a la boca —, porta’l de seguida per alletar. La gana no es consola, i durant les primeres setmanes no s’endarrereix cap presa perquè algú dormi més. Si està neguitós tot i que acaba de menjar, prova el contacte pell amb pell o gronxa’l dret a la teva espatlla.

Acordeu abans un límit, per exemple deu minuts: si el vostre nadó no es calma dins d’aquest temps, despertes qui alleta. Encara que faci poc que ha menjat, el pot tornar a posar al pit — un nadó alletat no es pot sobrealimentar. Així no haurà d’estar escoltant des de l’altra habitació si te’n surts o no.

El pitjor moment per parlar de les guàrdies nocturnes és la mateixa nit. L’ideal és parlar-ne durant l’embaràs. Ja hi sou de ple? Doncs demà, mentre esmorzeu: amb deu minuts i aquestes preguntes n’hi ha prou. Comenceu en petit, per exemple aquesta setmana només amb el torn del matí i la norma de quan cal despertar l’altre.

1. 1

   Qui alleta i qui s’està recuperant del part? Després d’una cesària o d’un part difícil, al principi la mare necessita pauses més llargues.

2. 2

   Qui s’ha de llevar al matí? Qui hagi d’anar a treballar d’hora fa el primer torn i després dorm fins que soni el despertador. Qui gairebé no hagi dormit no condueix, tampoc per anar a una revisió pediàtrica de rutina.

3. 3

   Qui és mussol i qui és matinador? Qui aguanta despert fins tard fa el primer torn; qui es lleva amb facilitat fa el segon o el del matí.

4. 4

   La vostra norma per despertar l’altre: es desperta per alletar, si hi ha febre o altres senyals d’alerta del requadre «Quan cal buscar ajuda», si el vostre nadó no es calma dins del temps que hàgiu acordat — i sempre que la persona de torn noti que s’adorm de seguida o que el plor li provoca ràbia o desesperació.

5. 5

   Com es desperta? Picant a la porta, tocant l’espatlla o amb una trucada. El mòbil de qui està lliure es queda en «No molestar», excepte per a la persona de torn.

Si un dels dos treballa: així continua sent just. Entre setmana, qui hagi d’anar a treballar al matí fa el primer torn fins cap a la 1 h i després dorm seguit; el cap de setmana, qui és de permís parental dorm fins més tard al matí. El permís parental també és torn de dia, no pas temps lliure. Si és possible, situeu les vacances o el permís parental de la parella a les primeres setmanes.

Per al relleu n’hi ha prou amb dos minuts i un paper al canviador o una app (al requadre de sota), perquè quan esteu molt cansats és fàcil confondre les 23:40 h amb les 0:40 h. Apuntar les coses ajuda per una altra raó: en l’estudi danès, les mares i els pares tendien a valorar menys el que feia l’altre a la nit del que l’altre deia haver fet. Quan estàs despert sol, no veus el que fa l’altra persona. Per això, que sigui just no vol dir que tots dos estigueu exactament els mateixos minuts desperts, sinó que tots dos tingueu el vostre bloc de son.

Proveu el vostre pla durant una setmana i després torneu a seure junts: què funciona i què falla? Si algú se sent passat per alt, mireu les notes en comptes de deixar-vos guiar només per la sensació. Els nadons canvien de pressa. El vostre pla també pot canviar.

El cansament no desapareix per molt que organitzeu els torns. En una gran enquesta feta als Estats Units, més d’una de cada quatre mares s’havia adormit alimentant el nadó durant les dues setmanes anteriors — gairebé sempre sense voler. Per això les famílies necessiten un pla just per a aquest moment:

• El nadó es queda a l’habitació. El sofà i la butaca són els llocs més perillosos per quedar-se adormit: si un nadó hi dorm amb un adult, el risc de morir durant el son es multiplica moltes vegades — segons els pediatres nord-americans, fins a 67 vegades. Això val per a qualsevol torn. Per tant, qui es mou és l’adult que està lliure, no el nadó.

• Donar el pit al llit? Doncs amb el llit preparat. El teu nadó ha d’estar estirat pla sobre el matalàs, lluny dels coixins; la manta només t’ha d’arribar fins a la cintura, i el coixí de lactància ha d’haver sortit del llit abans. No ha de poder caure ni quedar atrapat entre el matalàs i la paret. Quan et despertis, posa’l panxa enlaire al seu propi bressol.

• No us adormiu mai junts si… algú al llit fuma o vapeja, has pres alcohol, cànnabis o alguna cosa que faci venir son — també somnífers sense recepta —, o bé el vostre nadó és molt petit o va néixer abans d’hora. Els germans i els animals de companyia no han de dormir mai al mateix llit.

• Un bressol sidecar compta com a llit propi si té un matalàs propi, ferm i pla, està ben subjecte al llit dels pares i no queda cap escletxa.

• El biberó s’ha d’aguantar. Un nadó no beu mai sol ni amb el biberó recolzat.

• De torn, sense alcohol ni sedants. Qui està de torn no beu alcohol ni pren res que dificulti despertar-se; si no, s’encarrega l’altre. Si estàs sola, cada nit ets tu qui està de torn — si prens medicaments que fan venir son, consulta abans a la consulta o a la farmàcia com mantenir les nits segures.

• Posa’t-ho fàcil per mantenir-te desperta. Seu dreta, tingues aigua a mà, una llum tènue i millor un audiollibre que no pas anar fent scroll.

• Despertar l’altre està permès. Si notes que t’adorms, posa el teu nadó al seu bressol i desperta l’altra persona. Si estàs sola, posa’l al seu bressol encara que plori.

• Evita petits accidents. Al canviador, una mà sempre damunt del nadó; no tinguis begudes calentes mentre el portes als braços.

Quan cal demanar ajuda de seguida ho tens al requadre «Quan cal buscar ajuda», al final.

Si ets mare o pare sol/a — o si la teva parella fa torns, viatja per feina o dorm fora entre setmana—, potser això de «tu estàs de torn i jo dormo» et sona a broma. Tot i així, el principi continua servint: reparteixes els torns entre altres persones i al llarg del dia.

Sigues honesta amb tu mateixa: si tens un nounat alletat exclusivament, normalment tota sola no aconseguiràs un bloc de quatre o cinc hores. Això només arriba quan cedeixes un torn, algú dona un biberó o el teu nadó, pel que sigui, ja dorm més estona seguit. Fins llavors, qualsevol estona de son compta, també dues de més curtes i una migdiada de dia. No has fracassat si tot queda fet a trossos.

• Dorm quan dormi el teu nadó. Ves al llit d’hora al vespre, estira’t amb ell a la primera migdiada del dia i aprofita sobretot la seva tirada més llarga. Si al vespre vol mamar constantment, trasllada-hi tot el vespre: alleta asseguda, estira’t entremig i mantén la llum baixa.

• Escurça els trajectes. El teu nadó dorm al seu propi bressol just al costat del teu, i el punt de nit és a tocar.

• Deixa la casa al mínim. Cuina per avançat, congela, demana menjar si cal — la roba pot esperar.

• Cedeix torns puntuals. Potser la teva mare es queda a dormir cada divendres i fa la segona meitat de la nit, i una amiga ve diumenge de 6 a 9 h. És millor tenir poques persones d’ajuda fixes que no pas una rotació constant, perquè els nadons se senten més segurs amb gent coneguda — qui ve cada setmana aviat es fa familiar.

• Reserva un torn de dia per dormir tu. Algú surt a passejar amb el cotxet just després d’una presa i torna quan el teu nadó torna a tenir gana. I tu dorms.

Si tens la família lluny: pregunta en un centre familiar o servei comunitari si hi ha programes de famílies mentores o avis de suport, i aprofita els contactes dels grups de postpart o dels cursos per a famílies amb nadons. Ajuda molt demanar-ho de manera concreta: «Podries sortir dissabte de 14 a 16 h amb el cotxet? Així podré dormir dues hores».

El teu pla d’emergència: deixa una còpia de la clau a algú que visqui a prop, desa els números importants a la informació d’emergència del mòbil i decideix abans qui vindrà si et poses malalta. I busca algú a qui puguis trucar de nit.

Si el plor et porta al límit: posa el teu nadó panxa enlaire al seu bressol, tanca la porta, ves uns minuts a una altra habitació, beu un got d’aigua i, si et cal, truca al telèfon d’ajuda emocional — després torna. Uns minuts de plor en un llit segur no passa res.

Encara no tens llevadora? A Catalunya, la llevadora de l’ASSIR sol fer com a molt una visita a casa després del part; per a qualsevol dubte, el seguiment continua al CAP/ASSIR, on també et poden ajudar amb la lactància. Pregunta a l’hospital on vas donar a llum si tenen consulta de llevadora o de lactància, o busca un grup de suport a la lactància com la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna, Alba Lactància Materna o La Lliga de la Llet de Catalunya — gratuïts, també per telèfon o en línia; si recorres a una consultora de lactància IBCLC, pregunta abans pel cost.

Ajuda domèstica: a Catalunya, la sanitat pública no sol cobrir ajuda domèstica després del part; si tens mútua privada, consulta si la teva pòlissa ho inclou.

1. 1

   Truca a la teva assegurança mèdica o al servei social: «Necessito ajuda domèstica després del part perquè no puc portar sola la casa».

2. 2

   Pregunta quina justificació necessiten i qui te la pot fer.

3. 3

   Si no et poden enviar ningú, poden reemborsar en una quantitat raonable una ajuda que busquis tu, com una amiga o una veïna. Si t’ajuda un familiar de fins a segon grau, com la teva mare, potser no cobreixen el cost de l’ajuda en si, però sí les despeses de desplaçament i la pèrdua d’ingressos — si la teva mare viu lluny, pregunta-ho expressament.

4. 4

   Si la teva parella viu amb tu però ha de treballar, pregunta-ho igualment: el que compta és si realment hi ha algú a casa que pugui tirar endavant el dia a dia.

La llei no sol fixar un límit setmanal tancat. Aquesta ajuda està pensada per a les tasques de casa — i només això ja et pot regalar estona per dormir de dia.

Ajuda voluntària a casa: pregunta als serveis socials del teu municipi si hi ha algun programa de voluntariat de suport a famílies amb nadons a prop teu.

Recursos de criança positiva: posa-t’hi en contacte directament — a través dels serveis socials del teu municipi o a la consulta de pediatria. L’acompanyament és voluntari i gratuït, i també és per a tu encara que no tinguis llevadora — demanar ajuda és cuidar-se, no un fracàs.

Cap pla de torns aguanta totes les nits igual. De vegades, el teu nadó vol menjar gairebé sense parar. Això s’anomena cluster feeding; molta gent també en diu brot de creixement, tot i que no n’hi ha cap calendari fix. Aquestes fases solen durar dos o tres dies i, de vegades, fins a una setmana.

Ja no parlem d’un cluster feeding normal si s’hi afegeix alguna altra cosa: menys de sis bolquers molls en 24 hores, durant les primeres setmanes menys de tres deposicions al dia, preses molt llargues sense quedar satisfet, mugrons adolorits o que no hagi recuperat el pes de naixement després de dues setmanes. En aquest cas, demana orientació dins de les 24 hores següents a la consulta de pediatria, a una assessora de lactància o a la teva llevadora, si en tens.

Mode d’emergència amb un nadó alletat: la teva parella assumeix en torns curts de dues o tres hores tot excepte l’alletament — canviar, portar-lo en braços, tornar-lo a deixar al bressol —, i tu dorms entre presa i presa, encara que siguin molt curtes.

Al mateix temps, el son del vostre nadó també canvia. Durant les primeres setmanes, normalment dorm entre mitja hora i tres hores seguides. A partir d’aprox. les 8–12 setmanes, molts comencen a desenvolupar un ritme dia-nit i la tirada més llarga creix — la mitjana dels primers cinc mesos és de gairebé sis hores, amb diferències enormes d’un nadó a un altre. La llum del dia durant el dia i una llum tènue de nit hi ajuden. Situeu el son principal de qui alleta exactament a la tirada més llarga del vostre nadó, en lloc d’omplir aquella estona endreçant.

Les preses nocturnes formen part del que és normal durant el primer mig any i, en molts nadons alletats, també força més temps. Per tant, el vostre pla és una eina que anireu reajustant: a vegades amb el repartiment complet, a vegades només amb el torn del matí el cap de setmana. I un dia us adonareu que ja no us cal.