T’has adormit donant el pit?

Donar el pit fa venir son perquè, quan el teu nadó s’enganxa al pit, el cos allibera l’hormona oxitocina. Ajuda a fer sortir la llet i, alhora, baixa hormones de l’estrès com el cortisol. La tensió baixa, et sents calenta… moltes mares coneixen aquesta somnolència de la lactància. Sumada a la falta de son, n’hi ha prou perquè se’t tanquin els ulls enmig de la presa.

A això s’hi afegeix el ritme dels primers mesos. Durant les primeres setmanes, la majoria de nadons fan entre 8 i 12 preses en 24 hores, i molts en fan especialment moltes al vespre (cluster feeding). El ritme dia-nit no comença a formar-se fins cap a les vuit setmanes i normalment es consolida entre els tres i els sis mesos. Amb dos o tres mesos, entre dues preses acostumen a passar de dues a quatre hores; molts nadons encara mamen d’una a tres vegades a la nit, i almenys una presa nocturna és del tot habitual fins aproximadament als sis mesos.

De vegades també és la mateixa presa la que allarga les nits. Quasi totes les preses duren molt? El teu nadó sobretot xarrupa, però no el sents empassar, o donar el pit et fa mal? Primer comprova tu mateixa com s’agafa al pit: ha de tenir la boca ben oberta, la barbeta tocant el pit, el nas lliure, has de veure més arèola per sobre del llavi superior que per sota del llavi inferior, i les galtes s’han de mantenir arrodonides mentre succiona. Si això no passa o et continua fent mal, t’anirà bé una mirada externa: en un grup de lactància, amb una assessora de lactància o, si en tens, amb la teva llevadora. Fins aleshores hi ha un gest que ajuda els nadons adormits a continuar mamant: agafa el pit ben enrere amb tota la mà. Si el teu nadó només xarrupa, pressiona suaument el pit i mantén la pressió fins que deixi d’empassar. Llavors deixa anar, repeteix i canvia de pit.

Així que no estàs fent res malament si tens son.

El sofà i la butaca són els llocs més perillosos per adormir-se amb un nadó, tant de dia com de nit. L’associació nord-americana de pediatria els considera extremadament perillosos: si un nadó hi dorm, el risc de mort sobtada del lactant i d’accidents mortals durant el son augmenta, segons l’estudi, entre 22 i 67 vegades. Això ja passa si el nadó hi està sol, i encara més si t’hi adorms amb ell.

El motiu són els entapissats. Cedeixen i formen esquerdes i enfonsaments. El teu nadó pot quedar atrapat entre el seient i el respatller o enfonsar la cara en un teixit tou. Si t’adorms, se’t pot escórrer dels braços, o bé pots recolzar-te sobre ell sense adonar-te’n. A més, al plec del braç la seva barbeta li pot caure sobre el pit, i això dificulta la respiració.

L’escenari típic és amb bona intenció: no vols despertar la teva parella i te’n vas amb el nadó a la sala d’estar, o bé és la teva parella qui s’adorm davant la televisió amb el nadó damunt del pit. Totes dues situacions són el mateix perill.

Això també val per a la butaca de lactància del dormitori, per seure incorporada al llit envoltada de coixins i per a la postura de lactància reclinada, amb el teu nadó estirat boca terrosa damunt teu. Tot això és còmode per posar-lo al pit, però només mentre estiguis ben desperta. Si t’adorms així, el teu nadó pot lliscar cap als coixins o cap al plec del braç. Si et ve son, deixa’l al seu llit o estira’t de costat al llit preparat.

En canvi, deixar que el teu nadó dormi damunt teu està bé mentre tu estiguis desperta. Les guies clíniques sobre prevenció de la mort sobtada del lactant diuen que, si el teu nadó està damunt teu, les vies respiratòries han d’estar lliures. Si et ve son o et distreu alguna cosa, com ara el mòbil, l’has de posar panxa enlaire al seu propi llit. Que les vies respiratòries estiguin lliures vol dir:

• Tu seus mig incorporada, no pas plana ni enfonsada en el coixí o l’entapissat.

• El teu nadó està pit amb pit amb tu, amb el cap girat de costat, i li veus la cara.

• Té el nas i la boca lliures, la barbeta no li toca el pit i, com a molt, una manta li cobreix l’esquena.

• El vas mirant sovint: llavis rosats, respiració tranquil·la i to corporal normal.

Has d’estar especialment atenta durant les primeres hores després del part. Segons les guies, ja llavors es poden produir emergències sobtades, sobretot si un nounat està estirat boca terrosa sobre el pit d’una mare primerenca. Si estàs esgotada o t’han administrat analgèsics forts, avisa a l’hospital o dóna el teu nadó a la teva parella.

No sempre notes amb antelació que t’estàs a punt d’adormir. Moltes mares només se n’adonen quan fan un sobresalt. Per això, fixa’t en aquests senyals previs:

• No pares de badallar i et pesen les parpelles.

• El cap et cau o fas un petit sobresalt.

• Llegeixes la mateixa línia diverses vegades o et falten uns minuts.

I una norma fixa: si en algun moment d’aquesta nit t’has endormiscat, la resta de la nit ja no dones el pit a la butaca ni al sofà, i després de cada presa el teu nadó torna de seguida al seu propi llit. Aquestes petites coses t’ajuden a mantenir-te desperta durant la presa nocturna:

• Una llumeta en lloc de foscor: n’hi ha prou amb una llum nocturna tènue perquè puguis veure la cara del teu nadó. En canvi, encendre tot el llum desperta tothom del tot.

• Seure dreta: peus a terra i sense anar massa abrigada. Quan canviïs de pit, fes rodar una mica les espatlles.

• Aigua en lloc de beguda calenta: aigua en una ampolla que es pugui tancar. No prenguis te o cafè ben calent mentre dones el pit: si t’adorms, el teu nadó pot patir una cremada.

• Cafeïna amb moderació: fins a 200 mil·ligrams al dia, aproximadament dues tasses de cafè de filtre, es consideren segurs per al nadó durant la lactància. Però a la nit el cafè també et pot deixar desperta després. Les begudes energètiques no es recomanen durant la lactància.

• Fer servir bé el mòbil: sí com a llum, despertador i per a emergències; no per fer scroll amb el nadó adormit damunt teu. El cable de càrrega ha d’estar lluny del llit.

• Una alarma vibratòria suau: programa-la en començar la presa cap a la mitja hora, més o menys el que dura una presa als dos o tres mesos. Et recordarà que has de deixar el nadó al llit, però mai no substitueix un lloc segur on dormir.

Aquests trucs ajuden a mantenir-se desperta. Tot i així, si notes qualsevol senyal d’alerta, posa el teu nadó al llit, desperta la teva parella o passa a donar el pit estirada de costat al llit preparat.

El lloc més segur perquè el teu nadó dormi és el seu propi llit dins la vostra habitació. Les autoritats de salut pública ho recomanen durant tot el primer any de vida, i les guies clíniques especialitzades sobre prevenció de la mort sobtada del lactant (2022), sobretot durant els primers sis mesos: és en aquest període quan el risc és més alt. Només el fet de compartir habitació ja protegeix: segons l’associació nord-americana de pediatria, pot reduir el risc fins a un 50 per cent.

Sovint es barregen tres termes. Room-sharing vol dir: llit propi a la vostra habitació; aquesta és la recomanació. Bed-sharing o collit vol dir: el nadó i els adults comparteixen la mateixa superfície. Co-sleeping s’utilitza per a totes dues coses, per això molts professionals eviten aquesta paraula.

En el cas del collit, les recomanacions no són iguals. Algunes autoritats de salut pública el consideren acceptable per a mares que alleten sota condicions molt clares, perquè facilita la lactància. L’associació nord-americana de pediatria, en canvi, no el recomana en cap cas. Si el teu nadó pren biberó, totes dues recomanen que dormi al seu propi llitet al vostre costat. Per a tu això vol dir: l’opció més segura és un bressol sidecar. Si decidiu conscientment fer collit, només si no es compleix cap dels motius d’exclusió que tens més avall, i cada nit amb tota la preparació completa, no només com a pla d’emergència.

Per què amb els nadons alimentats amb biberó la recomanació és diferent? Investigadors d’una universitat van observar les nits de diverses famílies: les mares que alletaven solien col·locar el nadó estirat, a l’altura del pit i lluny dels coixins, i s’hi enroscaven al voltant de manera protectora. Els nadons alimentats amb biberó, en canvi, estaven més sovint amunt, a l’altura de la cara, de vegades entre coixins. Si dones de tant en tant biberó, tant si és llet artificial com llet extreta, el bressol sidecar és per això l’opció més segura.

Un bressol sidecar s’acobla al teu llit: el teu nadó té la seva pròpia superfície, però continua a l’abast de la mà. Així és com el muntes de manera segura:

1. 1

   Ajusta l’alçada perquè les dues superfícies quedin al mateix nivell i fixa’l fermament al bastidor del teu llit amb les corretges que porta.

2. 2

   Comprova amb la mà plana que no quedi cap espai entre els matalassos on el teu nadó pugui quedar atrapat.

3. 3

   Fes servir només el matalàs original i adequat, sense cap base o protector addicional. Mentre el bressol no estigui fixat fermament, la barana lateral ha d’estar pujada.

4. 4

   Respecta el límit d’edat i de pes del fabricant i, quan arribi el moment, passa’l a un bressol de barrots al costat del teu llit.

A l’hora de comprar-lo, fixa’t en l’etiqueta: els bressols sidecar haurien de complir la norma europea EN 1130. Un bressol de barrots al qual tu mateixa li treus un lateral no és un bressol sidecar. Si no en tens, un cabàs o un bressol al costat del teu llit és igualment un lloc segur per dormir: simplement trauràs el teu nadó d’allà per donar-li el pit.

Si es dona algun d’aquests motius d’exclusió, ni la millor preparació és suficient. El teu nadó ha de dormir sempre al seu propi llit si:

• tu, la teva parella o qualsevol altra persona del llit fuma o vapeja, encara que només ho faci a fora, o si tu vas fumar durant l’embaràs.

• algú del llit ha begut alcohol, encara que sigui poc, o ha pres cànnabis o altres drogues. La norma fàcil és aquesta: una nit amb alcohol, el teu nadó dorm tota la nit al seu propi llit.

• algú pren medicaments que fan venir son o dificulten despertar-se (ara en parlem).

• el teu nadó va néixer abans d’hora, és a dir, abans de completar 37 setmanes d’embaràs (abans de 37+0), o pesava menys de 2.500 grams en néixer. Les recomanacions no indiquen cap edat a partir de la qual això deixi de comptar.

• el teu nadó pren biberó.

• el teu nadó està faixat.

• a més de vosaltres, al llit hi ha algú més, com ara germans, avis o una cangur, o bé una mascota.

• la superfície és tova: sofà, butaca, llit d’aigua o un matalàs vençut.

• estàs malalta o tan esgotada que gairebé no pots reaccionar.

Medicaments: poden fer venir son, per exemple, analgèsics forts com els opioides, que algunes mares reben després d’una cesària; somnífers i ansiolítics; alguns antidepressius; i alguns medicaments antics per a l’al·lèrgia o per al mareig, que també es venen com a ajuda per dormir sense recepta. Ho acostuma a indicar el prospecte a l’apartat sobre conducció o capacitat de reacció. No deixis cap medicació pel teu compte. Durant el dia et poden orientar a la farmàcia, a la consulta mèdica o en un centre especialitzat i gratuït d’assessorament sobre medicaments durant l’embaràs i la lactància. Si a la nit tens dubtes, avui el teu nadó dorm al seu propi llit i demà ho consultes.

I la son? L’associació nord-americana de pediatria la considera un dels factors de risc més importants quan a algú li costa més despertar-se per cansament; altres autoritats de salut pública parlen d’una capacitat de reacció reduïda. No hi ha cap límit expressat en xifres. Són senyals clars tenir febre o una gastroenteritis, haver-te endormiscat diverses vegades en la mateixa nit o no recordar si has tornat a posar el teu nadó al llit. Per a tu això vol dir: en nits així, després de cada presa el teu nadó va al seu propi llit i tu busques ajuda; més avall t’expliquem on.

Durant els primers quatre mesos de vida, el collit és especialment arriscat, fins i tot en nadons alletats i encara que ningú no fumi. Segons l’associació nord-americana de pediatria, en aquest període el risc és entre cinc i deu vegades superior al risc de base del collit. Per això, els pares que donen el pit al llit a un nadó tan petit han de vigilar especialment de no adormir-se. Traduït a una nit concreta, això vol dir:

• Pla A: dones el pit on et sigui més còmode, també al llit. Després de cada presa, el teu nadó torna panxa enlaire al seu bressol sidecar o al seu llitet, abans no t’adormis tu.

• Pla B: si notes que t’estàs adormint i ja no et veus amb cor de deixar-lo al llit, és millor quedar-te al llit preparat que no pas adormir-te en qualsevol altre lloc. Tan bon punt et despertis, el tornes a posar al seu llit.

• Mai: no t’adormis amb el teu nadó al sofà o a la butaca, i res de collit si es compleix algun dels motius d’exclusió.

Primer comprova si es compleix algun dels motius d’exclusió en el vostre cas. Si no és així, prepara el llit de collit amb seguretat al vespre, quan encara penses amb claredat: a les tres de la matinada ningú no es posa a apartar coixins. Aquí tens el perquè de cada punt:

• Matalàs ferm: els llits d’aigua, els matalassos vençuts i els sobrecoltxons tous no són adequats, perquè el teu nadó s’hi enfonsa i se li poden tapar la boca i el nas. És millor treure un sobrecoltxó gruixut i tou.

• Coixins lluny del nadó: un coixí pla queda sota el teu cap; el teu nadó ha d’estar clarament més avall, estirat a l’altura del teu pit.

• La teva manta només fins als malucs: amb una part de dalt de màniga llarga i calentona no te l’hauràs d’estirar cap amunt durant la nit. En els accidents mortals al llit dels pares, sovint la cara o el cap del nadó queden coberts amb roba de llit.

• El seu propi sac de dormir: el teu nadó no dorm mai sota la teva manta ni porta més capes que tu.

• Al teu costat: el teu nadó ha d’estar al teu costat, mai entre dos adults, i la teva parella ha de saber que és al llit. Tu has d’estar girada cap a ell, i el teu nadó, panxa enlaire.

• Sense escletxes ni vores: el teu nadó no pot lliscar entre el matalàs i la paret ni caure del llit. Si el llit és a tocar de la paret, acosta’l del tot. Les tovalloles enrotllades i els coixins no serveixen per tapar escletxes; les baranes portàtils i els capçals amb barrots poden convertir-se en una trampa. És millor un bressol sidecar ben fixat.

• Coixí de lactància fora: després d’agafar el pit, treu-lo del llit, perquè un nadó adormit podria girar la cara cap al seu enfonsament i quedar amb el nas contra la tela.

• Fora cables i cintes: els cables de càrrega i els cordons poden estrangular un nadó.

• Res de faixar ni de pes: un nadó faixat no pot apartar-se la roba de llit de la cara ni despertar-te si queda massa a prop teu. Els sacs de dormir i les mantes amb pes no són segurs en cap cas.

• Ni massa calor, ni animals, ni germans: sense gorro, sense manta extra, i millor una habitació fresca: l’excés de calor es considera un factor de risc. Les mascotes i els altres infants no han de dormir al mateix llit.

Si sou de vacances o a casa dels avis, revisa igualment el llit on dormireu. I encara que cada nit tornis a posar el teu nadó al seu llit: aquesta preparació és la teva xarxa de seguretat per a aquella nit en què les coses no surten com pensaves.

Donar el pit estirada t’estalvia moltes aixecades a la nit i es pot fer des del principi, també durant el postpart i després d’una cesària, quan l’esquena i la cicatriu necessiten descans. Les primeres vegades sovint costa una mica; millor practicar de dia:

1. 1

   Estira’t de costat sobre el matalàs pla i preparat. Un coixí pla et sosté el cap; si et cal, posa-te’n un a l’esquena i un altre entre els genolls.

2. 2

   El braç de sota queda per sobre del cap del teu nadó o sota el teu coixí, mai sota el teu nadó.

3. 3

   Posa el teu nadó ben arran teu, de costat, panxa amb panxa, amb l’orella, l’espatlla i el maluc alineats.

4. 4

   El seu nas ha de quedar a l’altura del teu mugró, no la boca. Així tirarà lleugerament el cap enrere i obrirà bé la boca.

5. 5

   Després, amb la mà de dalt, l’acostes per l’esquena cap a tu, en lloc d’inclinar-te tu damunt del teu nadó.

6. 6

   Si el pit li pressiona el nas, acosta-li una mica més el culet cap a tu: així el cap tirarà lleugerament enrere i el nas quedarà lliure.

7. 7

   Per oferir l’altre pit, agafa el teu nadó en braços, gira’t amb ell i torna’l a col·locar.

8. 8

   Per acabar, posa-li el dit petit a la comissura de la boca, entre les genives. Així es desfà la succió sense estirar el mugró.

Aquesta és la posició en què hauries d’estar si t’acabessis adormint: el teu nadó panxa enlaire, estirat a l’altura del teu pit i per sota dels coixins; tu girada cap a ell, amb els genolls arronsats i el teu braç per sobre del seu cap. Aquesta postura, coneguda com a «cuddle curl», és la que els investigadors van observar una vegada i una altra en mares que alletaven. No és cap permís per dormir junts, però explica la norma de «a l’altura del pit i lluny dels coixins».

Després d’una cesària, la norma és aquesta: mentre estiguis prenent analgèsics que fan venir son, no et pots adormir al llit amb el teu nadó. Després de la presa, avisa perquè el tornin al seu llitet i pregunta a planta quin medicament és el que et dona somnolència.

«Tornar-lo al seu propi llit» és fàcil de dir; sovint el que costa és deixar el teu nadó després de la presa. Aquests gestos ajuden que continuï dormint:

1. 1

   Deixa-ho tot preparat abans: canvia el bolquer abans de la presa o quan canviïs de pit, no després, i posa-li el sac de dormir abans. Si has escalfat el llit amb una bossa d’aigua calenta, treu-la abans de deixar-hi el nadó.

2. 2

   Espera que dormi profundament: respiració regular, cara relaxada i, si li aixeques un bracet, cau fluix cap avall.

3. 3

   Desenganxa’l suaument: posa-li el dit petit a la comissura de la boca fins que la succió afluixi.

4. 4

   Fes-lo lliscar en lloc d’aixecar-lo: si esteu estirats, llisca el teu nadó cap al bressol sidecar acoblat. Si l’has d’agafar en braços, deixa primer el culet i les cames, després l’esquena i finalment el cap.

5. 5

   Deixa-hi la mà un moment: la teva mà es queda un instant plana sobre la seva panxa. La llum continua tènue, i no parles o només ho fas ben fluixet.

Li cal fer el rotet abans? No necessàriament. Els nadons alletats sovint empassen poc aire, i alguns no necessiten cap rotet. Si el teu nadó es veu tranquil, el pots deixar al llit igualment: estant panxa enlaire no s’ennuega per això.

Un xumet en el moment de deixar-lo al llit és acceptable i fins i tot redueix el risc de mort sobtada del lactant. Si el teu nadó pren pit, espera que la lactància estigui ben establerta; segons les guies clíniques, més enllà de les primeres dues o tres setmanes de vida. Si li cau, no l’hi tornes a posar, i mai no ha d’anar lligat amb una cinta.

I si es desperta de seguida? Mà a la panxa, un murmuri suau i espera un moment. Si continua plorant, agafa’l una estona i torna-ho a provar. Si té gana, torna’l a posar al pit. No hi ha un nombre fix d’intents; l’únic límit és el teu nivell de vigília: si se’t tanquen els ulls, ho assumeix la teva parella o dones el pit de costat al llit preparat i tornes a posar el teu nadó al seu llit tan bon punt et despertis.

El teu nadó només dorm damunt teu o al pit durant la nit? Això és molt habitual els primers mesos i no és cap error. Tot i així, continua practicant d’anar-lo deixant al llit una vegada i una altra, també durant les migdiades del dia.

Sí, pot passar, encara que és poc freqüent. Els professionals en diuen sobreposició o aixafament. Al llit dels pares, a més, hi ha dos accidents típics més: que un coixí o la manta llisquin sobre la cara del nadó, o que quedi atrapat entre el matalàs i la paret.

El risc augmenta molt amb tot allò que fa que et costi més despertar-te i amb les superfícies toves. Justament per això aquests punts surten a la llista de motius d’exclusió.

Per situar-ho: a Alemanya, segons les estadístiques oficials, el 2022 van morir 91 nadons per mort sobtada del lactant, aproximadament 1 de cada 10.000; fa vint anys, la taxa era encara unes cinc vegades més alta, també gràcies a la informació sobre son segur. Per tant, les xifres d’aquest article descriuen fins a quin punt un risc poc freqüent puja o baixa.

Ha passat: t’has adormit mentre donaves el pit, fas un sobresalt i el teu nadó és al teu costat o damunt teu. Respira fondo una vegada i segueix aquests passos exactament en aquest ordre:

1. 1

   Mira’l, amb bona llum: encén la llanterna del mòbil o el llum. Té la cara lliure? Respira? Té els llavis i la llengua rosats? En pell fosca, la coloració blavosa es veu millor aquí. Reacciona al tacte?

2. 2

   Si alguna cosa no va bé: truca immediatament al 112. Si no respira amb normalitat, està flonjo, blau o gris, o costa molt despertar-lo, truca a emergències. Posa l’altaveu, posa el teu nadó sobre una superfície ferma, idealment a terra, i no pengis: des del centre coordinador t’aniran guiant pas a pas fins que arribi l’ajuda.

3. 3

   Si tot és normal: posa’l panxa enlaire al seu propi llit, encara que ara mateix dormi plàcidament.

4. 4

   Només després et toca a tu: beu una mica d’aigua, torna’t a estirar i pensa en un pla per al vespre següent.

Què és una respiració normal? Els nadons petits sovint respiren de manera irregular mentre dormen. Pauses de 5 a 10 segons, després de les quals tornen a respirar sols i mantenen el color normal, són normals. Per comprovar-ho, posa la mà sota les costelles, damunt la panxa, i nota si puja i baixa. En canvi, una pausa respiratòria de més de 20 segons, més de 60 respiracions per minut de manera sostinguda en repòs, un gemec a cada respiració o retraccions entre les costelles són motiu per trucar al 112.

El teu nadó s’ha posat un moment blau, gris, molt pàl·lid o flonjo, o ha deixat de respirar, i ara sembla completament normal? Fes que el visiti un professional de seguida igualment: a urgències pediàtriques o trucant al 061 (Salut Respon). Si no es recupera del tot en pocs minuts, truca al 112.

Ara mateix, retreure’t coses no t’ajudarà. Les societats científiques saben que molts pares s’adormen durant les preses nocturnes, i fan les recomanacions pensant en això. Tot i així, pren-te l’ensurt seriosament: t’ensenya on les teves nits poden ser més segures. Per a moments així, un curs de primers auxilis per a nadons, per exemple amb entitats d’ajuda o serveis de criança, et pot donar seguretat.

Només tu pots posar el nadó al pit. Tot el que hi ha al voltant ho poden fer dues persones; així, malgrat les preses nocturnes, tots dos podeu dormir una mica. El millor és parlar durant el dia de qui farà què a la nit, no pas decidir-ho mig adormits.

• Agafar-lo i tornar-lo a deixar: la teva parella treu el nadó del bressol sidecar, li canvia el bolquer i te’l porta. Després de la presa, si cal, l’ajuda a fer el rotet i el torna a deixar panxa enlaire.

• Una norma fixa: qui es desperti i vegi el nadó al llit gran, o s’adoni que a l’altre se li tanquen els ulls, el torna al seu llit. Sense discutir.

• Les mateixes normes per a tots dos: sense alcohol, sense fum, sense medicaments que fan venir son i sense cap migdiada amb el nadó damunt del pit al sofà.

Una nit per torns pot ser així: tu te’n vas a dormir just després de la presa del vespre. La teva parella s’encarrega de tot fins a la següent presa, excepte posar-lo al pit, i només te’l porta quan realment té gana. Si s’ha de llevar d’hora per anar a treballar, entre setmana pot quedar-se en aquest torn del vespre, i el cap de setmana afegir-hi el del matí.

Llet extreta en biberó: la teva parella pot assumir de tant en tant una presa nocturna amb llet extreta. El millor és esperar que tu i el teu nadó us sentiu segurs amb la lactància. Si et saltes una presa, el pit no t’hauria de quedar incòmodament ple: extreu-te’n una mica amb la mà o amb extractor, perquè si no es podria formar una retenció de llet.

Si un de vosaltres marxa a una altra habitació per recuperar hores de son, que sigui la teva parella, no pas tu amb el nadó al sofà. I aquesta etapa s’acaba: després del sisè mes, molts nadons que creixen bé ja aguanten trams més llargs sense menjar.

Potser cries sola, la teva parella treballa de nit o la família viu lluny. En aquest cas, sentir «accepta tota l’ajuda que t’ofereixin» serveix de poc. Aquests recursos els pots buscar tu mateixa:

• La teva llevadora de l’ASSIR: a Catalunya, la llevadora de l’ASSIR sol fer com a molt una visita a casa després del part; per a dubtes de lactància, el seguiment continua sent gratuït al CAP/ASSIR — no cal buscar-ne una altra pel teu compte.

• Assessorament en lactància sense llevadora: hi ha grups de suport a la lactància que orienten de manera gratuïta, també per telèfon. A més, existeixen consultores de lactància amb acreditació internacional.

• Ajuda domèstica: a Catalunya, la sanitat pública no sol cobrir ajuda domèstica; consulta els serveis socials del teu municipi o si la teva mútua privada ho inclou.

• Suport precoç i ajuda familiar: a través dels serveis socials del teu municipi o dels recursos de criança positiva pots obtenir suport gratuït. També hi ha xarxes de voluntariat que, durant el primer any, poden venir una o dues vegades per setmana unes hores per ocupar-se del teu nadó i deixar-te descansar.

• Per parlar amb algú: el Telèfon de l’Esperança (93 414 48 48) atén les 24 hores. Si de nit sents que no pots més, truca al 061 («Una veu contra el suïcidi») o al 024, o al 112 si et trobes en perill.

El teu pla de nit si estàs sola: un bressol sidecar o un cabàs just al costat del teu llit; al vespre, deixa-ho tot a punt —aigua, bolquers, llumeta—; i durant el dia estira’t tan bon punt el teu nadó dormi al seu llit. La casa pot esperar.

I si l’esgotament es converteix en ràbia o desesperació: posa el teu nadó panxa enlaire al seu llit, surt un moment de l’habitació, respira fondo i truca a algú. Deixar un nadó plorant un moment en un lloc segur és perfectament acceptable. No l’has de sacsejar mai, ni tan sols un instant: pot posar-li la vida en perill.

Sí. La lactància redueix el risc de mort sobtada del lactant, i com més temps prengui llet materna el teu nadó, més gran és la protecció. Amb només dos mesos com a mínim de lactància, el risc es redueix aproximadament a la meitat, encara que no sigui exclusiva. Fins i tot despertar-se sovint té una part bona: els nadons alletats es desperten amb més facilitat i més vegades a la nit, i aquest es considera un dels motius pels quals la lactància protegeix.

Si complementes amb altres preses o de nit de vegades dónes biberó, la norma és exactament la mateixa: les regles de son segur protegeixen tots els nadons, independentment de com s’alimentin.

Entre els sis i els dotze mesos, el teu nadó es mou més: vigila encara més que no pugui caure del llit. I també llavors un nadó es desperta, de mitjana, aproximadament una vegada per nit, i molts nadons alletats es desperten per menjar; això és normal i no és motiu per deslletar.