Posició boca avall: des de quan i quant de temps?

Des que les famílies posen els nadons a dormir boca amunt, la mort sobtada del lactant s’ha reduït clarament. Això no admet discussió. La contrapartida és que els nadons passen moltes hores boca amunt: al llit, al cotxet, a la cadireta del cotxe i a l’hamaca. La part del darrere del cap, que és tova, recolza sempre al mateix lloc, i els músculs amb què més endavant aixecaran el cap, es recolzaran sobre els braços i es giraran tenen poca feina. La posició boca avall mentre està despert ho compensa; per això la recomanen tant l’OMS com els pediatres i les guies clíniques sobre la mort sobtada del lactant.

El que passa aquí és entrenament de força de debò en miniatura: el coll i les espatlles aixequen el cap contra la gravetat i, quan es recolza, també entren en joc els braços, la panxa i l’esquena. Així guanya força al tronc, que més endavant necessitarà per girar-se, arrossegar-se, gatejar i seure. Una gran revisió amb 16 estudis va trobar que, com més temps boca avall, millor desenvolupament del moviment i menys aplanament uniforme de la part posterior del cap. La majoria d’aquests estudis són observacionals i no estan lliures de biaixos, però tots apunten en la mateixa direcció.

El teu nadó pot estar boca avall des dels primers dies: podeu començar tan bon punt sigueu a casa. Les primeres vegades, la manera més suau és damunt del teu pit: t’asseus mig reclinada, el nadó queda estirat boca avall sobre teu, nota la teva escalfor i intenta una vegada i una altra aixecar el cap per mirar-te. Molts nadons que sobre la manta protesten de seguida, aquí es mantenen tranquils.

També es pot fer mentre encara té la resta del cordó umbilical; normalment cau entre el 5è i el 15è dia de vida. Doblega el bolquer per sota. Si el melic supura o sagna, o si la pell del voltant s’envermelleix, fes que el vegin aquell mateix dia a la consulta de pediatria —o la teva llevadora, si en tens.

Les primeres setmanes, si està sobre el teu pit, fes una comprovació ràpida: li veus la cara, el cap està girat de costat, el nas i la boca estan lliures i no els tapa la manta, la roba ni el pit, el coll és recte, la barbeta no queda enganxada al pit i una mà descansa sobre la seva esquena. Si estàs molt esgotada o prens analgèsics forts, per exemple després d’una cesària, fes-ho només si hi ha una altra persona desperta asseguda al teu costat.

La posició boca avall forma part de les estones despertes del dia. A la nit no cal «aprofitar» res: si el teu nadó es desperta a les tres de la matinada, n’hi ha prou amb donar-li de menjar, canviar-lo, fer-li mimos i tornar-lo al llit. I si hi comenceu més tard, també està bé: en parlem més a les preguntes de més avall.

Primer, una cosa que alleuja: totes les orientacions sobre la posició boca avall es refereixen a la suma de tot el dia, no a una sola sessió llarga. Deu sessions de tres minuts també fan mitja hora.

Els pediatres nord-americans recomanen arribar, fins a l’edat aproximada de 7 setmanes, a un total de com a mínim 15–30 minuts al dia, és a dir, almenys un quart d’hora i millor mitja hora. L’OMS parla de com a mínim 30 minuts repartits al llarg del dia per a tots els nadons que encara no es desplacen sols. Això no és cap contradicció: els 30 minuts són l’objectiu per al període abans de gatejar, i durant les primeres setmanes hi aneu arribant a poc a poc. Les societats de pediatria calculen que, a partir d’uns 3 mesos, es pot anar pujant progressivament fins a una hora al dia.

Cap recomanació no estableix quant ha de durar cada sessió: al principi, 2–5 minuts; després, tant com el teu nadó aguanti content. D’entrada n’hi ha prou amb 2–3 sessions al dia; més endavant, n’hi encaixa una en gairebé cada estona despert. No hi ha un límit màxim, sempre que estigui despert i tu et quedis al costat. Si el teu nadó té unes 10 setmanes, apunta a uns 30 minuts al dia —per exemple, sis sessions de 5 minuts. Les xifres són una guia, no una obligació. Si un dia només arriba a deu minuts, no és cap fracàs, sinó un començament.

Per practicar la posició boca avall amb seguretat, aquestes regles valen igual a terra que damunt del teu pit o de la teva falda:

• Només despert i sempre sota supervisió. No deixis el teu nadó sol ni un moment en posició boca avall, ni tan sols per anar a obrir la porta. Millor endú-te’l amb tu.

• El nas i la boca han de quedar lliures. Si, cansat, deixa la cara plana sobre la manta, dona-li un moment perquè giri ell sol el cap. Si no ho aconsegueix, gira-l’hi suaument cap a una galta o dona la tanda per acabada.

• Si s’adorm, gira’l de seguida boca amunt i posa’l al seu propi llit.

• Si tu tens son, la tanda s’ha acabat. Si se’t tanquen els ulls, posa el teu nadó boca amunt al seu llit, tant si el tens a sobre com al costat.

• Superfície ferma i plana a terra. El llit i el sofà són massa tous com a base per al nadó, i el canviador és massa alt. Per a les variants sobre teu, sí que pots seure al sofà; però és precisament allà on hi ha més risc d’adormir-se.

• Entorn lliure. Res de coixins, peluixos o teles soltes a prop de la cara, i el gos lluny de la manta. Un germà o germana s’hi pot estirar al costat si tu hi ets just al costat.

Per fer la posició boca avall no cal comprar res. Una tovallola gran o una manta fina de llana fan el mateix servei que una manta de joc: l’important és que quedi llisa, sense plecs gruixuts ni bonys.

• Sobre rajoles o parquet, plega la manta doble perquè no pugi el fred, però no tan gruixuda que es formi un clot tou. Sobre una catifa, n’hi ha prou amb una sola capa.

• Temperatura: si tu no tens fred amb una samarreta i no hi ha corrent d’aire, ja està bé. Un body o roba lleugera és ideal; després del bany també pot anar només amb el bolquer.

• Per als regurgitats, posa una gasa llisa sota la zona del cap, mai arrugada o feta un manyoc.

• Per mirar: el més interessant ets tu. També serveix qualsevol cosa amb contrastos forts clar-fosc, com ara un llibre de cartró o una cartolina blanca amb ratlles negres gruixudes. Els nounats hi veuen més nítid a uns 20–25 centímetres. Les pantalles no són un reclam: l’OMS desaconsella fer-les servir durant el primer any de vida.

• Revisa el terra tan bon punt el teu nadó comenci a agafar coses: monedes, piles de botó, pastilles i menjar d’animals han de quedar fora del seu abast.

Coixí de lactància o coixí especial per estar boca avall? No et cal. De fet, un coixí de lactància tou és fins i tot poc adequat per als nadons petits: cedeix i la cara s’hi pot enfonsar. Si necessites suport, que sigui pla i ferm, com la tovallola enrotllada que expliquem més avall, i mai al llit.

Moltes tandes amb protesta comencen ja en el moment de posar-lo a terra: es deixa el nadó directament boca avall, amb un braç atrapat sota la panxa, i ja no pot aixecar-se. Fer-ho passant pel costat, tal com mostren les fisioterapeutes pediàtriques, acostuma a ser més fàcil:

1. 1

   Prepara-ho. Posa la manta a terra i agenolla’t al costat. Estira-hi el teu nadó boca amunt.

2. 2

   Gira’l de costat. Una mà a l’espatlla i l’altra a la pelvis, i el gires a poc a poc de costat. Si cal, sostén-li el cap amb els dits.

3. 3

   Continua fins a boca avall. Fes-lo rodar una mica més fins que quedi boca avall i, si cal, ajuda’l a passar per sobre de l’espatlla de sota.

4. 4

   Treu-li els bracets cap endavant. Treu amb suavitat el braç que ha quedat atrapat estirant des de la part superior del braç, no de la mà. Tots dos braços queden flexionats al davant, amb les mans aproximadament a l’alçada del cap. Les primeres setmanes, els colzes queden ben a prop del cos, més aviat darrere de les espatlles; cap als 3–4 mesos passen a quedar sota les espatlles.

5. 5

   Cap recolzat sobre una galta, amb el nas lliure. A la tanda següent, toca l’altra galta.

6. 6

   Per acabar, fes el mateix camí. Torna’l a girar de costat i després boca amunt, i només aleshores agafa’l; no l’estiris mai amunt agafant-lo pels braços o les mans.

Al cap de pocs dies ho faràs sense pensar. Si vols que t’ensenyin també les maniobres en directe, demana-ho a la revisió del mes; també et poden ajudar els grups de postpart del CAP. A Catalunya, la llevadora de l’ASSIR sol fer com a molt una visita a casa després del part; per a qualsevol dubte, el seguiment continua al CAP/ASSIR.

Teniu sis maneres de practicar la posició boca avall; en aquest apartat i el següent van de més suau a més exigent: pit, falda, braç i, després, terra. Durant les primeres setmanes, les variants sobre teu solen anar millor, però també podeu fer sessions curtes a terra des del començament; i els dies que estigui cansat, simplement torneu un pas enrere.

1. Sobre el teu pit. Va molt bé si el teu nadó encara és molt petit o si a terra protesta de seguida.

1. 1

   Seu una mica reclinada, amb un coixí a l’esquena.

2. 2

   Agafa el teu nadó dret sobre l’espatlla i deixa’l lliscar a poc a poc per damunt teu fins que quedi boca avall sobre el teu pit, amb el cap girat de costat.

3. 3

   Una mà descansa sobre la seva esquena i l’altra al culet; molts nadons empenyen amb les cames. El culet alt forma part de la postura flexionada típica de les primeres setmanes.

4. 4

   Parla-li, canta, somriu-li. Per acabar: mà a l’esquena i al culet, l’incorpores i el tornes a l’espatlla.

Amb les setmanes et pots anar reclinant més: al principi gairebé dreta; amb 2–3 mesos, mig estirada. Com més horitzontal queda el teu tronc, més treballa el teu nadó. Si aquesta posició et fa mal, per exemple després d’una cesària o si tens els pits molt plens, posa’t un coixinet travesser sobre la panxa o passa a la variant 2.

2. Travessat sobre la falda. Va molt bé si el teu nadó està neguitós o si igualment estàs asseguda.

1. 1

   Seu amb les cames juntes. Si poses un peu sobre un tamboret baix, el cap quedarà una mica més alt.

2. 2

   Estira el teu nadó boca avall travessat sobre les cuixes. El cap reposa sobre una cuixa, no sobre l’espai del mig, amb la cara de costat i el nas lliure.

3. 3

   Una mà descansa sobre l’esquena o el culet perquè no rellisqui, i l’altra sosté suaument la barbeta o el front. Un balanceig suau calma molts nadons.

4. 4

   Per acabar: una mà sota el pit, una altra al culet, i l’aixeques passant pel costat.

Amb 2–3 mesos, molts nadons encara no aguanten bé el cap: aquí no ha de penjar mai lliurement per sobre dels genolls.

3. Presa d’avioneta. Va molt bé si el teu nadó rondina i tu vols moure’t. Molta gent la coneix com la posició per al mal de panxa; aquí, però, es tracta de fer boca avall mentre camines.

1. 1

   Primer, asseguda, posa el teu nadó travessat sobre la falda com a la variant 2.

2. 2

   Fes lliscar una mà des dels peus entre les cames fins que el teu avantbraç quedi al llarg sota la panxa i el pit, i el cap reposi de costat al plec del teu colze.

3. 3

   L’altra mà queda plana sobre l’esquena. Aixequa’l ben a prop del cos i posa’t dreta a poc a poc. La galta reposa sobre el teu braç, i el nas i la boca queden lliures cap al costat.

4. 4

   Per acabar, seu, torna’l a posar sobre la falda i gira’l cap a tu passant pel costat.

Camina a poc a poc, no per les escales, i no portis res calent a l’altra mà. Encara que el cap li balli una mica, aquesta presa va bé mentre el tingui ben sostingut sobre l’avantbraç. Just després de menjar, aquesta posició pressiona la panxa plena.

4. Tovallola enrotllada sota el pit. Va molt bé per als primers intents a terra, quan el cap encara pesa molt.

1. 1

   Enrotlla ben fort una tovallola petita al llarg: prou gruixuda perquè les aixelles del teu nadó hi descansin i els colzes, davant del rotlle, encara toquin a terra. Posa-la travessera sobre la manta.

2. 2

   Posa el teu nadó boca avall amb la maniobra passant pel costat, de manera que el rotlle quedi sota el pit i les aixelles —no sota la panxa i mai al coll.

3. 3

   Treu-li els bracets per davant del rotlle. La part superior del cos queda una mica elevada i així li és més fàcil aixecar el cap.

4. 4

   Si el teu nadó rellisca cap endavant i el rotlle puja cap a la barbeta o el coll, torna’l a col·locar o retira el rotlle.

Quan el teu nadó ja es recolzi tot sol sobre els avantbraços, habitualment cap als 3–4 mesos, ja no et caldrà el rotlle. Serveix només per a la posició boca avall durant el dia: mai al llit, tampoc per mantenir el cap de costat mentre dorm.

5. Cara a cara, a l’alçada dels ulls. Va molt bé quan el teu nadó ja aixeca una mica el cap.

1. 1

   Posa el teu nadó sobre la manta fent la maniobra passant pel costat.

2. 2

   Estira’t boca avall davant seu, cara a cara, a una distància aproximada d’un avantbraç.

3. 3

   Respon als seus sons, amaga la cara darrere les mans i torna a aparèixer, o bé desplaça’t a poc a poc cap al costat perquè et segueixi amb els ulls.

4. 4

   Acaba la tanda abans que es cansi.

Si a tu et fa mal estar boca avall, per exemple per una cicatriu de cesària o pels pits plens, posa’t de costat amb el cap recolzat sobre el braç, o inclina’t cap al teu nadó asseguda amb les cames creuades.

6. Coses interessants de costat. Va molt bé a partir d’uns 2 mesos, quan el teu nadó ja mira al seu voltant.

1. 1

   Posa un llibre de cartró, una targeta de contrast o un mirallet per a nadons sense vidre ben a prop del teu nadó.

2. 2

   Posa aquestes coses unes vegades a l’esquerra i unes altres a la dreta, en lloc de just al mig, i canvia-ho a cada tanda. Així girarà el cap cap a tots dos costats, cosa bona per al coll i per a la forma del cap.

3. 3

   Més endavant, pots deixar una joguina una mica més lluny perquè s’hi estiri per arribar-hi.

Que la posició boca avall funcioni sovint depèn més del moment que no pas de la tècnica. Un nadó cansat no té forces per aixecar el cap, un d’afamat no té paciència, i una panxa plena no porta bé la pressió per sota. Per això, a terra, ni just abans ni just després del pit o del biberó.

Donar de menjar sempre va primer. No ajornis cap presa per fer boca avall. Si, quan el tens sobre el pit, el teu nadó busca amb la boca, fa xarrups o es posa el puny a la boca, això és gana, no protesta: acaba la tanda i dona-li menjar. El plor ja és un senyal de gana tardà.

Cap guia no dona un nombre fix de minuts d’espera. Per a la tanda a terra, espera que hagi tret l’aire i que, després dels mimos, el teu nadó es vegi content i despert. En canvi, mig incorporat sobre el teu pit sí que pot estar-hi just després de menjar; això ajuda a fer el rotet i ja compta com una forma suau d’estar boca avall. Com que la majoria de nounats es desperten amb gana, aquesta estona encaixa bé al mig del període despert:

1. 1

   Es desperta; si vols, el pots canviar de seguida.

2. 2

   Pit o biberó; després, rotet i mimos.

3. 3

   Uns minuts tranquils en braços.

4. 4

   Posició boca avall sobre la manta, no sobre el canviador, encara que hi hagi un mirall.

5. 5

   Als primers signes de son, s’acaba: torna’l boca amunt, mimos i a dormir.

Si prefereixes canviar-lo després de menjar, simplement baixa’l després a la manta. Així el canvi de bolquer es converteix en el punt de referència i no cal anar comptant. Per orientar-te amb les finestres de vigília: les primeres setmanes, un nadó sovint només aguanta despert entre 35–75 minuts seguits; cap als 2 mesos, normalment 60–90; i als 3–4 mesos, sovint 75–140 minuts. Són valors orientatius: cada nadó és diferent. Amb 2–3 mesos, uns 5 minuts boca avall per cada estona despert ja és realista; si en teniu quatre, cinc o sis al dia, així s’arriba als 30 minuts. Si badalla, es frega els ulls o aparta la mirada, ara toca mimos, no entrenament.

El teu nadó regurgita? Petites quantitats després de menjar són normals mentre mengi bé i guanyi pes. Llavors: deixa més marge respecte de la presa, fes tandes més curtes, millor sobre el teu pit, i posa una gasa sota la cara. Si regurgita durant la tanda, gira-li el cap de costat i feu una pausa. Aquell mateix dia cal que el vegin a la consulta de pediatria si vomita a raig després de gairebé cada presa —sovint comença entre les 3 i les 6 setmanes—, si mulla clarament menys bolquers o si menja malament. Immediatament a urgències pediàtriques o al 112 si el vòmit és verd, vermell, negre o marró.

Cap a les 6 setmanes. Molts nadons encara fan 8–12 preses en 24 hores i les estones desperts són curtes.

• Al matí, després del pit i del rotet: dos minuts sobre el teu pit.

• Després de la migdiada del matí, deixant marge amb la presa: tres minuts amb una tovallola enrotllada, mentre tu t’estires davant seu.

• Al migdia, després de canviar-lo, a baix sobre la manta: un minut amb una targeta de contrast a l’esquerra i un a la dreta.

• A la tarda: cinc minuts en presa d’avioneta per casa; al vespre, dos minuts travessat sobre la falda.

• Entremig: mini tandes sempre que el teu nadó estigui despert i content.

Així sumes aproximadament 15–20 minuts, dins del que es recomana per a les primeres set setmanes.

Cap a les 10–12 setmanes. Una estona despert d’una mica més d’una hora:

• 9.00 Es desperta i el canvies. 9.05 Pit o biberó.

• 9.25 Rotet, mimos i mirar al voltant en braços.

• 9.40 Primera tanda sobre la manta, uns 5 minuts, mentre tu t’estires davant seu. Després, una estona boca amunt.

• 9.55 Segona tanda, 3–4 minuts; ara el llibre és a l’altra banda.

• 10.10 Primer badall: s’ha acabat, mimos i a dormir.

Uns vuit minuts per cada estona despert, en quatre o cinc estones al dia, i ja sou als 30–40 minuts.

Cap als 4 mesos. Les estones desperts són més llargues i molts nadons ja es recolzen sobre els avantbraços. Al matí, dues tandes de 7–8 minuts amb joguines en semicercle; al matí i a la tarda, 15 minuts cada vegada de temps a terra amb jocs per agafar i pauses boca amunt; i a primera hora del vespre, 10 minuts més: en total, aproximadament una hora, sense que cap moment es faci llarg.

La posició boca avall sobre una manta a terra, mentre tu seus al costat o t’estires de costat, és la manera que requereix menys esforç: no has de carregar res i, tot i així, el tens ben a prop.

• Lliga-ho a moments fixos. Després de cada canvi de bolquer, cap avall a la manta. Així es crea una rutina i no cal anar comptant.

• Temps sense fer càlculs. Una cançó dura uns tres minuts. Si fas servir un temporitzador, després deixa el mòbil fora de l’abast.

• Tot al mateix lloc. Durant el dia, deixa la manta parada i, al costat, la gasa i el llibre.

• Si tu estàs massa cansada, avui no toca. Posa el teu nadó boca amunt al seu llit i descansa. Un dia amb menys estona boca avall no li farà cap mal.

A molts nadons, al principi, la posició boca avall simplement els resulta cansada. Que protesti no vol dir que ho estigueu fent malament. Per què plora el meu nadó quan el poso boca avall? La majoria de vegades hi ha un d’aquests motius al darrere:

• Encara li falta força: el cap és pesant en relació amb el cos.

• Té la panxa plena: just després de menjar, aquesta posició pressiona.

• Està cansat, té gana o s’avorreix: llavors només ajuda trobar un altre moment.

• La postura és incòmoda: té un braç sota la panxa o l’heu deixat directament boca avall en lloc de girar-lo passant pel costat.

• Té un costat preferit: en parlem més a la secció sobre la forma del cap.

L’he de deixar plorar perquè s’hi acostumi? No. Una tanda que acaba en llàgrimes no aporta cap avantatge d’entrenament, però sí un mal record. Agafa el teu nadó, consola’l i torna a oferir-li la posició boca avall més tard aquell mateix dia. Això és, precisament, insistir d’una bona manera: oferir-ho una vegada i una altra amb calma, no forçar-ho fins al final. Atura’t al primer senyal d’incomoditat, ofereix diverses tandes curtes, canvia de variant i deixa una mà calenta sobre la seva esquena.

I si el teu nadó comença a cridar de seguida cada cop, sense avís? Llavors ajuda fer una introducció molt gradual, per exemple així:

1. 1

   Dia 1–3: només variants sobre teu, tandes de 30–60 segons, cinc a deu vegades al dia, acabant sempre abans que plori.

2. 2

   Dia 4–6: reclina’t una mica més quan el tinguis sobre el pit i allarga les tandes a 1–2 minuts si es manté tranquil.

3. 3

   A partir del dia 7: un cop al dia, 30 segons sobre la manta amb tovallola enrotllada, mentre tu t’estires just davant seu.

4. 4

   Cada dia, una tanda més a terra. Si no va bé, feu un pas enrere.

Hi ha nadons a qui, fins i tot amb tres mesos, no els agrada estar boca avall: si la resta del desenvolupament va bé, sovint és simplement una qüestió de temperament. En canvi, si el teu nadó plora inconsolablement en qualsevol postura o d’una manera estrident poc habitual, sembla malalt, menja malament o té febre, això no és protesta per estar boca avall: cal que el valori un professional de la salut.

Si el plor t’està portant al límit, posa el teu nadó ben segur boca amunt al seu llit, surt un moment de l’habitació, respira i ves-lo a mirar cada pocs minuts. Truca a algú, per exemple al 061 (Salut Respon), les 24 hores i gratuït. No sacsegis mai el teu nadó. Si en general plora moltíssim, també et pot ajudar l’equip de pediatria del CAP o els grups de postpart.

A partir d’uns 3 mesos, molts nadons ja es recolzen sobre els avantbraços, miren al seu voltant i volen tenir alguna cosa a fer. Aixecar el cap es converteix en joc:

• Joguines en semicercle. Posa tres o quatre objectes en semicercle al voltant del teu nadó perquè es giri i s’estiri.

• Agafar coses des del suport sobre avantbraços. Aguanta una joguina just davant d’una mà. Per arribar-hi, el teu nadó s’haurà de recolzar sobre l’altre braç.

• Ofereix-li alguna cosa una mica més amunt. Una joguina una mica per sobre de l’alçada dels ulls el pot anar portant cap al suport sobre les mans.

• Es gira de seguida boca amunt? Molts nadons aprenen a girar-se entre els 3 i els 7 mesos: és un progrés, no una manera d’esquivar-ho. Més tard el pots tornar a girar amb calma i posar allò més interessant al costat boca avall.

• Més temps a terra en general. Si està subjecte —per exemple al cotxet, a la trona o a la cadireta del cotxe—, l’OMS recomana no més d’una hora seguida.

Tan bon punt el teu nadó comenci a arrossegar-se o gatejar, ja no cal comptar minuts: el que compta és molta estona lliure sobre una superfície segura a terra.

La rapidesa amb què avança varia molt d’un nadó a l’altre. Aquest resum mostra què poden fer la majoria de nadons fins aproximadament a cada edat; no tots, i no pas exactament el mateix dia. Les edats més tardanes estan posades expressament amb marge: descriuen fites que almenys tres de cada quatre nadons aconsegueixen abans d’aquell moment. En qualsevol cas, a la consulta de pediatria ja valoren com es mou el teu nadó i com sosté el cos a la revisió dels 4 mesos i a la dels 6 mesos.

Al principi, el teu nadó només aixeca una mica la barbeta durant uns segons i gira el cap cap a un costat. Cap als 2 mesos, aixeca el cap quan està boca avall i l’aguanta uns instants. Cap als 3 mesos, comença el suport als avantbraços: es recolza amb els colzes i el cap queda clarament aixecat. Cap als 4 mesos, es recolza amb seguretat sobre els avantbraços i manté el cap ben estable. Entre els 3 i els 7 mesos aprèn a girar-se —de panxa enlaire a boca avall i a l’inrevés—, i cap als 6 mesos s’hi afegeix el suport a les mans: s’empeny sobre els braços estirats.

El marge és molt ampli. Si, amb 8 setmanes, el cap li torna a caure sobre la manta al cap de dos segons, la majoria de vegades només vol dir que encara li falta pràctica. Comenta-ho a la consulta de pediatria si, cap als 4 mesos, el teu nadó encara no pot mantenir el cap quan està boca avall, si el notes especialment flonjo o rígid —o abans, si el teu instint et diu que alguna cosa no va bé. Més avall tens un requadre amb els senyals d’alerta.

El crani d’un nadó durant els primers mesos encara és tou i modelable. Si el cap reposa una vegada i una altra al mateix punt, la part del darrere pot anar quedant més plana, ja sigui al centre o de manera asimètrica en un costat. És important saber-ho: segons el que sabem avui, un aplanament causat per la postura és una qüestió estètica; no afecta ni el creixement del cervell ni el desenvolupament mental. Sovint millora quan el teu nadó passa més estona en altres posicions, es gira sol i, més endavant, s’asseu. Tot i així, si l’aplanament és marcat, convé revisar també el desenvolupament motriu.

Ho afavoreix que el teu nadó giri gairebé sempre el cap cap al mateix costat —per exemple si té torticoli, amb la musculatura del coll escurçada d’un costat—, i també haver nascut prematur. A més de posar-lo boca avall, ajuda:

• Alternar el capçal i els peus al llit. No cal girar el cap d’un nadó adormit. Un dia posa’l amb el cap a un extrem del llit i l’endemà a l’altre. Com que als nadons els agrada mirar cap a la porta o cap a tu, la direcció de la mirada canvia tota sola. No posis res al llit per aguantar-li el cap.

• Canviar de braç quan li dones menjar i quan el portes, i parlar-li des de l’altre costat, és a dir, el costat cap on mira menys sovint.

• Agafar-lo sovint dret en braços i fer servir la cadireta del cotxe només al cotxe, no com a seient permanent.

No facis servir coixins especials contra el clatell pla: es poden desplaçar i obstruir les vies respiratòries, i no s’ha demostrat que funcionin. D’això n’adverteixen tant els pediatres nord-americans com les societats de pediatria.

Costat preferit o alguna cosa més? Estira el teu nadó boca amunt mentre està despert, agenolla’t als seus peus i mou la teva cara o una joguina a poc a poc d’un costat a l’altre. Si segueix amb el cap cap a tots dos costats aproximadament igual, probablement només és una preferència. Si gira clarament menys cap a un costat, si manté el cap tort gairebé sempre o si plora quan el gira, comenta-ho a la consulta de pediatria. Un altre truc: mira-li el cap des de dalt durant el bany, quan els cabells molls queden enganxats. Un costat sembla més pla? Una orella queda més endavant o el front es veu desigual? Poques vegades una forma de cap cridanera s’explica per una sutura cranial tancada massa aviat (craniosinostosi); per això també cal que valori un professional qualsevol forma del cap que ja cridi l’atenció des del naixement o que empitjori malgrat tots els consells.

Bones ocasions per comentar-ho són les revisions rutinàries del nadó: la revisió del mes, la dels 4 mesos (és a dir, aproximadament entre els 2 i els 4 mesos) i la dels 6 mesos. Si la revisió dels 4 mesos és aviat, emporta-t’hi les teves preguntes. Però no cal esperar. Si hi ha torticoli, la consulta de pediatria pot prescriure fisioteràpia, coberta per la sanitat pública (CatSalut). Val la pena mirar-ho aviat, perquè és durant els primers mesos quan la forma del cap encara es pot modelar millor.