És el moment de fer acompanyament del son?

Hi ha pocs temes sobre nadons que generin tanta discussió. Per a algunes persones, «entrenament del son» sona a un nadó que plora sol en una habitació fosca fins que s’adorm d’esgotament. Per a d’altres, simplement és un pla perquè, per fi, tota la família pugui dormir. Però sota una mateixa paraula s’hi amaguen coses molt diferents:

• Deixar-lo plorar: es posa el nadó al llit, es tanca la porta i ningú no entra fins que s’adorm. Els professionals en diuen extinció. No recomanem aquest camí.

• Checking, sovint anomenat «mètode Ferber»: els pares surten de l’habitació i entren a veure la criatura en intervals fixats, normalment cada vegada més llargs, per exemple al cap de cinc, després de deu i després de 15 minuts. El consol és breu cada vegada.

• Mètode de la cadira: et quedes a l’habitació mentre s’adorm, el consoles si cal i, al llarg de moltes nits, et vas allunyant a poc a poc. En els estudis s’anomena «camping-out».

• Ritme i ritual: ajustar els temps de vigília, l’hora d’anar a dormir i la rutina del vespre perquè la teva criatura arribi al llit prou cansada i relaxada.

Quan aquí parlem d’acompanyament del son, ens referim sobretot a aquests dos últims punts: vies en què continues disponible, consoles la teva criatura quan et necessita i, tot i així, li vas confiant cada cop una mica més. No es tracta d’entrenar, sinó d’acompanyar.

També les recomanacions dels professionals poden sonar diferents. Les autoritats sanitàries aconsellen clarament no deixar els nadons plorant de nit: durant els primers mesos de vida encara no poden sortir sols d’un gran estat d’agitació, necessiten consol, i això no els malcria. En canvi, una guia clínica sobre trastorns emocionals en nadons i criatures petites, elaborada per especialistes en psiquiatria infantil i juvenil, considera que el checking és, segons els estudis, una opció de primera línia quan hi ha veritables problemes per adormir-se o per mantenir el son. Però també subratlla que no encaixa amb totes les famílies.

En realitat, hi ha menys contradicció del que sembla: es parla d’edats diferents, de problemes de diferent intensitat i, sobretot, del que s’adapta a vosaltres.

Durant els primers mesos de vida, el teu nadó ja té prou feina amb el seu son. Abans que pugui «aprendre» res, han de madurar moltes coses:

• El rellotge intern tot just s’està formant. La relació entre el rellotge intern i la pressió del son es desenvolupa durant el primer mig any. Al cap de poques setmanes, el son es va fent més regular a poc a poc, però no és fins cap als sis mesos que la llum del dia i la foscor actuen de debò com a marcadors del temps de vigília i de son.

• Els trams llargs de son nocturn encara s’estan formant. Fins aproximadament al sisè mes és quan comença a aparèixer un període més llarg de son continuat. Fins aleshores és del tot normal que un nadó es desperti almenys una vegada a la nit i vulgui menjar, i fins i tot després això continua sent normal en molts nadons. Durant la segona meitat del primer any, els nadons es desperten de mitjana aprox. un cop per nit; fins a tres vegades encara entra dins del que és esperable.

• Començar massa aviat no aporta res. Una revisió sistemàtica no va trobar proves que els programes de son durant els primers sis mesos de vida beneficiïn els nadons o les mares. Els autors fins i tot adverteixen de possibles efectes no desitjats: més plor, deslletament més precoç, més ansietat en les mares i, si això implica que el nadó dormi sol a la seva habitació, un risc més alt de mort sobtada del lactant.

• Fins i tot el diagnòstic té una edat mínima. Segons els criteris habituals, els professionals només parlen de dificultat per adormir-se a partir dels sis mesos, i de dificultat per mantenir el son a partir dels vuit mesos, i només si el problema es dona la majoria de nits durant almenys quatre setmanes i us afecta de manera clara.

Vol dir això que abans no pots fer res? Sí que pots. Una rutina diària tranquil·la, un ritual curt al vespre i, a partir d’aprox. els quatre mesos, posar de tant en tant el nadó al llit adormissat però encara despert, són opcions perfectament adequades. El que ara encara no necessita és un programa amb normes fixes.

Si el teu nadó va néixer prematur, en tots els temes de son cal comptar fins aproximadament als dos anys amb l’edat corregida, és a dir, des de la data probable de part. Un nadó que va néixer dos mesos abans, amb vuit mesos de vida, segons aquest càlcul en té sis.

I molt important: sis mesos no són el tret de sortida. Moltes famílies no necessiten mai cap pla, perquè el son s’ordena sol o perquè els despertares nocturns els van bé tal com són. L’edat només indica a partir de quan un canvi pot tenir sentit, no quan toca fer-lo.

Abans de tocar els hàbits per adormir-se, val la pena fer una revisió honesta: sovint el problema ja es fa més petit només amb això.

1. 1

   La teva criatura està sana. Amb una infecció o amb dolor no és moment d’introduir canvis. Les al·lèrgies, la dermatitis atòpica o les intoleràncies també poden alterar el son. Si la teva criatura ronca fort de manera habitual, respira amb esforç visible mentre dorm o fa pauses respiratòries, fes-ho valorar a la consulta de pediatria. I una altra cosa: els medicaments per dormir o per calmar no són la solució. No donis mai melatonina ni gotes que facin venir son pel teu compte, i la mel és tabú durant el primer any de vida, tampoc al xumet.

2. 2

   La teva criatura creix bé i va tipa. Augmenta bé de pes? Menja i beu prou durant el dia? Més avall trobaràs què significa això pel que fa als àpats nocturns. Si tens dubtes, comenta-ho a la consulta de pediatria, per exemple en la revisió rutinària dels 6–7 mesos o en la dels 10–12 mesos.

3. 3

   El ritme del dia encaixa amb la seva edat. Una criatura que ha d’anar al llit massa aviat encara no té prou pressió de son. I una que ha estat desperta massa estona arriba passada de voltes. Les dues situacions es poden veure igual al vespre: protesta. Els valors de referència del quadre de sota t’ajudaran a situar-ho.

4. 4

   El lloc on dorm és segur i acollidor. Llit propi, sac de dormir, foscor, tranquil·litat i més aviat fresqueta: trobaràs els detalls al quadre «Dormir de manera segura» més avall.

5. 5

   A casa esteu en una època tranquil·la. Una mudança, les vacances, l’inici de l’escola bressol o l’arribada d’un germà: en moments així, les criatures sovint necessiten especialment molta proximitat. Millor deixar els canvis importants per a unes setmanes més tranquil·les després.

6. 6

   Hi esteu d’acord i us queda una mica d’energia. Totes les persones que cuiden la teva criatura al vespre i a la nit haurien de conèixer el camí i sostenir-lo: una via que només segueix una de vosaltres és difícil d’entendre per a la criatura. I els primers vespres sovint costen.

Per orientar-te: en total, els nadons entre sis i dotze mesos solen dormir aprox. 12–16 hores cada 24 hores, i entre un i dos anys aprox. 11–14 hores. En el son nocturn d’aquests valors de referència s’hi inclouen les fases breus de vigília. Hi ha criatures que necessiten clarament menys son i d’altres més: el que compta és si durant el dia la teva criatura està bé.

Els valors de referència a partir dels sis mesos, en resum — són franges, no obligacions:

• Als 6 mesos: aprox. 2–3 h desperta seguides, 2–3 migdiades, a la nit aprox. 10,5–11,5 h.

• Als 9 mesos: aprox. 2,5–3,5 h desperta seguides, habitualment 2 migdiades, a la nit aprox. 11–12 h.

• Als 12 mesos: aprox. 3–4 h desperta seguida, 1–2 migdiades, a la nit aprox. 11–12 h.

• Als 18 mesos: aprox. 4–5,5 h desperta seguida, 1 migdiada, a la nit aprox. 11–12 h.

• Hora d’anar a dormir: normalment entre les 18 i les 19:30 h durant el primer any, i després entre les 18 i les 20 h, segons a quina hora es llevi.

• Adormir-se: de mitjana aprox. 20 min. Si triga molt més, sovint és que encara no té son o que ja va massa cansada.

No ets l’única: segons una guia clínica, els problemes per adormir-se i per mantenir el son afecten aproximadament entre un 20 i un 30 per cent de les criatures petites, i gairebé una de cada tres famílies amb una criatura menor de tres anys acaba preocupant-se en algun moment pel seu son. Tot i així, no hi ha cap llindar a partir del qual hàgiu de canviar res per força: el que compta és com esteu vosaltres. Aquests senyals indiquen que un canvi us podria anar bé:

• Estàs al límit de manera sostinguda. No només cansada després d’una mala nit, sinó esgotada des de fa setmanes, irritable, potser també decaiguda. És un motiu important que cal prendre seriosament. En un estudi australià, dues de cada tres mares amb símptomes depressius clars tenien un nadó amb problemes de son; la relació pot funcionar en tots dos sentits. Si ni tan sols pots dormir quan el teu nadó dorm, això pot ser un senyal de depressió o d’un trastorn d’ansietat després del part. Aleshores no es tracta només del son del nadó: comenta-ho a la teva consulta de medicina de família o de ginecologia.

• L’hora d’anar al llit s’allarga molt. La teva criatura necessita habitualment força més de mitja hora per adormir-se, tot i que l’hora i el ritual siguin adequats. De mitjana, els nadons i les criatures petites s’adormen al cap d’uns 20 minuts.

• L’ajuda per adormir-se se t’ha fet massa gran. Portar-la hores en braços, fer voltes amb el cotxe, oferir-li el pit a cada sospir: mentre et vagi bé, tot això és correcte. Però si t’esgota o ningú no et pot rellevar, es pot canviar.

• La teva criatura es desperta sovint i li costa tornar-se a adormir, tot i estar sana, tipa i tenir un ritme adequat a l’edat. No parlem d’un o dos despertares breus, sinó de nits en què, durant setmanes, passa estones llargues desperta una vegada i una altra o només continua dormint amb molta ajuda.

• Durant el dia sembla massa cansada. Les criatures petites sovint no mostren la falta de son badallant, sinó amb queixes, mal humor i una necessitat de moure’s especialment intensa.

Per fer una autoavaluació ràpida, una societat de medicina del son proposa algunes preguntes: la teva criatura acostuma a trigar 30 minuts o més a adormir-se o a tornar a dormir a la nit? Hi ha alguna cosa que cridi l’atenció mentre dorm, com ara roncs forts? Durant el dia està bé? Quant de temps passa davant de pantalles (els professionals recomanen idealment gens per sota dels tres anys)? I sents que el seu patró de son t’afecta? Les respostes no són un diagnòstic, però et poden orientar sobre si es tracta més aviat de ritme i hàbits o si seria útil una mirada externa.

I quan no cal canviar res? Quan el vostre dia a dia funciona, encara que altres us expliquin que el seu nadó ja dorm tota la nit. En un estudi canadenc, segons la definició utilitzada, entre el 28 i el 57 per cent dels nadons de sis i de dotze mesos encara no dormien sis o vuit hores seguides a la nit. Això no es relacionava ni amb el seu desenvolupament mental o motor ni amb l’estat d’ànim de les mares. Només hi havia una dada destacable: els nadons que dormien tota la nit mamaven molt menys sovint. Així doncs, si la teva criatura alletada es desperta més a la nit, és una cosa freqüent i, per si sola, no és cap senyal d’alarma. I als nou mesos, aproximadament un de cada quatre nadons es desperta més de dues vegades per nit.

Sobre els mètodes de son basats en el comportament hi ha sorprenentment molts estudis. Els resultats principals, en resum:

• Funcionen, almenys durant uns quants mesos. Un grup de treball d’una societat nord-americana de medicina del son va analitzar 52 estudis. En el 94 per cent, els mètodes ajudaven, i més del 80 per cent de les criatures tractades dormien clarament millor després, durant tres a sis mesos.

• També hi surten guanyant els pares. En un gran estudi australià, les famílies amb un nadó de set mesos que dormia malament van rebre, entre els vuit i els deu mesos, un assessorament breu en un servei comunitari de suport a mares i famílies. Després, els nadons tenien menys problemes de son i les mares menys símptomes depressius, i això últim encara es mantenia quan els infants tenien dos anys.

• No s’hi van trobar danys a llarg termini, però tampoc beneficis permanents. Cinc anys més tard, quan els infants tenien aproximadament sis anys, es va tornar a avaluar els mateixos nens. Pel que fa a emocions, comportament, estrès, son i relació amb els pares, no hi havia diferències respecte dels infants les famílies dels quals no havien rebut assessorament.

• També es van mesurar les hormones de l’estrès i el vincle. En un estudi petit i acuradament controlat amb 43 nadons d’entre sis i 16 mesos, ni el checking ni anar a dormir provisionalment més tard van mostrar valors més alts d’estrès a la saliva. Un any després, les criatures estaven vinculades de manera segura a les seves mares amb la mateixa freqüència que al grup de comparació.

• No encaixen amb tothom. Una guia clínica recull que molts pares es mostren reservats o contraris a aquests mètodes i que aproximadament entre un 20 i un 30 per cent de les famílies que ho intenten de manera estructurada no n’obtenen prou benefici. Sembla que les criatures més ansioses responen pitjor als mètodes amb més separació física. I els pares a qui el plor de la seva criatura afecta especialment també acostumen a tenir menys èxit.

Per ser honestes, també cal dir això: molts estudis es basen en el que expliquen els pares, i els mateixos investigadors voldrien mesures més objectives. La majoria d’aquests estudis es van fer amb criatures sanes, moltes durant la segona meitat del primer any o més endavant. I que «no s’hi hagin trobat danys» no vol dir que qualsevol mètode sigui agradable per a totes les criatures i totes les mares.

Per què aquí posem el focus en les vies suaus: la guia clínica descriu expressament també una manera de fer en què els pares es queden a l’habitació i només es retiren de forma gradual, i hi ha programes per a famílies que funcionen sense deixar plorar la criatura. Aquests camins de vegades necessiten més paciència. A canvi, per a moltes famílies són més sostenibles i respecten el que necessiten els nadons: proximitat quan estan alterats. Per això no recomanem deixar un nadó plorant sol sense consol.

Sona poc espectacular, però sovint és el pas més eficaç. En un estudi amb més de 400 famílies, els nadons i les criatures petites d’entre set mesos i tres anys s’adormien més ràpid i es despertaven menys i durant menys estona després de només dues setmanes amb un ritual fix al vespre, i l’estat d’ànim de les mares també millorava. En aquell estudi, el ritual consistia en bany, massatge o crema i una estona tranquil·la de mims, i estava finançat per un fabricant de productes de cura; tot i així, el resultat encaixa amb la resta de la recerca. A més, una enquesta a mares amb més de 10.000 infants de fins a cinc anys en 13 països i regions va mostrar que com més regular era el ritual, millor dormien.

Així pots construir un ritual que funcioni

1. 1

   Curt i sempre igual: aprox. mitja hora, cada vespre en el mateix ordre. Per exemple: últim àpat, canvi de bolquer i pijama, rentar les dents, un conte o una cançó, la vostra frase de bona nit, llums fora.

2. 2

   La llet al principi: si fins ara la teva criatura s’adorm bevent, posa la presa al començament del ritual i no al final. Després venen rentar les dents, el conte i el llit. Així anirà vivint, de passada, que beure i adormir-se poden ser dues coses diferents.

3. 3

   L’última hora, tranquil·la: llum suau, cap joc esverat, cap pantalla. Així la teva criatura pot anar baixant el ritme a poc a poc.

4. 4

   Al llit amb son, però encara despert: l’Acadèmia Americana de Pediatria ho recomana a partir d’aprox. els quatre mesos, i també ho fan organismes especialitzats. Al principi, pots deixar-li la mà a la panxa i continuar taral·lejant fluixet.

5. 5

   Mateixes hores i molta llum natural: horaris regulars per anar a dormir i llevar-se, idealment també el cap de setmana, i llum natural intensa al matí ajuden el rellotge intern a distingir el dia de la nit.

Si, tot i així, triga una eternitat a adormir-se, sovint no és culpa de la teva criatura, sinó del moment: senzillament encara no té prou son. En aquest cas pot ajudar anar a dormir provisionalment més tard, una tècnica que en anglès s’anomena «Bedtime Fading». En l’estudi amb 43 nadons, va escurçar clarament el temps per adormir-se. El mètode actua sobre el moment, no sobre deixar plorar. Pots fer-ho així:

1. 1

   Apunta durant una setmana a quina hora s’adorm realment la teva criatura al vespre, no a quina hora la poses al llit.

2. 2

   De moment, fixa l’hora d’anar a dormir en aquest moment real. Si la teva criatura s’adorm habitualment cap a les 20:15 h, comença el ritual perquè sigui al llit cap a les 20 h.

3. 3

   Si s’adorm en uns 20 minuts durant uns quants vespres seguits, avança l’hora d’anar a dormir entre 10 i 15 minuts i mantén-la uns quants vespres més.

4. 4

   Així us anireu acostant a poc a poc a l’hora que voleu, que durant el primer any sol ser entre les 18 i les 19:30 h. Si al matí us lleveu més tard, també pot ser una mica més tard. L’hora de llevar-se, però, es manté fixa, fins i tot després d’un vespre tardà.

També pot passar el contrari: si la teva criatura es manté desperta molt més enllà del seu temps habitual de vigília, sovint no té més son, sinó que s’activa més. Aleshores, de vegades la solució és anar al llit abans. El teu registre et mostrarà cap a quina banda va el vostre cas.

Sigui al pit, en braços o de camí: els nadons s’adormen tal com ho coneixen, i això és completament normal. La dificultat és que totes les criatures es desperten breument diverses vegades a la nit, sovint en passar d’un cicle de son a un altre. En nadons i criatures petites, aquests cicles només duren aprox. 45–60 minuts. Si quan es desperta tot és diferent de com era en adormir-se, la teva criatura reclamarà exactament l’ajuda amb què s’havia adormit.

La idea d’aquesta via és no treure res de cop, sinó fer l’ajuda cada cop una mica més petita. Cada pas es manté fins que a tots dos us resulti bé. Alguns exemples:

• Si la teva criatura només s’adorm mamant o amb biberó: acaba la presa tan bon punt succiona més a poc a poc i li pesen els ulls, i deixa-la al llit endormiscada: una mà a la panxa, un taral·leig suau. Si protesta intensament, pots tornar-li a oferir el pit un moment. Amb el temps, podrà fer els últims minuts fins adormir-se sense beure. El biberó el retires tan bon punt només el xarrupa, i no el deixes mai dins del llit: xuclar el biberó de manera continuada perjudica les dents.

• Si només s’adorm en braços o gronxant-se: gronxa-la menys estona i més a poc a poc: primer bressola-la caminant, després suaument dreta, després només asseguda i agafant-la. Arribarà un moment que la deixaràs al llit endormiscada i et quedaràs amb la mà damunt seu fins que s’adormi.

• Si t’has d’estirar amb ella perquè s’adormi: en comptes d’això, asseu-te al costat del llit i agafa-li la mà fins que s’hagi adormit. Aquest és l’inici del mètode de la cadira.

De nit pot ajudar una escala de consol. No cada despertar necessita tota la intervenció de seguida. Segons l’Acadèmia Americana de Pediatria, és normal que un nadó de sis mesos es desperti a la nit i, al cap d’uns minuts, torni a dormir sol. Una societat de pediatria recomana no reaccionar immediatament a cada despertar, i els serveis de suport a la primera infància aconsellen donar a la criatura només tanta ajuda com realment necessita en aquell moment. Pot ser així:

1. 1

   Espera un moment i escolta: la teva criatura només rondina mig adormida o ja s’ha despertat del tot?

2. 2

   Veu suau, taral·leig, una paraula de dormir coneguda, sense encendre el llum fort.

3. 3

   Posar-hi la mà, acariciar suaument o fer petits copets rítmics.

4. 4

   Agafar-la en braços fins que es calmi i tornar-la a estirar quan torni a estar endormiscada.

5. 5

   Pit o biberó, si realment té gana.

Només puges un esglaó si l’anterior no n’hi ha prou. Si la teva criatura està realment molt alterada, pots saltar directament a dalt de tot en qualsevol moment; en criatures que es calmen amb dificultat, sovint és la millor opció. I un crit sobtat i estrident, que soni a dolor o por, vol dir sempre: ves-hi de seguida. No es tracta d’estalviar consol, sinó de donar-li l’oportunitat d’aconseguir per si mateixa els esglaons més baixos.

El mètode de la cadira és la forma més coneguda de retirada gradual, i també apareix descrit en una guia clínica: primer seu al costat del llit, després vés-te allunyant a poc a poc al llarg de diversos dies i, al final, surt de l’habitació. Al darrere hi ha una idea bonica: la teva criatura rep la seguretat de no estar sola. I tu guanyes confiança per deixar-la fer el pas següent.

En la pràctica pot ser així

1. 1

   Els primers vespres: la cadira tocant al llit. Després del ritual, poses la teva criatura desperta al llit, dieu la vostra frase de bona nit i t’asseus al costat. La pots acariciar, agafar-li la mà i taral·lejar fluixet. Si plora molt, agafa-la en braços fins que es calmi i després torna-la a deixar al llit.

2. 2

   Al cap d’uns quants vespres: la cadira una mica més lluny. Ara seus aproximadament a mig camí de la porta. Consolar continua permès, sobretot amb la veu. Et pots aixecar sempre que la teva criatura et necessiti; després, tornes a seure.

3. 3

   Més endavant: la cadira a la porta. Encara et veu i et sent, però ja no ets a l’abast de la mà.

4. 4

   Al final: fora de la porta. La porta queda una mica oberta, tu ets a distància d’oïda. Arribarà un moment que sortiràs després de la frase de bona nit i tornaràs quan la teva criatura et cridi.

Quant dura cada fase ho decidiu vosaltres. Com a regla orientativa: només passa a la següent quan l’actual funcioni bé durant dos o tres vespres seguits. I no dubtis a fer un pas enrere si pel mig hi ha una infecció o un salt maduratiu. Si la teva criatura dorm a la vostra habitació, en l’últim pas simplement surts i tornes a la teva hora d’anar a dormir: no cal tenir una habitació pròpia per a aquest camí.

Què hi ajuda

• Mantenir-te amable, però una mica avorrida: veu baixa, llum tènue, res de jugar, res de mòbil. De nit, la teva criatura no necessita entreteniment, sinó calma i la sensació que hi ets.

• De nit, igual que al vespre: si la teva criatura es desperta, t’asseus al lloc on et toca en aquell moment. Així viu sempre el mateix.

• Practicar petites separacions durant el dia: adormir-se també és, per a les criatures, separar-se una estona de tu. Qui durant el dia viu que la mare o el pare se’n van un moment i tornen de manera fiable — jugant a fet i amagar o amb l’àvia — sovint ho porta millor al vespre.

• Un objecte de consol a partir del primer aniversari: per a les criatures petites, un peluix petit o un drapet de consol pot facilitar la transició. Durant el primer any de vida, però, el llit ha d’estar lliure d’objectes tous.

Molts pares es pregunten si encara «poden» donar menjar a la nit. La resposta curta és: sí. Les societats científiques de pediatria i de medicina del son parteixen de la idea que, en general, els nadons sans de més de sis mesos ja no necessiten un àpat nocturn. Això és una afirmació sobre les necessitats nutricionals, no una invitació a deslletar: l’OMS recomana mantenir la lactància juntament amb l’alimentació complementària fins als dos anys i més enllà, i per a moltes famílies això inclou mamar de nit. No ho has de deixar mentre a tots dos us vagi bé.

Pot ajudar mirar-ho amb detall: la teva criatura realment beu a la nit, durant estona i amb calma? O només fa unes poques succions i de seguida es torna a adormir? En el segon cas, el pit o el biberó són més aviat una ajuda per adormir-se que no pas un àpat. Com més gran es fa la teva criatura, menys sovint la gana és el motiu del despertar.

Si vols reduir els àpats nocturns, fes-ho amb delicadesa

• Assegura’t que durant el dia prengui prou llet i, segons l’edat, prou alimentació complementària, perquè comenci la nit ben tipa.

• Aborda un àpat cada vegada, no tots alhora.

• Escurça l’àpat a poc a poc o posa una mica menys quantitat al biberó, en comptes de retirar-lo de cop d’un dia per l’altre. Menys vol dir només menys quantitat. La pols s’ha de dosificar sempre exactament segons les instruccions de l’envàs i no s’ha de diluir mai la llet.

• Si és possible, que l’altra persona de referència s’encarregui de consolar de nit. Així el pit ni tan sols és a l’abast.

• Per al biberó de nit, tingues a punt aigua bullida en un termo net i barreja la pols just abans de donar-li. No mantinguis la llet preparada en calent i llença’n sempre les restes.

• Si notes el pit tibant perquè heu eliminat una presa, extreu a mà només la llet necessària perquè et trobis millor i aplica fred. Buidar-lo amb tirallets acostuma a estimular més la producció. Si tens una zona dura, vermella i dolorosa, amb febre o sensació de grip, fes-te valorar per un professional de la salut.

Si la teva criatura no augmenta bé de pes, està malalta o tens dubtes, parleu dels àpats nocturns a la consulta de pediatria.

Sovint, menys és més: si ho canvies tot alhora, al final no saps què ha ajudat. Podeu fer-ho així:

1. 1

   Observar: durant una o dues setmanes, apunta quan s’adorm la teva criatura, quan es desperta, quan menja i beu i què ha ajudat a la nit. Els professionals recomanen aquest tipus de registre del son perquè les nits aïllades poden variar molt. Tant si ho fas en paper com en una app com Moonsleep, on pots registrar el son i les preses amb un sol toc, el més important és que hi apunteu totes les persones que cuideu la criatura.

2. 2

   Ajustar la base: adapta l’hora d’anar a dormir, els temps de vigília i el ritual del vespre als valors de referència i mantingueu-ho aproximadament una setmana. De vegades, només amb això el problema ja es redueix.

3. 3

   Escollir un canvi: o bé fer més petita una ajuda per adormir-se o bé començar amb el mètode de la cadira. Moltes famílies comencen al vespre, amb l’adormir-se; d’altres prefereixen practicar primer durant el dia, amb la primera migdiada, quan tothom està més descansat.

4. 4

   Mantenir-vos-hi: doneu a cada fase uns quants vespres. Que hi hagi un vespre dolent entremig és normal i no vol dir que no funcioni.

5. 5

   Fer balanç al cap d’aprox. dues setmanes: la teva criatura s’adorm més ràpid? Esteu desperts menys sovint o menys estona a la nit? Durant el dia està més equilibrada? També compten els petits progressos. Si no es mou res, potser el camí no és l’adequat o hi ha una altra cosa al darrere.

Malalta, amb les dents o de vacances? Llavors feu una pausa. Una criatura malalta necessita tanta proximitat com li calgui, i també els dies després d’una vacuna pot ser-ne més. Amb la dentició, normalment parlem només d’uns dies: en un gran estudi, les molèsties es concentraven entre els quatre dies abans i els tres dies després de l’erupció de la dent. L’important és, després, tornar a trobar el vostre ritme abans que l’excepció es converteixi en la nova rutina.

Quan cal aturar-vos: feu una pausa o torneu un pas enrere si la teva criatura vomita de l’agitació, entra en pànic i gairebé no es calma ni en braços, o si durant el dia es mostra clarament més espantada, més dependent o amb menys gana. I també si a tu et fa sentir que no és el camí correcte.

Si sou dues persones, poseu-vos d’acord abans sobre què fareu si la criatura plora, qui s’encarregarà de quins vespres i quan fareu balanç plegats.

La manera com dormen les criatures també és una qüestió cultural. Una guia clínica descriu els patrons de son com una combinació d’expectatives culturals, circumstàncies de vida, idees de criança i caràcter de la criatura. En algunes famílies és completament normal adormir una criatura petita al pit; en d’altres, amb un any ja dorm a la seva habitació. Despertar-se a la nit és normal, i la necessitat de proximitat forma part de totes les criatures des del naixement.

Segons aquesta guia clínica, el son només necessita tractament quan afecta de manera profunda i duradora la criatura o la família. Tot el que queda abans d’això és decisió vostra. No hi ha cap competició per veure quin infant s’adorm sol primer. I ningú no et pot dir quanta proximitat ha de rebre la teva criatura a la nit, ni en un sentit ni en l’altre.

Ara bé, hi ha un límit, i no té res a veure amb l’estil de criança: un espai de son segur. Durant el primer any de vida, el teu nadó dorm de la manera més segura al seu propi llit o en un bressol acoblat a la vostra habitació.

Algunes coses passen amb el temps, d’altres no: els trastorns reals del son, sense assessorament, sovint es mantenen fins a l’edat escolar. Demanar ajuda, per tant, no és cap fracàs, i no cal esperar a estar completament desbordada. Molts recursos són gratuïts o els cobreix l’assegurança de salut:

• La consulta de pediatria: és on poden veure si darrere del mal son hi ha alguna causa física i on coneixen serveis especialitzats a prop vostre. No cal esperar a la pròxima revisió rutinària.

• L’equip de pediatria del CAP: no ajuda només amb un nadó que plora molt, sinó també quan infants petits dormen molt malament. La consulta és gratuïta. Segons el cas, inclou una conversa detallada, una exploració i observar com calmeu la vostra criatura, i en traureu recomanacions concretes. Si el cas és complex, us poden derivar a un centre especialitzat en desenvolupament infantil.

• Serveis de suport a la primera infància i punts d’assessorament familiar: hi ha recursos que orienten gratuïtament les famílies amb criatures petites i, si cal, poden posar-vos en contacte amb una llevadora o amb una infermera pediàtrica especialitzada en suport familiar. També els serveis d’orientació familiar i educativa poden ajudar quan el son condiciona el vostre dia a dia.

• Línies d’ajuda per a famílies: en molts llocs hi ha telèfons d’atenció gratuïts i confidencials on pots parlar amb algú que t’escolti. Informa’t dels recursos disponibles a la teva zona.

• Si emocionalment no estàs bé: hi ha organitzacions d’ajuda mútua que donen suport en crisis psicològiques relacionades amb l’embaràs i el postpart. Això també val per als pares: aproximadament un de cada deu viu una depressió en el període al voltant del naixement. La teva metgessa de família, la teva ginecòloga o, si en tens, la teva llevadora també poden ser molt bons primers punts de suport. I, si et cal ajuda urgent, truca al 061 («Una veu contra el suïcidi») o al 024, o al Telèfon de l’Esperança (93 414 48 48), les 24 hores.

Si sents que estàs a punt de perdre els nervis: deixa la teva criatura en un lloc segur, per exemple al bressol, surt un moment de l’habitació i respira fondo. Vés-la a veure cada pocs minuts i demana ajuda. No sacsegis mai el teu nadó: pot causar lesions greus i per a tota la vida. Digues-ho també a totes les persones que el cuiden. Si ha passat o tems que algú hagi sacsejat la teva criatura, porta-la immediatament a un hospital o truca al 112, encara que al principi no sembli que tingui res.

Si canvieu alguna cosa, quan i com, ho decidiu vosaltres. Comença per la base: una criatura sana, tipa, amb un ritme adequat a l’edat i un ritual del vespre que li agradi. Sovint, només amb això ja es fa més fàcil.

I si feu un pas més, que sigui al vostre ritme i d’una manera amb què tu continuïs sentint-te tu mateixa. En aquest procés, la teva criatura no només aprèn a adormir-se sola. També aprèn que hi ets quan et necessita. I aquestes dues coses encaixen perfectament.