Meconi i femta del nadó: què és normal?

En resum: el meconi és la primera femta del teu nadó: gairebé negra i enganxosa. En els nadons nascuts a terme, gairebé sempre surt durant les primeres 24 hores. Cap al dia 2 apareix la femta de transició, de color verd marronós, i cap al dia 5 la femta ja és groga. Al cap de dos o tres dies, la major part del meconi ja ha sortit.

El nom li escau: el quitrà és una massa negra i espessa que antigament es feia servir per segellar bótes. Dins la panxa, el teu nadó empassa líquid amniòtic, i amb aquest líquid arriben a l’intestí cèl·lules de pell, borrissol fi i mucositat. La bilis ho tenyeix tot d’un color gairebé negre. En canvi, el meconi gairebé no fa olor.

Tot es posa en marxa amb la primera llet. El calostre, la llet espessa dels primers dies, té un efecte lleugerament laxant i ajuda a expulsar el meconi. Per això, durant els primers dies posa el teu nadó al pit com a mínim vuit vegades en 24 hores, i si vol, més sovint, també a la nit. Això activa la producció de llet i, de passada, la digestió. Si el teu nadó pren fórmula infantil, la llet del biberó fa aquesta mateixa funció.

Els prematurs sovint necessiten més temps: només una mica més d’un terç fan la primera deposició de meconi dins de les primeres 24 hores, i en gairebé un terç triga més de 48 hores. Si tens dubtes sobre què és encara normal en el teu prematur, pregunta-ho a l’hospital o a la consulta de pediatria.

Encara no ha fet meconi després de 24 hores? Aleshores avisa’n aquell mateix dia: si sou a l’hospital, a l’equip de planta; si sou a casa, a la consulta de pediatria; fora de l’horari de consulta, trucant al 061 (Salut Respon); i, si tens llevadora, també a ella. Això passa en alguns nadons i sovint no és res greu, però cal valorar-ho. Si han passat 48 hores sense meconi, el teu nadó ha de ser explorat per un professional mèdic: una trucada ja no és suficient.

Què hi pot haver al darrere? El més freqüent és un tap de meconi espès que obstrueix la sortida i que normalment es resol amb una petita estimulació mèdica. Més rarament, el problema és a l’intestí, per exemple la malaltia de Hirschsprung, en què falten cèl·lules nervioses a l’últim tram intestinal, o una obstrucció per meconi molt espès, sovint a causa de la fibrosi quística. La fibrosi quística també es busca en el cribratge neonatal de la prova del taló. La metgessa li palparà la panxa, mirarà l’anus i, si cal, demanarà una radiografia o un ènema opac.

El teu nadó necessita ajuda mèdica immediata si, a més, té la panxa tibant, tensa i visiblement inflada, també molta estona després de menjar, si mama o pren malament o si vomita de color verd. Verd vol dir verd herba a verd fosc com els espinacs, no la llet groguenca o blanquinosa que molts nadons regurgiten. Si heu tingut un part ambulant, apunta l’hora del primer bolquer negre i del primer bolquer mullat.

Per cert: en aproximadament 12 a 20 de cada 100 parts, el meconi surt abans, i aleshores el líquid amniòtic es veu verdós. Només uns 2 a 10 de cada 100 d’aquests nadons tenen problemes respiratoris per aquest motiu (aspiració de meconi), per això l’equip del part vigila especialment la respiració.

El meconi s’enganxa com el quitrà: a la pell, als teus dits i sovint també al body. Fregar no ajuda gaire i irrita la pell delicada. Així és més fàcil:

1. 1

   Prepara-ho tot abans: bolquer net, tovalloletes de roba suaus, aigua tèbia, tovallola i roba de recanvi. Renta’t les mans abans i després.

2. 2

   Treu-ne el gruix primer: amb la part neta de davant del bolquer brut pots retirar-ne la major part de seguida.

3. 3

   Estova en lloc de fregar: posa una tovalloleta humida amb aigua tèbia uns segons sobre la zona enganxada i després neteja suaument; millor diverses passades que no pas amb força.

4. 4

   Amb aigua n’hi ha prou: durant les primeres setmanes no cal ni sabó ni tovalloletes humides, perquè poden irritar la pell sensible. Si sou fora de casa, les tovalloletes humides es poden fer servir de manera excepcional.

5. 5

   Eixuga a tocs i protegeix: eixuga el culet i els plecs de la pell amb petits tocs. Una capa finíssima de vaselina o de crema barrera protegeix la pell durant aquests dies amb tants bolquers. No facis servir pólvores de talc: si s’inhalen, poden perjudicar els pulmons.

6. 6

   Neteja en la direcció correcta: en les nenes, sempre de davant cap enrere, perquè no entrin gèrmens intestinals a la vagina. En els nens, no facis enrere el prepuci.

7. 7

   Deixa el melic lliure: doblega la part superior del bolquer per sota del melic perquè el trosset de cordó s’assequi a l’aire. Si s’embruta, neteja’l amb aigua clara i eixuga’l a tocs. Si la pell del voltant s’envermelleix, supura o s’infla, fes que el vegin aquell mateix dia.

8. 8

   No el deixis mai sol: al canviador, mantén sempre una mà damunt del nadó.

Els nadons petits sovint necessiten 10 a 12 bolquers nets al dia; els més grans, normalment 6 a 8. Aquest és el nombre de canvis, no el límit que indica si beu prou: això ho tens més avall.

Si el culet s’irrita, canvia’l més sovint, neteja’l només amb aigua, eixuga’l a tocs, deixa el teu nadó uns minuts sense bolquer diverses vegades al dia en una habitació calenta i posa-hi una capa fina de crema barrera. Si la zona no millora, s’estén o hi veus plaques vermelles vives, ben delimitades, amb puntets petits al voltant, sovint als plecs, hi podria haver un fong del bolquer. En aquest cas cal una pomada de la consulta de pediatria.

L’evolució del color durant els primers dies segueix un patró força fiable. El dia 1 compta com les primeres 24 hores després del naixement.

1. 1

   Dies 1 i 2 – meconi: negre a verd oliva fosc, espès i enganxós. Com a mínim un bolquer així al dia, sovint més d’un.

2. 2

   Dies 2 a 4 – femta de transició: de verd marronós a verd groguenc, molt més tova, de vegades cremosa. La llet ja arriba i es barreja amb les últimes restes de meconi. A partir del dia 3, normalment són tres deposicions o més al dia.

3. 3

   A partir del dia 4 més clara, i cap al dia 5 groga – femta de llet: en els nadons alletats, groga intensa a groc mostassa, líquida a pastosa; en els que prenen biberó, groc marronosa i una mica més consistent.

Per què aquest canvi és tan útil: la femta groga et mostra que la llet travessa l’intestí. Veure bolquers grocs cap al cinquè dia és un senyal molt bo. A partir d’aquí i fins a aproximadament les sis setmanes, els nadons alletats fan normalment tres o més deposicions grogues al dia, cadascuna com a mínim de la mida d’una moneda grossa. Si durant tot un dia en són menys de tres, o si al dia 5 la femta encara és fosca i espessa, probablement encara no arriba prou llet: truca aquell mateix dia a la consulta de pediatria o a un servei d’assessorament de lactància i fes-lo pesar. Al requadre «Pocs bolquers?» tens què pots fer mentrestant.

La llet i la femta també estan relacionades d’una altra manera aquests dies. A través de la femta, el teu nadó elimina la bilirubina, el pigment groc que hi ha darrere la icterícia del nounat. Si un nadó pren poc, també fa menys deposicions, i la bilirubina es queda més temps al cos. Per això també val la pena oferir el pit aviat i sovint.

Un cop ha passat el meconi, la femta normal del nadó pot ser molt diferent segons com s’alimenti: femta de llet materna, femta de biberó o una barreja de totes dues. Totes aquestes variants són normals:

• Alletat: groga intensa a groc mostassa, de vegades taronja, líquida a cremosa, sovint amb petits grumolls com de mató. Fa una olor suau, sovint una mica àcida, i pot sortir disparada.

• Amb fórmula infantil: de groc marronós a marró, més consistent i més aviat pastosa, però mai dura: com a màxim, tan consistent com una plastilina tova. Fa una olor clarament més forta.

• Alimentació mixta: en un punt intermedi, sovint com una pasta tova.

Què vol dir «pàl·lida»: si la femta sembla descolorida, guixosa, blanquinosa, grisa, beix o color argila, li falta el pigment de la bilis. Això no és mai una simple variant del groc, sinó un motiu perquè el teu nadó sigui visitat dins de 24 hores. Si tens dubtes, fes-ne una foto amb llum natural per ensenyar-la al professional; més avall t’ho expliquem.

Si canvies la fórmula infantil o combines pit i biberó, la femta pot canviar de color, olor i consistència. Algunes fórmules especials, per exemple les molt hidrolitzades, sovint la tenyeixen de verdós. Si es torna dura o esmicolada, pregunta a la consulta abans de canviar la llet.

La femta verda gairebé sempre entra dins la normalitat en els nadons. L’important és distingir entre un verd intens o fosc, que és normal, i una femta pàl·lida, gris verdosa, que sí que és un color d’alerta. El verd pot aparèixer quan el contingut intestinal passa més de pressa, amb algunes fórmules especials, amb una infecció amb diarrea o senzillament sense cap motiu evident. Mentre el teu nadó begui bé, guanyi pes i estigui despert i reactiu, el verd per si sol no és un senyal d’alarma.

Hi ha una excepció que convé conèixer: deposicions petites, poc freqüents, de verd fosc a marronós, juntament amb pocs bolquers mullats, poden voler dir que el teu nadó està prenent poca llet. En aquest cas, fes-lo pesar aquell mateix dia.

I el que menges tu? Els gasos de la col, la ceba o els llegums no passen a la llet materna. En principi, durant la lactància no cal que eliminis res. Només si notes clarament que alguna cosa no li prova al teu nadó, pots evitar-la uns dies per comprovar-ho. Una dieta de debò ha d’anar acompanyada mèdicament.

La consistència també dona pistes:

• Grumollosa, com mató: normal, sobretot en nadons alletats.

• Surt disparada, gairebé explosiva: normal en nadons alletats.

• Una mica de moc: sovint és inofensiu en un nadó despert i que menja bé.

• Moc amb filets de sang: a la consulta de pediatria aquell mateix dia.

• Molt líquida, gairebé s’absorbeix del tot al bolquer i passa molt més sovint que de costum: sospita de diarrea.

• Dura, esmicolada, en boletes petites: signe de restrenyiment. En un nadó alimentat exclusivament al pit, això és molt poc habitual i cal valorar-ho.

Important en els nadons alletats: una femta líquida no és diarrea, sinó el més normal. La diarrea es reconeix pel canvi: de cop és molt més freqüent i molt més aquosa que abans. Com que els nadons poden perdre líquid ràpidament, truca a la consulta de pediatria o, fora de l’horari de consulta, al 061 (Salut Respon).

Durant els primers dies, moltes famílies veuen taques ataronjades o rosades, com de pols, al bolquer. Normalment no és sang, sinó pols de maó: petits cristalls de sals d’àcid úric, els urats. Apareixen quan l’orina encara és molt concentrada, cosa completament normal mentre la quantitat de llet encara és petita.

Durant els tres primers dies de vida això és normal. Tan bon punt hi ha més llet, l’orina s’aclareix i la pols de maó desapareix. Si encara la veus a partir del quart dia de vida, és un indici que arriba poca llet: ofereix el pit més sovint i parla aquell mateix dia amb la consulta de pediatria o amb un servei d’assessorament de lactància. Si torna a aparèixer més endavant, per exemple en un dia calorós o amb febre, l’orina també està massa concentrada: ofereix més pit o més biberó i, si també disminueixen els bolquers mullats, truca.

La pols de maó té un aspecte pulverulent o cristal·lí, més aviat taronja rosat, i es troba dins la taca d’orina. La sang, en canvi, és vermella a marronosa o apareix com franges i filets a la femta. Si no n’estàs segura, tracta-ho com si fos sang.

En les nenes hi ha una segona explicació inofensiva: en algun moment entre el segon i el desè dia de vida pot sortir una mica de sang de la vagina, una petita pseudomenstruació, perquè les hormones de l’embaràs baixen ràpidament després del part. Normalment s’atura sola al cap de tres o quatre dies. Si dura més, va a més o no queda clar que la sang surti de la vagina, fes-ho valorar.

La sang a la femta sempre s’ha de valorar mèdicament aquell mateix dia, igual que una femta que es torna negra un altre cop després de la fase del meconi. Tot i així, les causes més habituals solen tenir solució:

• Sang empassada de la mare: durant el part o més endavant, per mugrons clivellats que sagnen. Pot aparèixer com a grumolls foscos o femta negra, de vegades també al vòmit. Explica a la visita que et sagnen els mugrons. A més, els mugrons ferits són un senyal que cal revisar com s’agafa al pit.

• Una petita fissura a l’anus: franges de sang vermella viva a l’exterior de la femta, sovint després de femta dura.

• Reacció a la proteïna de la llet de vaca: moc amb filets de sang en un nadó per la resta despert i animat; també pot passar en nadons alimentats exclusivament al pit. No canviïs la teva alimentació pel teu compte ni deixis de donar el pit: fes que ho valori un professional.

Guarda el bolquer o fes-ne una foto amb llum natural. El teu nadó necessita ajuda immediata si hi ha molta sang, si la femta és negra, com quitrà, i a més el nadó està pàl·lid, si hi ha sang al vòmit, la panxa inflada o el veus decaigut. Si el teu nadó no ha rebut la dosi de vitamina K després del part, qualsevol sagnat s’ha de valorar immediatament.

La freqüència amb què un nadó «fa caca» varia moltíssim i canvia força durant les primeres setmanes.

Alletat, fins a aproximadament les sis setmanes: normalment tres o més deposicions toves al dia, de vegades gairebé després de cada presa. Aquí, el veritable senyal d’alerta és fer-ne menys de tres en tot un dia: cal pesar-lo aquell mateix dia.

Alletat, a partir d’aproximadament les sis setmanes: ara, en molts nadons, les deposicions es fan més espaiades. Alguns encara en fan diverses al dia; d’altres, només cada pocs dies, i alguns, aproximadament un cop per setmana. Si llavors la femta és tova, el teu nadó menja bé, té prou bolquers mullats i guanya pes, això no és restrenyiment. Tot i així, si passen més de set dies sense fer-ne, truca. I si amb deu setmanes encara en fa gairebé després de cada presa, també és normal.

Amb fórmula infantil: normalment una o dues deposicions al dia; durant les primeres setmanes, de vegades més; més endavant també pot ser normal cada dos dies. Les pauses més llargues són menys sovint normals en els nadons de biberó: si passen més de dos dies sense fer-ne o si la femta és dura, esmicolada o en boletes, truca a la consulta de pediatria.

I això d’empènyer? Molts nadons gemeguen, fan força, es posen vermells com un tomàquet i ploren abans que surti res, de vegades durant 10 a 30 minuts. Els professionals en diuen disquèzia del lactant. Dins la panxa, l’esfínter havia d’estar tancat durant nou mesos; ara el teu nadó està aprenent a relaxar-lo en el moment adequat i, alhora, a empènyer amb la panxa. Si al final surt una femta tova, no és restrenyiment. Tingues-lo tranquil, si vols amb les cames flexionades, i no l’ajudis per l’anus: això retarda que n’aprengui tot sol. La majoria ho resolen cap als dos o tres mesos.

Si realment és restrenyiment —femta dura, esmicolada o en boletes petites—, pots provar el següent:

1. 1

   Si pren fórmula infantil, comprova la preparació: exactament tal com indica l’envàs, primer l’aigua i després els mesuradors rases; mai una mesura de més ni tampoc més diluïda.

2. 2

   Fer un massatge suau a la panxa amb les mans calentes, en el sentit de les agulles del rellotge al voltant del melic.

3. 3

   Flexionar suaument els genolls del teu nadó cap a la panxa i aguantar-los un moment, com en gatzoneta, o moure-li les cames a poc a poc com si pedalés.

4. 4

   Oferir més sovint el pit a un nadó alletat; a un nadó de biberó, donar-li la llet com sempre.

Millor no fer-ho sense consell mèdic: supositoris, ènemes, lactosa, te, aigua o suc, i tampoc estimular l’anus amb un termòmetre o un bastonet de cotó. Mel, gens durant tot el primer any de vida, perquè pot contenir gèrmens del botulisme infantil. Si això no ajuda, si el teu nadó té dolor, la panxa inflada o vomita, cal que el vegi la consulta de pediatria. Si el meconi ja va trigar a sortir i des de llavors el teu nadó fa femta dura una vegada i una altra i té la panxa inflada, comenta-ho expressament a la visita.

Mirant una mica més endavant: amb l’alimentació complementària la femta es torna més marró, més consistent i fa més olor. Llavors és normal trobar-hi trossets no digerits, per exemple de pastanaga, i algunes verdures també la poden tenyir de taronja o de vermellós.

A Catalunya, el carnet de salut del teu nadó no inclou cap carta de colors de la femta com la d’altres països. Però pots aprendre a reconèixer els colors: n’hi ha de sans —marró, verd marronós, taronja i groc— i n’hi ha tres d’alerta: groc clar, verd pàl·lid i beix.

Darrere d’aquesta carta hi ha una malaltia poc freqüent però greu: l’atrèsia de vies biliars. En aquest cas, les vies biliars estan obstruïdes i la bilis no pot passar cap a l’intestí. Com que és la bilis la que dona color a la femta, aquesta es torna pàl·lida, color argila o gairebé blanca. Sovint també hi ha una icterícia que no desapareix i una orina molt fosca. Afecta aproximadament 1 de cada 20.000 nadons, i sovint semblen sans durant molt de temps. La pal·lidesa hi pot ser des del principi o aparèixer a poc a poc durant les primeres setmanes; per això val la pena mirar-ho des del primer dia.

Per què aquí compten els dies: aquesta malaltia es pot operar, i la intervenció ajuda més quan es fa aviat, idealment durant els dos primers mesos de vida. Com més aviat, més temps es pot conservar el fetge propi. A més, sense bilis a l’intestí el cos absorbeix malament la vitamina K, i la sang coagula pitjor; per això a Espanya s’administra una dosi de vitamina K per via intramuscular en néixer.

Com fer servir aquesta informació: un cop passada la fase del meconi, mira conscientment el bolquer un cop al dia, millor amb llum natural —dos segons, no cal convertir-ho en una inspecció. Si la femta et sembla més clara del normal, compara-la amb les descripcions d’aquí. No la comparis amb fotos al mòbil, perquè les pantalles alteren els colors. Si la femta s’assembla a un dels colors d’alerta o la veus blanquinosa, grisa o color argila, fes que el teu nadó sigui explorat per un professional mèdic dins de 24 hores, encara que per la resta el vegis bé i la pròxima revisió no sigui fins d’aquí setmanes. N’hi ha prou amb un sol bolquer clarament pàl·lid; i si és cap de setmana, això vol dir trucar al 061 (Salut Respon) o anar a urgències pediàtriques, no esperar fins dilluns.

Això també val després del segon mes de vida: una femta pàl·lida és, a qualsevol edat, motiu per a una valoració dins de 24 hores. I si fins ara no havies mirat mai els colors, però sempre havies vist bolquers ben grocs, taronges, verds o marrons, no has passat res per alt. Compara sempre amb les descripcions d’aquí; a Catalunya no hi ha cap carta impresa al carnet de salut.

Més de la meitat de tots els nounats es tornen una mica grocs durant els primers dies, normalment de manera més visible cap al tercer dia, sovint quan ja sou a casa, hagi nascut on hagi nascut el teu nadó. La majoria de vegades aquesta coloració groga desapareix sola en dues setmanes. Així ho pots comprovar:

1. 1

   Posa’t amb el teu nadó a la llum natural, no sota un llum.

2. 2

   Prem un moment amb un dit la punta del nas o el front i deixa anar. Si la marca clara es veu groguenca en lloc de blanca, el teu nadó està groc.

3. 3

   Mira també la part blanca dels ulls, especialment important si té la pell més fosca, on el groc costa més de veure.

4. 4

   Fixa’t fins on arriba el groc. Comença a la cara i, a mesura que puja el valor, baixa pel pit i la panxa fins als braços i les cames.

Que només sigui groc a la cara és habitual. Truca aquell mateix dia a la consulta de pediatria si el teu nadó es torna més groc, si el groc arriba a la panxa, als braços o a les cames, o si a més costa molt de despertar-lo, menja malament o està irritable. L’ull pot enganyar fàcilment; a la consulta en poden mesurar el valor. Després d’un part a casa o en una casa de naixements, fes que qualsevol coloració groga sigui valorada a la consulta de pediatria i que en mesurin el nivell, encara que el teu nadó sembli estar bé. Després d’un part ambulant, també val més mesurar-ho una vegada massa aviat que massa tard.

Si la icterícia dura més de dues setmanes, i en prematurs més de tres setmanes, cal estudiar-la mèdicament, normalment amb una anàlisi de sang. En aquesta anàlisi també es determina un valor que mostra si la bilis drena bé (bilirubina directa). Pots preguntar-ho sense problema. En els nadons alletats, una icterícia més llarga sovint és inofensiva, però això només se sap després. En general, continuar donant el pit és el correcte; l’aigua o el te no ajuden.

El teu nadó necessita ajuda mèdica immediata si ja es torna groc el primer dia de vida o si està groc i, a més, gairebé no es desperta o no menja.

Sobretot durant els primers dies, moltes mares dubten de la seva llet, i ningú no la pot mesurar exactament. Aquí és on ajuden els bolquers mullats i plens: són un dels senyals quotidians més importants que indiquen que arriba prou llet.

El nombre de bolquers mullats augmenta pas a pas durant els primers dies, al mateix ritme que la quantitat de llet. Fins al dia 4, hi ha una regla pràctica: aproximadament tants bolquers mullats com dies té el teu nadó.

• Dia 1 (les primeres 24 hores): com a mínim un, normalment un o dos

• Dia 2: dos o tres

• Dia 3: tres o quatre

• Dia 4: quatre o cinc

• A partir del dia 5: com a mínim sis bolquers ben mullats en 24 hores, sovint sis a vuit

Què vol dir «ben mullat»? Els bolquers d’un sol ús actuals absorbeixen tan bé que fins i tot un bolquer ple pot semblar gairebé sec al tacte. Per fer-te’n una idea:

• La prova dels 45 ml: aboca tres cullerades d’aigua, és a dir, aproximadament 45 mil·lilitres, en un bolquer net i aixeca’l. A partir dels dies 4 o 5, un bolquer ben mullat se sent més o menys així. Durant els primers dies, és normal que pesin menys.

• La bàscula de cuina: pesa un bolquer net i un d’utilitzat. 1 gram més equival aproximadament a 1 mil·lilitre d’orina; per tant, uns 45 grams més corresponen a un bolquer ben mullat.

• La tira indicadora d’humitat: molts bolquers tenen una tira que canvia de color. Indica que el bolquer és mullat, però no quant.

• El color: en un nadó ben hidratat, l’orina és clara a groc pàl·lid. Una orina groc fosc després dels primers dies suggereix que no hi arriba prou líquid.

A l’hora de comptar, recorda: un bolquer amb orina i femta compta per a totes dues coses, i les xifres solen quadrar si canvies el bolquer aproximadament a cada presa. Després de les primeres setmanes, sovint el canviaràs menys perquè els bolquers aguanten més. Aleshores compta el conjunt: bolquers pesats, orina clara, un nadó que guanya pes. Entre les 6 i les 12 setmanes, el més habitual és tenir uns sis bolquers ben mullats en 24 hores, amb una orina clara a groc pàl·lid. Una nit llarga amb un bolquer del matí molt ple no és cap alarma. Si a partir aproximadament del cinquè dia un bolquer està realment sec després de més de vuit hores (comprovat amb bàscula de cuina), demana consell mèdic immediatament.

Com notes que li falta líquid: molt pocs bolquers, lleugers o groc fosc, la boca seca o saliva enganxosa, una fontanel·la enfonsada —el punt tou de la part de dalt del cap queda clarament més avall de l’habitual quan tens el nadó dret— i un nadó inusualment adormit o ploraner. Si en veus algun d’aquests signes, ofereix més sovint el pit o el biberó i truca avui mateix; de nit, al 061 (Salut Respon). Si la fontanel·la està enfonsada, el teu nadó gairebé no pren o el veus decaigut, necessita ajuda mèdica immediata. L’aigua o el te no són la solució: durant els primers mesos, tota la hidratació li arriba a través de la llet materna o la fórmula infantil, també quan fa calor.

Però el bolquer no és l’únic senyal. Aquestes observacions també et diuen molt:

• Menja sovint: durant les primeres setmanes, molts nadons volen menjar de vuit a dotze vegades en 24 hores, també de nit. Els primers senyals de gana són fer sorollets amb la boca, treure la llengua, girar el cap buscant i portar-se la mà a la boca; el plor arriba tard.

• Bona agafada al pit: el teu nadó té la boca ben oberta, la barbeta toca el pit i es veu més arèola per sobre del llavi superior que per sota de l’inferior. Les galtes són rodones, després d’uns quants xarrups ràpids el ritme s’alenteix i el sents empassar. Després dels primers segons, no ha de fer mal.

• Senyals d’alerta durant la lactància: dolor persistent, mugrons clivellats o amb sang, o que gairebé cada presa duri més de 50 minuts sense que el teu nadó quedi satisfet. En aquest cas, busca assessorament de lactància com més aviat millor.

• Satisfacció: després de la majoria de preses, el teu nadó sembla relaxat i els teus pits es noten més tous.

El pes és el senyal més fiable. Durant els primers dies, els nadons primer perden pes. Una pèrdua de fins a aproximadament el 7 per cent és freqüent; amb un pes al naixement de 3.500 grams, això són 245 grams. Si és superior, val la pena mirar amb més detall com està menjant; a partir del 10 per cent, aquí 350 grams, cal valorar-ho mèdicament. El més habitual és recuperar el pes de naixement al cap de set a deu dies; com a molt tard, a les dues setmanes ja s’hauria d’haver recuperat. Després, durant els dos primers mesos, els nadons guanyen aproximadament 170 a 330 grams per setmana.

I qui el pesa si no ve cap llevadora? Truca a la consulta de pediatria i pregunta si poden donar-te una visita breu per pesar-lo entre les revisions rutinàries, o lloga una bàscula per a nadons a la farmàcia. Pesa’l despullat, sempre a la mateixa bàscula, aproximadament un cop per setmana i no just abans o després de menjar. Pesar-te una vegada amb el nadó i una altra sense a la bàscula de casa és massa imprecís per a diferències tan petites.

Hi ha un punt que sorprèn moltes famílies: un nounat molt tranquil, que gairebé no es queixa i dorm llargues estones, no està automàticament ben tip. Els nadons que reben poc, de vegades, en lloc de queixar-se molt, es tornen més adormits i fins i tot poden semblar sorprenentment satisfets. Si demana poc o els bolquers es queden curts, desperta’l per menjar —amb son lleuger, despullat, pell amb pell— i truca aquell mateix dia a la consulta de pediatria o a un servei d’assessorament de lactància.

Apunta els bolquers, almenys fins que les xifres quadrin i torni a tenir el pes de naixement. N’hi ha prou amb un paper al canviador amb quatre columnes: hora, mullat, femta amb color, ha menjat. O ho pots registrar a Moonsleep. L’important és que a les tres de la matinada no hagis de comptar de memòria i que, quan truquis, tinguis una resposta en lloc d’una encongida d’espatlles.

I això és important: les xifres d’un sol dia no són cap examen ni per a tu ni per a la teva lactància. Comptar bolquers és una guia aproximada, no un instrument de mesura. El que compta és la imatge global: bolquers, alimentació i pes.