El nadó tus a la nit: què ajuda de debò

La tos no és una malaltia, sinó un reflex de protecció: amb cada cop de tos, el cos expulsa mucositat i gèrmens de les vies respiratòries. Per tant, no es tracta d’aturar-la, sinó de facilitar que el teu nadó pugui expulsar la mucositat. Que a la nit tussi més que durant el dia sol tenir dos motius:

• Estirat, la mucositat baixa cap a la gola. Si té mocs, al vespre i a la nit la secreció llisca cap enrere fins a la laringe i allà desencadena la tos.

• Els nadons petits, durant els primers mesos, respiren sobretot pel nas. Si el tenen tapat, mengen i dormen pitjor; si respiren per la boca, la gola s’asseca i això encara irrita més.

Només tus a la nit i de dia gairebé no? Amb mocs, això és típic. Però si el teu fill tus de nit una vegada i una altra durant setmanes sense estar refredat, al darrere hi pot haver reflux, fins i tot sense escopir de manera visible; en infants una mica més grans, també una al·lèrgia o bronquis sensibles. En aquest cas, convé que el vegin aviat a la consulta.

Per això, la pregunta clau a la nit no és «quantes vegades tus?», sinó «com respira entre accessos?». Respirar amb calma no vol dir fer-ho sense soroll: amb mocs pot fer remor nasal, i els nadons petits no respiren mai del tot de manera regular. Respirar amb calma vol dir que no s’hi ha d’esforçar. Hi ha tres senyals que indiquen el contrari, i llavors has de trucar al 112 de seguida: la pell se li enfonsa entre les costelles o sota les costelles quan inspira, els llavis o la llengua es tornen blavosos o grisos, o fa pauses respiratòries d’uns 20 segons o més.

Amb la penombra i el sac de dormir tancat, els signes més importants de dificultat respiratòria en un nadó es poden passar per alt. Pren-te un minut:

1. 1

   Encén una bona llum. Un llum de nit no n’hi ha prou per veure bé el color de la pell i si hi ha retraccions.

2. 2

   Obre el sac de dormir i aixeca-li el body, fins que el pit i la panxa quedin descoberts. El teu nadó es pot quedar estirat.

3. 3

   Mira durant un minut el pit, la panxa i el coll. Quan inspira, la pell se li enfonsa entre les costelles, sota l’arc costal o al clot just a sobre de l’estèrnum? Les aletes del nas s’obren molt a cada inspiració? El cap acompanya el ritme de la respiració fent una mena d’assentiment? Qualsevol d’aquests senyals vol dir que el teu nadó s’està esforçant per respirar.

4. 4

   Compta les respiracions durant un minut sencer, mentre està tranquil o dormint: plorar i la febre acceleren la respiració. Si no ho tens clar, compta’n un altre minut. La respiració és massa ràpida fins a unes 8 setmanes (menys de 2 mesos) a partir de 60 respiracions per minut, des d’unes 8 setmanes fins als 12 mesos a partir de 50, i d’1 a 5 anys a partir de 40. Si està per sobre d’aquests valors, cal que el valori un professional sense esperar, de nit a través del 061 (Salut Respon). Si en repòs fa més de 70 respiracions per minut, truca al 112 de seguida; també si hi ha retraccions o gemecs. Tindràs un valor de referència si alguna vegada comptes un minut mentre el teu nadó dorm sa.

5. 5

   Comprova el color al centre del cos: llavis, llengua i mucosa de la boca. En nadons petits, tenir les mans i els peus freds, blavosos o amb aspecte marbrejat sovint no és greu. Si la pell és fosca, el to blavós o grisós es veu millor a la llengua, les genives i la part interna dels llavis.

6. 6

   Escolta. El soroll nasal, els roncs i el carrisqueig sovint venen del nas i de la gola, i disminueixen quan el teu nadó ha tossit o quan el nas queda destapat. Un xiulet en espirar o un so aspre en inspirar que continua fins i tot en repòs ve de més avall, de les vies respiratòries o de la laringe.

Fa petits grunyits o gemecs? Molts nadons sans grunyen i fan esforços mentre dormen o fan la digestió, ara sí ara no. És un senyal d’alerta si fa un gemec al final de cada expiració, de manera regular, juntament amb respiració ràpida o retraccions.

Pauses respiratòries: què és normal i què no. Els nadons petits sovint respiren de manera periòdica quan dormen: unes quantes respiracions ràpides, després una pausa de 5 a 10 segons, i després tornen a respirar. Això és normal i acostuma a desaparèixer cap als 6 mesos. És una urgència una pausa d’uns 20 segons o més, o una de més curta en què el teu nadó es posa blau, pàl·lid o gris, o queda flonjo. En aquest cas, parla-li en veu alta, toca’l i agafa’l en braços. Si no torna a respirar amb normalitat immediatament, truca al 112 i posa el mòbil en mans lliures: des del centre coordinador et diran què has de fer fins que arribi ajuda.

Es deixa despertar? Això només ho has de comprovar si el teu nadó fa mala cara. Parla-li, acaricia-li la planta del peu, agafa’l en braços. Si obre els ulls, et mira, protesta o busca el pit, es desperta bé. «Costa molt de despertar» vol dir que amb això gairebé no reacciona, continua flonjo o s’adorm de seguida una altra vegada. Llavors truca al 112.

La majoria de nadons amb tos no necessiten urgències hospitalàries, sinó paciència, braços i un nas destapat. Aquests tres nivells t’ajuden a situar-te. Immediatament vol dir: ara mateix, al 112. Sense esperar vol dir: dins de les pròximes hores, també de nit. Aviat vol dir: el mateix dia o el pròxim dia de consulta.

Nivell 1 – 112 immediatament, si el teu fill…

• lluita visiblement per agafar aire: retraccions a les costelles o a l’estèrnum, aletes del nas obertes, el cap acompanya la respiració, gemega a cada expiració,

• respira més de 70 vegades per minut en repòs,

• fa pauses respiratòries d’uns 20 segons o més, o durant aquestes pauses es posa blau, pàl·lid o flonjo,

• se li tornen blavosos o grisos els llavis o la llengua,

• està molt apagat i costa molt de despertar,

• ja en repòs fa un soroll aspre a cada inspiració o baveja molt i ja no pot empassar,

• té una convulsió, plora amb un crit molt agut o inusualment feble, o amb febre li surten taques que no s’aclareixen quan hi prems un got al damunt,

• s’ha ennuegat i no pot respirar (tens les instruccions al requadre de sota).

Nivell 2 – cal que el valori un professional sense esperar, de dia a la consulta, de nit a través del 061 (Salut Respon), si…

• el teu nadó té menys de 3 mesos i 38,0 °C o més, o menys de 36,5 °C, mesurat al recte: en aquest cas no truquis primer al 061, sinó que aneu de seguida directament a un hospital amb urgències pediàtriques,

• vomita de color verd: també en aquest cas, directament a les urgències pediàtriques d’un hospital,

• té entre 3 i 6 mesos i 39 °C o més, mesurat al recte,

• respira més ràpid que els valors de referència o fa un xiulet en espirar,

• al llarg de diversos àpats només beu la meitat o entre la meitat i tres quartes parts del que pren habitualment, porta un bolquer sec durant 8 hores o més, o mostra altres signes de manca de líquids,

• tus per accessos i després fa arcades, vomita o se li posa la cara vermella fins a blavosa, o bé si algú del seu entorn tus des de fa més de dues setmanes,

• comença de cop una tos metàl·lica o «de gos»: cada vegada,

• ha començat a tossir fort de manera sobtada i podria haver inhalat algun objecte, encara que la tos ja hagi passat,

• estàs preocupat o preocupada. El teu instint també és un motiu vàlid per trucar.

Nivell 3 – consulta de pediatria aviat, si…

• el teu nadó té menys de 3 mesos i tus, encara que no tingui febre: llavors el mateix dia,

• la febre dura més de tres dies,

• la tos o els mocs no milloren al cap d’una setmana o empitjoren,

• la tos dura més de dues setmanes sense dies lliures de tos, o més de quatre setmanes encara que vagi afluixant,

• després d’uns quants dies de refredat torna a tenir febre, plora més quan s’estira o es toca l’orella: podria haver-s’hi afegit una otitis mitjana,

• fa xiulets a cada refredat o tus repetidament de nit sense estar refredat,

• escup molt i alhora no guanya pes bé.

Si «aviat» cau en cap de setmana o festiu, en nadons menors de 3 mesos vol dir: el mateix dia al CUAP; al 061 (Salut Respon) et diran quin és el més pròxim. Per a la resta de situacions, normalment n’hi ha prou amb el pròxim dia de consulta; si no ho tens clar, truca al 061.

Si el teu nadó tus a la nit, seguir sempre el mateix ordre ajuda. Et sosté quan tu també estàs mig adormit o adormida.

1. 1

   Mira’l bé: amb llum, el sac de dormir obert i un minut de temps, tal com s’explica més amunt. Si hi encaixa algun senyal del nivell 1, truca al 112.

2. 2

   Agafa’l en braços. Incorporat a la teva espatlla passarà millor un accés de tos. La teva escalfor i la teva veu calmada l’ajuden: un nadó tranquil respira millor que un que plora.

3. 3

   Mesura si té febre, sempre en menors de 3 mesos, i en la resta si el notes calent (les instruccions són al requadre de sota). En menors de 3 mesos la temperatura decideix el nivell, per això aquest pas va tan aviat.

4. 4

   Destapa-li el nas, amb gotes de sèrum fisiològic i, si cal, amb aspirador nasal (pas a pas al requadre de sota).

5. 5

   Ofereix-li de beure: pit o biberó, millor més sovint i en quantitats petites.

6. 6

   Ventila una estona i després deixa l’habitació a uns 18 graus. L’aire fresc i més aviat fred pot alleujar una crisi de pseudocrup. En canvi, hores de corrent d’aire fred poden irritar més uns bronquis sensibles: no cal deixar la finestra oberta tota la nit.

7. 7

   Torna’l a posar al seu llit, pla i panxa enlaire, dins del sac de dormir, sense coixí ni falca.

8. 8

   Apunta quatre coses: l’hora dels accessos, la temperatura i on l’has mesurada, quantitats que ha begut, bolquers mullats, medicaments, en un paper o en una app com Moonsleep. Si pots, grava també un accés de tos i un minut de respiració amb el tòrax descobert: a la consulta sovint just aleshores no tus, i per telèfon et serà més fàcil explicar exactament què veus.

I si després de l’accés el teu nadó continua dormint tranquil? Deixa’l dormir. No cal despertar-lo per posar-li gotes al nas. Ara mateix el descans li va bé.

Amb el nas tapat, un nadó gairebé no pot succionar i respirar alhora. Així li serà més fàcil:

• Destapa-li el nas just abans d’oferir-li el pit o el biberó.

• Dona-li el pit més incorporat, per exemple assegut a cavallet sobre la teva cuixa o bé reclinat cap enrere, de manera que el cap quedi més alt que el cul. Així li entra millor l’aire.

• Millor estones més curtes i més sovint, amb pauses. Si el teu nadó es desenganxa una vegada i una altra, és que necessita agafar aire, no que vulgui deixar de mamar. Mig adormits i amb contacte pell amb pell, molts nadons beuen més tranquils.

• Si beu amb poca força, extreu llet amb la mà o amb tirallets perquè la producció es mantingui i no es faci una retenció de llet.

• Biberó: mantén el teu nadó incorporat i el biberó més aviat horitzontal, fes servir una tetina de flux lent i fes pauses. No deixis mai el biberó recolzat, i no el deixis beure estirat i sol.

Beu prou? Amb el biberó en veus la quantitat: és un senyal d’alerta si al llarg de diversos àpats només aconsegueix prendre la meitat o entre la meitat i tres quartes parts del que pren normalment. Si mama, fixa’t en el nombre i la durada de les preses, si se sent empassar, si després sembla satisfet, i en els bolquers. Les primeres setmanes, l’habitual són 6–8 bolquers ben mullats en 24 hores; després, normalment 5–6, i a partir d’aproximadament mig any, 4–6. Si en fa només la meitat del que és habitual, un bolquer es queda sec 8 hores o més, té la boca seca, no fa llàgrimes quan plora, la fontanel·la enfonsada o una decaiguda clara, cal valorar-ho mèdicament sense esperar.

El bolquer és realment mullat? Els bolquers moderns absorbeixen tant que a la nit gairebé no es nota. Pots posar-hi un tros de paper de cuina a dins o comparar-ne el pes amb un bolquer net a l’altra mà.

Cal despertar-lo per donar-li de beure? Durant el primer mes de vida, fins que hagi recuperat el pes de naixement, el teu nadó no hauria d’estar més de 4 hores seguides a la nit sense menjar; si cal, desperta’l suaument i destapa-li el nas abans. Els nadons més grans els pots deixar dormir mentre respirin amb calma: ofereix el pit o el biberó quan es despertin.

Preparar bé el vespre ajuda el teu nadó amb tos a dormir millor i a tu t’estalvia algun pas a mitja nit:

1. 1

   Ventila una estona. Un higròmetre et dirà si la humitat de l’aire està entre el 40 i el 60 %.

2. 2

   Destapa-li el nas abans de l’última presa. Si hi ha reflux, és millor que l’àpat sigui més aviat petit i mantenir el teu nadó una estona incorporat després.

3. 3

   Sac de dormir en lloc de manta, sense gorro, i no l’abriguis més que de costum, tampoc si té febre. Toca-li el clatell: calent, però no suat.

4. 4

   El bressol és a la teva habitació, així sentiràs el teu nadó.

5. 5

   Deixa a punt el que puguis necessitar a la nit: termòmetre, gotes, mocadors, aigua per a tu i el mòbil carregat.

Tornar al ritme després de la infecció: mentre el teu nadó està malalt necessita més contacte, i això està bé, encara que s’adormi més sovint al pit o als braços. Quan es trobi bé de nou, torneu a poc a poc a la vostra rutina habitual per adormir-se: mateix ordre, hores semblants i uns quants vespres de paciència.

Quan el teu fill tus, ve de gust fer alguna cosa. Aquí tens un repàs del que ajuda en un nadó i del que pot fer mal, amb una norma per a tots els remeis: res d’això no ha d’anar dins del bressol.

Ajuda i és segur: gotes de sèrum fisiològic, aspiració suau del nas, oferir sovint el pit o el biberó, contacte i una ventilació breu. Si l’aire és molt sec, pot ajudar un drap humit sobre el radiador. Un humidificador, només de boira freda, fora del seu abast, sense apuntar directament al llit i amb el cable ben protegit; canvia l’aigua cada dia i neteja l’aparell segons les instruccions del fabricant. Una humitat superior al 60 % afavoreix el florit, així que res de roba estesa mullada a l’habitació ni draps sobre el bressol. A partir del primer aniversari, ½ culleradeta de mel al vespre, abans de rentar-se les dents, pot alleujar la irritació de la tos.

Inofensiu, però sense eficàcia demostrada

• Llet materna al nas: hi ha qui n’està convençut, però no està ben estudiat en refredats. Si ho fas, que sigui llet acabada d’extreure; l’opció contrastada continua sent el sèrum fisiològic.

• Ceba al costat del llit: no se n’ha demostrat cap efecte contra la tos. Si de cas, sempre fora del seu abast, mai dins del llit.

• Inhalacions amb nebulitzador i sèrum fisiològic isotònic en monodosis estèrils: és innocu, però no s’ha demostrat clarament que millori un refredat. Les solucions més concentrades i qualsevol additiu, només per indicació mèdica; res d’olis. Neteja i asseca l’aparell després de cada ús.

• Infusions: abans dels 6 mesos, el teu nadó no necessita res més que llet. Després, la beguda d’elecció és l’aigua; l’autoritat europea del medicament desaconsella el te de fonoll com a producte medicinal en menors de 4 anys.

• Compreses al pit: mai embolcalls de patata calenta en un nadó, pel risc de cremades. En infants petits, com a màxim tèbies i sempre comprovades abans a la cara interna del teu canell.

Arriscat: millor no.

• Res de mel abans del primer aniversari, tampoc a la infusió, al xumet ni en xarop: pot provocar botulisme infantil, una paràlisi rara però potencialment mortal, fins i tot amb paràlisi respiratòria.

• No donis xarops per a la tos, antitussius ni mucolítics pel teu compte, tampoc d’herbes. En nens no s’ha demostrat l’eficàcia dels medicaments que suprimeixen la tos. Els preparats d’heura no s’han de donar a menors de 2 anys, perquè poden empitjorar els problemes respiratoris; l’acetilcisteïna està contraindicada en menors de 2 anys segons el prospecte, i la codeïna en menors de 12 anys. Abans de donar cap medicament, parla’n amb la consulta.

• Cap oli essencial ni bàlsam per al refredat amb mentol, càmfora, eucaliptus o oli de menta en menors de 3 anys, tampoc si diu «per a nadons», ni sobre la pell ni com a aroma a l’habitació: només unes gotes poden desencadenar un espasme de laringe amb dificultat respiratòria aguda.

• Cap vapor calent sobre un bol o al bany: no se n’ha demostrat el benefici i sí el risc de cremades.

• Gotes nasals descongestives només després de consultar-ho, només en concentració per a lactants, exactament amb la dosi indicada i mai més temps del que diu el prospecte, habitualment com a màxim 5–7 dies. No facis servir mai l’esprai dels adults o dels germans: una sobredosi pot provocar en un lactant pauses respiratòries, convulsions o somnolència marcada.

• No donis AAS als nens ni antibiòtics per si de cas: contra els virus del refredat, els antibiòtics no serveixen.

Ja ha passat? Si ja li has posat bàlsam o oli, renta la zona amb aigua i una mica de sabó, ventila l’habitació i vigila de prop el teu nadó. Si li costa respirar, té convulsions o costa molt de despertar: 112. Si li ha entrat alguna cosa a la boca o al nas, truca al Servei d’Informació Toxicològica (91 562 04 20, les 24 hores; a Catalunya, també el 061).

A partir d’aquí parlem de les causes, perquè ho puguis consultar. Seca, carregada, metàl·lica o amb xiulet: el so de la tos et dona pistes de fins a quin punt és urgent, però no substitueix un diagnòstic.

• Tos amb mocs i refredat: més fluixa, sobretot al vespre i estirat, amb respiració tranquil·la entre mig. El més habitual és un refredat. Què ajuda ara: destapar el nas, oferir de beure i observar.

• Carrisqueig, soroll humit o remor nasal: si disminueix després de tossir o amb el nas destapat, la mucositat és al nas i a la gola, no als pulmons. Si s’hi afegeixen respiració ràpida, retraccions o febre: cal valorar-ho sense esperar. Si el teu nadó ja des de les primeres setmanes fa un xiulet o un soroll aspre quan inspira, més fort en menjar i plorar, sovint la causa és una laringe encara tova, que normalment madura sola cap a l’any o als dos anys; comenta-ho a la consulta.

• Tos seca irritativa sense altres símptomes: sense mocs, sense febre i de bon humor. Sovint al darrere hi ha aire sec de calefacció o fum. Què fer ara: revisa l’aire i l’entorn; si dura setmanes, consulta-ho aviat.

• Tos metàl·lica o «de gos», que sona com una foca, amb veu ronca i un so aspre en inspirar (estridor): típic del pseudocrup, normalment a partir d’uns 6 mesos. Què fer ara: calmar-lo i fer-lo valorar sense esperar; si l’estridor hi és també en repòs: 112.

• Xiulet agut en espirar i respiració més ràpida: sovint les vies respiratòries petites estan inflamades, per exemple en una bronquiolitis o una bronquitis obstructiva. Què fer ara: valorar-ho sense esperar.

• Accessos de tos: els cops de tos venen tan seguits que gairebé no hi ha aire entremig, la cara es posa vermella o blavosa, al final fa una inspiració sorollosa com un esbufec o un «gall», sovint amb arcades o vòmits; entre accessos l’infant sembla gairebé sa. És típic de la tos ferina; els nadons petits, en lloc d’aquest soroll, sovint fan pauses respiratòries. Què fer ara: truca sense esperar; si hi ha pauses respiratòries o coloració blavosa, 112.

• Tos sobtada i molt forta del no-res, sobretot en infants petits mentre mengen o juguen: podria haver inhalat alguna cosa, per exemple un tros de fruit sec. Què fer ara: cal valorar-ho sense esperar, encara que la tos s’aturi; no és estrany que al cap d’uns dies sembli millor, tot i que el cos estrany encara hi sigui.

Molts refredats en l’etapa de nadó no són senyal de defenses febles: davant de cadascun dels molts virus del refredat, el teu fill primer ha de construir la seva pròpia protecció. Fins a l’edat escolar, poden ser normals entre vuit i dotze infeccions respiratòries l’any, i si hi ha germans o va a l’escola bressol, sovint encara més.

Sovint comença amb mocs, de vegades amb una mica de febre, i després arriba la tos: primer seca, després més solta. La infecció sol durar una o dues setmanes, però la tos sovint s’allarga més; fins a tres setmanes no és gens estrany. La mucosa necessita temps, i els bronquis continuen sensibles una temporada, de manera que l’aire fred, l’esforç o el fum poden tornar a desencadenar la tos. El que importa és la tendència: més fluixa i menys freqüent. Els antibiòtics no ajuden en un refredat.

Quan convé anar a la consulta ho tens explicat al nivell 3. En nadons menors de 3 mesos, aquests terminis no s’apliquen: en ells, qualsevol tos s’ha de valorar el mateix dia.

La primera crisi espanta moltíssimes famílies. Sovint durant el dia l’infant només estava una mica refredat, i al vespre o a la nit es desperta de cop: la tos sona com un lladruc, la veu és ronca i en inspirar sents un so aspre. Al darrere hi ha una inflamació per virus a la laringe i just per sota. És més freqüent entre els 6 mesos i els 3 anys, sobretot a la tardor i a l’hivern; normalment es resol en uns dos dies.

Així pots ajudar durant una crisi:

1. 1

   Mantén la calma tant com puguis. El plor augmenta la dificultat respiratòria, i la teva veu tranquil·la és el millor remei ara mateix.

2. 2

   Agafa el teu fill incorporat als braços o asseu-lo a la teva falda.

3. 3

   Deixa que li toqui aire fresc a la cara: davant d’una finestra oberta, davant de la nevera oberta o una estona curta al balcó ben abrigat; mai sense vigilància. Molts infants es calmen així, encara que no estigui demostrat del tot.

4. 4

   Cap vapor calent: no se n’ha demostrat el benefici i sí el risc de cremades.

5. 5

   Quan s’hagi calmat, ofereix-li de beure a glops petits: als nadons, pit o biberó; als infants que ja mengen, aigua fresca en got.

6. 6

   Si us han receptat un supositori o xarop amb corticoide, dona-l’hi tal com us van indicar. No actua a l’instant, com a mínim fins passada aproximadament mitja hora, i sovint triga una o dues hores: no donis una segona dosi sense consultar-ho, i si la dificultat respiratòria augmenta, truca igualment al 112. Aclareix abans amb la consulta què heu de fer si el supositori surt de seguida.

I després? Una tos metàl·lica sobtada s’ha de valorar sense esperar cada vegada; de nit, a través del 061 (Salut Respon), encara que ara el teu fill s’hagi calmat. Allà valoraran si pot esperar fins al matí. Mira’l més sovint aquesta nit i la següent, perquè les crisis poden repetir-se. Si l’estridor torna fins i tot en repòs o la pell se li enfonsa en inspirar: 112.

Si baveja molt, no pot empassar, està assegut inclinat cap endavant, parla com si tingués una patata a la boca i té febre alta però gairebé no tus, al darrere hi pot haver una epiglotitis. Des que existeix la vacuna contra l’Hib és rara, però continua sent sempre una emergència: no li miris la gola, no l’estiris, no li donis de beure i truca al 112 immediatament.

El VRS circula sobretot entre la tardor i la primavera. En els lactants, les infeccions per VRS són una causa molt freqüent d’ingrés hospitalari. Els nadons en els primers sis mesos de vida, els prematurs i els infants amb certes malalties prèvies tenen més risc.

En els més petits, el virus pot inflamar les ramificacions més fines de les vies respiratòries: la bronquiolitis, una malaltia dels dos primers anys de vida. Comença com un refredat; al cap d’un o dos dies la tos s’intensifica i la respiració s’accelera. Els dies més difícils solen ser del tercer al cinquè, i la tos acostuma a millorar dins de tres setmanes. Fixa’t especialment en les retraccions, el ritme respiratori i la quantitat que beu; els límits són als tres nivells. A casa ajuden un nas destapat, àpats més petits i més sovint, mantenir-lo incorporat quan està despert i un ambient sense fum.

Prevenció: les autoritats de salut recomanen per a tots els nadons, en la seva primera temporada de VRS, un anticòs d’acció llarga en una sola injecció a la cuixa, com ara nirsevimab o clesrovimab. Si ha nascut entre l’abril i el setembre, s’administra a la tardor abans de la temporada, entre el setembre i el novembre. Si ha nascut entre l’octubre i el març, tan aviat com sigui possible després del naixement, a l’alta o a la primera revisió rutinària del nadó. Si se us ha passat, poseu-lo al dia al més aviat possible durant la primera temporada. Un refredat lleu no és motiu per esperar, i es pot administrar el mateix dia que les vacunes de calendari. Si el teu nadó ja l’ha rebut, ho trobaràs per exemple al carnet de vacunació; si no, pregunta-ho a la consulta. Els infants amb certes malalties prèvies greus també el poden rebre en la segona temporada. Actualment, les autoritats de salut no recomanen la vacuna contra el VRS durant l’embaràs; si la mare, tot i així, s’ha vacunat, en general un nadó sa no necessita aquesta profilaxi, tret que la vacuna s’hagi administrat menys de dues setmanes abans del part o hi hagi factors de risc.

La tos ferina la causen bacteris, es transmet per gotetes, és molt contagiosa i especialment perillosa per als nadons petits. El més típic són els accessos de tos descrits més amunt, sovint concentrats a la nit; normalment no hi ha febre, i la malaltia s’allarga moltes setmanes. En menors de sis mesos és on hi ha més risc de formes greus, i els nadons petits sovint fan pauses respiratòries en lloc del «gall», de vegades amb coloració blavosa.

Els adolescents i els adults sovint només tenen una tos persistent, de manera que la malaltia passa desapercebuda en ells, i justament així encomanen els lactants. Si algú del vostre entorn tus des de fa més de dues setmanes o té una tos ferina confirmada, truca sense esperar a la consulta de pediatria, i fora de l’horari, al 061 (Salut Respon). Després d’un contacte, els lactants i els convivents sovint reben antibiòtic de manera preventiva, i com més aviat, millor. La mateixa malaltia també es tracta amb antibiòtics; a l’escola bressol, un infant malalt normalment hi pot tornar cinc dies després d’haver començat un tractament antibiòtic eficaç, si la consulta hi està d’acord.

Així podeu protegir ara el vostre nadó

• Revisa el carnet de l’embarassada i el carnet de vacunació per veure si durant aquest embaràs et vas vacunar contra la tos ferina; les autoritats de salut ho recomanen en cada embaràs. Si no es va fer, la mare s’hauria de vacunar idealment durant els primers dies després del part.

• El teu nadó es vacuna als 2, 4 i 11 mesos, i els prematurs també als 3 mesos. Després de la primera dosi, la protecció encara no és completa.

• La parella, els avis i qualsevol persona que cuidi el nadó necessita una vacuna si l’última és de fa més de deu anys, idealment abans del naixement, i si no, ara.

Si el teu nadó tus a la nit sense estar refredat, sovint al darrere hi ha ennuegaments, reflux, aire sec o fum.

Tos mentre beu: sovint és pel flux de llet. Si tus i esbufega sobretot durant els primers minuts al pit, sovint és que la llet surt massa de pressa (reflex d’ejecció fort). Dona-li el pit més incorporat o reclinada cap enrere, separa’l un moment quan la llet ragi amb més força i recull-la amb un drap. Amb el biberó, sovint el problema és que el forat de la tetina és massa gran.

Si s’ennuega, agafa’l en braços, inclina’l una mica cap endavant, deixa’l tossir i després neteja-li la boca. Si tus amb força i entre mig pot agafar aire, el seu reflex protector funciona. Si no surt cap so, no tus i es posa blau: 112 i les maniobres del requadre «S’ennuega i no pot respirar».

Reflux. Molts nadons regurgiten després de menjar; normalment això comença abans de la vuitena setmana de vida i millora abans del primer aniversari. Alguns tusen o tenen singlot mentre mengen, fins i tot sense escopir de manera visible («reflux silenciós»). Ajuda mantenir el teu nadó una estona incorporat durant i després de l’àpat, fer pauses perquè tregui l’aire i oferir àpats més petits. Per dormir, però, continua anant pla i panxa enlaire; aixecar el capçal no ajuda. Els espessidors, les fórmules antireflux i els bloquejadors d’àcid, només després de consultar-ho amb el metge o la metgessa.

Quan cal consultar-ho? Aviat, si el teu nadó guanya poc pes, plora i s’arqueja a cada àpat, si les regurgitacions comencen només després del sisè mes o continuen després del primer aniversari, i si gairebé a cada àpat tus o fa arcades, després sona com si fes gàrgares o té infeccions respiratòries repetides; llavors cal comprovar si empassa bé. Sense esperar si hi ha vòmits en projectil, sobretot entre la 2a i la 8a setmana de vida, o si hi ha sang al vòmit o a la femta. Si el vòmit és verd: directament a les urgències pediàtriques d’un hospital.

L’aire sec fa la mucositat nasal més espessa; l’ideal és una humitat del 40–60 %, i el que ajuda ho tens a «Remeis casolans i xarop per a la tos». El fum empitjora clarament la tos: els fills de pares fumadors tenen més bronquitis obstructiva, i en una bronquiolitis augmenta el risc d’un curs greu. Ni tan sols fumar al balcó protegeix del tot, perquè els residus queden a la roba, als cabells i als mobles. Qui fumi s’ha de rentar les mans després i posar-se una peça de roba neta abans d’agafar el nadó. Els cigarrets electrònics i la xixa tampoc no han d’estar mai a prop seu, i les barretes d’encens, les espelmes aromàtiques o els esprais ambientals irriten encara més unes vies respiratòries sensibles.

Alguns nadons i infants petits fan xiulets en espirar gairebé amb cada infecció: els bronquis s’inflen i la mucositat espessa encara els estreny més. És freqüent —entre el 30 i el 50 % de tots els lactants i infants petits tenen almenys un episodi així— i la majoria no acabaran desenvolupant asma. Per a tu, el més important és: si fa xiulets, cal valorar-ho sense esperar, i a la consulta comenta si a la família hi ha asma, dermatitis atòpica o al·lèrgies.

Si a la consulta us recepten un inhalador, els nens petits l’utilitzen amb cambra espaiadora i mascareta: sacseja l’inhalador i col·loca’l a la cambra, ajusta bé la mascareta sobre boca i nas, fes una polvorització dins la cambra i deixa que el teu fill faci tantes respiracions tranquil·les com us hagin indicat a la consulta, sovint 5–10. Cada polvorització addicional s’ha de donar per separat. Funciona millor si l’infant està tranquil o mig adormit; si plora, gairebé no hi arriba medicament. Després dels esprais amb corticoide, neteja-li la cara i dona-li alguna cosa de beure. Renta la cambra aproximadament un cop per setmana amb aigua tèbia i sabó i deixa-la assecar a l’aire.

I tu? Un nadó amb tos sovint vol dir diverses nits curtes seguides. Esgota, i a la nit les preocupacions sempre semblen més grans que de dia.

• Deixa els teus límits clars durant el dia. Apunta en un paper al costat del llit els senyals d’alerta dels tres nivells o fes una captura de pantalla del requadre «Vigila això». Així, a les tres de la matinada no hauràs de rumiar, només mirar-ho.

• Deixa-ho tot preparat: gotes, termòmetre, mocadors, aigua, mòbil carregat, targeta sanitària (TSI), carnet de salut infantil i carnet de vacunació. I per al proper refredat, tingues de reserva monodosis de sèrum fisiològic, un termòmetre digital i un aspirador nasal.

• Dorm quan dormi el teu nadó, també durant el dia. Si sou dos, repartiu-vos la nit: una persona està de guàrdia i l’altra dorm, si cal en una altra habitació.

• No cal que passis això sol o sola, encara que no tinguis família a prop. De nit, el 061 (Salut Respon) resol dubtes mèdics. Si notes que no pots més, truca al 061 («Una veu contra el suïcidi») o al 024. Durant el dia també et poden ajudar els serveis d’orientació per a famílies i els programes municipals de suport a la criança primerenca o dels serveis socials.

Si ets tu qui està malalt o malalta: pots continuar donant el pit: pel fet de lactar no transmets el refredat, sinó que també li passes defenses. Renta’t les mans abans de donar el pit i de canviar-lo, tus a la flexura del colze i, si hi ha contacte molt estret, pots portar mascareta. La recomanació que les persones malaltes evitin el contacte amb nadons menors de sis mesos s’aplica a les visites i als germans, no a donar el pit i consolar-lo. Si tu prens medicació, pregunta a la farmàcia o a un servei especialitzat en compatibilitat de medicaments amb la lactància: la pseudoefedrina, per exemple en alguns antirefredats combinats, pot reduir la producció de llet, i la codeïna s’ha d’evitar del tot durant la lactància. I si prens algun medicament que dona son, no dormis amb el nadó al llit ni al sofà.

Si a la nit t’agafa por, no vol dir que exageris, sinó que estàs amatent. Una trucada que al final acaba en «tot està bé» no és una trucada perduda, sinó una nit més tranquil·la.