El nadó fa sacsejades i grunyeix mentre dorm

Gairebé sempre, sí. Les sacsejades, els grunys, els sospirs i la respiració irregular formen part del son actiu, la versió del son REM en els nadons. En els nounats ocupa aproximadament la meitat del temps de son. Convé que un metge valori les sacsejades que continuen també quan està despert i les pauses respiratòries de més de 10 segons. Si la pausa passa dels 20 segons, té els llavis blaus o grisos, li costa respirar o té una convulsió, truca immediatament al 112.

La comprovació ràpida abans de continuar llegint

1. 1

   El teu nadó respira? La panxa puja i baixa, encara que el ritme sigui irregular?

2. 2

   Els llavis, la llengua i la cara són rosats, i no blaus, grisos o molt pàl·lids?

3. 3

   Si dubtes: es desperta quan li parles i el toques, i després es mou amb energia?

Tres vegades sí? Aleshores és molt probable que sigui son actiu: continua llegint amb calma. Si no, salta a l’apartat «És una urgència o no?». Per comprovar-ho pots encendre el llum sempre que calgui; n’hi ha prou amb la llanterna del mòbil apuntant al sostre.

Durant les primeres setmanes, els nadons tenen dues fases de son: el son actiu és la versió infantil del son REM, també anomenat son dels somnis, i el son tranquil, la del son profund. A diferència dels adults, els nounats solen entrar en la fase agitada just després d’adormir-se, i hi passen unes vuit hores al dia. Fins i tot en la penombra les pots distingir:

• Son actiu: els ulls es mouen sota les parpelles, els dits, els braços o les cames fan sacsejades, la boca xucla o fa petar els llavis. La respiració és irregular, de vegades més ràpida, de vegades amb pauses breus, i s’hi afegeixen grunys, gemecs i sospirs. En aquesta fase el teu nadó es desperta de pressa: n’hi pot haver prou amb un soroll o una petita sotragada.

• Son tranquil (son profund): cara relaxada, mans sovint obertes i fluixes, respiració regular; durant les primeres setmanes, les sacsejades gairebé desapareixen. Per despertar-se, el teu nadó necessita un estímul més clar —treure-li la roba, canviar-li el bolquer, passar-li el dit per la planta del peu—, però aleshores obre els ulls i rondina.

Per tant, és normal que un nadó en son profund trigui més a despertar-se. Només és un senyal d’alarma si ni tan sols amb aquests estímuls es desperta del tot, es queda flàccid o torna a quedar-se adormit de seguida.

Somriures, plor, ulls mig oberts: què més passa

• Somriure mentre dorm: molts nadons somriuen durant el son actiu molt abans de somriure’t conscientment. Aquest somriure primerenc es considera un reflex.

• Plorar sense despertar-se: també pot fer un gemec o un crit curt amb els ulls tancats, que sovint passa en pocs segons.

• Ulls mig oberts: alguns nadons dormen amb els ulls una mica entreoberts. Normalment és inofensiu; si després se’ls veuen vermells o irritats, comenta-ho a la consulta.

• El meu nadó somia? Ningú no ho sap del cert. Però les sacsejades no són senyal d’un malson.

Un cicle de son —una fase de son actiu i una de son tranquil— dura en els nadons petits entre 50 i 60 minuts, aproximadament. Un nounat sol començar amb son actiu i, al cap d’uns 20 minuts, passa al son tranquil. Al final d’un cicle, sovint gairebé es desperta, s’estira o fa algun so. Sovint enllaça tot sol amb el cicle següent; de vegades, et crida. Això també explica les migdiades curtes: sovint, després d’un cicle aproximadament, el teu nadó no ha aconseguit passar al següent.

Durant les primeres setmanes, el teu nadó encara no distingeix la nit i dorm a estones d’entre uns 30 minuts i 3 hores, a qualsevol hora del dia. Un ritme dia-nit més clar sol aparèixer entre les 8 i les 12 setmanes aproximadament. El que ajuda: de dia, llum natural i els sorolls habituals de casa; de nit, llum tènue, veu baixa i res de jocs.

Per tant, despertar-se breument en el pas d’una fase de son a una altra és normal, com remarquen les societats de pediatria: no és cap senyal de malaltia.

Els investigadors creuen que cada sacsejada del son actiu informa el cervell de quin múscul s’ha mogut; així, potser, es va formant a poc a poc un mapa intern del propi cos.

Sacsejades del son. Les sacsejades aïllades de braços, mans o cames, que duren un segon, formen part del son a qualsevol edat, sobretot si apareixen de manera irregular i després el teu nadó es desperta amb normalitat i menja bé.

Reflex de Moro: per què el teu nadó se sobresalta mentre dorm. Un soroll fort o la sensació de caure enrere, i el teu nadó separa de cop els braços i les cames, obre les mans i torna a ajuntar els braços, sovint amb un plor curt. És típic que hi hagi un desencadenant i que el reflex aparegui una sola vegada i s’acabi. És més fort durant el primer mes, s’afebleix a partir del segon mes aproximadament i sol desaparèixer entre el tercer i el sisè mes.

Mioclònies benignes del son. Alguns nounats sans presenten durant el son sèries de sacsejades rítmiques, sovint als braços o a les cames. Comencen entre els primers dies i les primeres setmanes de vida, només apareixen mentre dormen i s’aturen tan bon punt el teu nadó està ben despert. Subjectar-lo no les atura de manera fiable, i de vegades fins i tot les intensifica; per tant, no serveix de prova. Bressolar-lo les pot desencadenar. Com que s’assemblen a una convulsió, convé que un metge les vegi en vídeo en els pròxims dies. Si ha confirmat que són mioclònies benignes del son, ja et pots treure un pes de sobre: no deixen seqüeles, però en aproximadament un terç dels nadons continuen més enllà del tercer mes. Si aquestes sèries comencen després del primer mes de vida, truca a la consulta el mateix dia.

Inofensiu o no? Grava’l i desperta’l, en aquest ordre

1. 1

   Si el teu nadó no respira, està blau o gris o no reacciona: truca immediatament al 112, no gravis res. Si no hi ha ningú més amb tu, la norma és sempre la mateixa: primer truca.

2. 2

   Si no, encén el llum, obre un moment el sac de dormir i grava tot el nadó —la cara amb els ulls, els braços i les cames—, si pot ser des del principi fins al final.

3. 3

   Parla-li, passa-li el dit per la planta del peu, agafa’l en braços… i continua gravant.

4. 4

   Si les sacsejades s’aturen i et mira com sempre: anota l’hora i la durada, i ensenya el vídeo a la consulta en els pròxims dies.

5. 5

   Si continua amb sacsejades i no reacciona a tu: 112. Espasmes breus de flexió en sèries, entre els quals sí que respon: valoració mèdica avui mateix (mira més avall, «Espasmes infantils»).

Tremolor en plorar. Si al teu nadó li tremolen la barbeta, els braços o les cames quan plora, en un nounat és normal. S’atura quan xucla o quan li subjectes suaument el braç o la cama, i sol desaparèixer cap al segon mes. Si amb 10 setmanes encara li tremola la barbeta només quan plora, comenta-ho a la revisió dels 4 mesos. Si tremola tot i estar tranquil o el tremolor augmenta, fes-lo valorar en els pròxims dies.

Una personeta tan petita dorm fent un soroll sorprenent. La majoria dels sorolls tenen una explicació senzilla:

• Roncs suaus, esbufecs i xiulets pel nas: el nas és minúscul, i fins i tot una mica de moc sec ja es fa sentir.

• Soroll de flegmes i gorgolls a la gola: normalment és saliva o una mica de llet que ha pujat.

• Grunys i fer força: sovint és l’intestí que treballa; en trobaràs més informació a l’apartat del nadó que grunyeix.

• Sospirs, bocades d’aire, respiració accelerada: una inspiració profunda o una respiració ràpida breu just després d’una petita pausa formen part de la respiració periòdica.

• Xisclets, gemecs, queixes, singlot: durant el son actiu també són normals.

Hi ha dos sorolls diferents. Un so agut o un xiulet a cada inspiració, fins i tot amb el nas destapat, s’anomena estridor i sovint augmenta quan menja, plora o està panxa enlaire. Normalment es deu a una laringe encara tova (laringomalàcia), que sol resoldre’s durant el primer any de vida i, com a molt tard, cap a l’any i mig o els dos anys. Tot i així, convé que la consulta de pediatria el valori en els pròxims dies, i el mateix dia si hi ha problemes per menjar, poc augment de pes o pauses respiratòries.

El segon és grunyir o gemegar a cada respiració. Els grunys intestinals apareixen a estones mentre fa força; entremig, el teu nadó respira tranquil, i sovint després fa pets o caca. Els grunys per dificultat respiratòria són continus i van acompanyats de respiració ràpida, aleteig nasal o tiratge: a cada inspiració, la pell entre les costelles, sota l’arc costal o per sobre de l’estèrnum s’enfonsa cap endins. Això no és un soroll del son: truca al 112.

Nas tapat: així el pots ajudar. Abans de menjar, posa-li una o dues gotes de sèrum fisiològic de farmàcia a cada narina i aspira la mucositat estovada amb un aspirador nasal net, només a l’entrada del nas. Les gotes descongestionants, només durant poc temps, en dosi per a lactants i després de preguntar-ho a la consulta de pediatria o a la farmàcia. Queden prohibits els bàlsams o olis amb mentol, càmfora o eucaliptus —en els nadons, fins i tot petites quantitats poden provocar un espasme de laringe amb dificultat respiratòria que posa en perill la vida— i també el capçal aixecat o els coixins falca. Si el teu nadó gairebé no menja per culpa del nas, fes-lo visitar.

Por que s’ennuegui? Els gorgolls no són cap motiu per posar-lo de costat: els nadons sans no s’ennueguen panxa enlaire, perquè el reflex de nàusea i l’estructura de les vies respiratòries els protegeixen. Si li surt llet per la boca o el nas, gira-li el cap un moment de costat i eixuga-la; si tus o té arcades durant més estona, agafa’l fins que respiri sense dificultat.

Roncar pot passar, per exemple amb el nas tapat. Si el teu nadó ronca gairebé cada nit, comenta-ho a la consulta en els pròxims dies; si a més fa pauses respiratòries, bocades d’aire o menja pitjor, el mateix dia.

Alguns nadons grunyen, fan força i es posen vermells, de vegades durant minuts, fins que per fi fan una caca tova o un pet. Els especialistes en diuen disquèzia del lactant; col·loquialment se’n diu «nadó que grunyeix». No té res a veure amb el restrenyiment: el teu nadó primer ha d’aprendre a fer força amb la panxa i, alhora, relaxar l’esfínter. En nadons de menys de nou mesos és típic que facin força i plorin almenys uns 10 minuts abans de fer una caca tova, o fins i tot sense arribar a fer-ne. Amb el temps, aquesta coordinació s’aconsegueix tota sola.

• Què ajuda: la paciència. Agafa el teu nadó quan plori i dona-li temps. No cal que «ho solucionis» tu.

• Què no ajuda: estimular-li l’anus amb el termòmetre o amb un bastonet de cotó, ni supositoris o laxants pel teu compte. Això li treu al teu nadó l’oportunitat de practicar, i els grunys poden durar més.

• Això ja no és un nadó que grunyeix: si la caca és dura o té sang, o si el teu nadó vomita, menja malament o no guanya pes, truca a la consulta de pediatria el mateix dia.

Les pauses respiratòries breus formen part del son actiu. Aquest és el patró normal: la respiració s’atura de 5 a 10 segons. Després, el teu nadó respira més de pressa durant 10 a 15 segons, unes 50 a 60 respiracions per minut, i torna al seu ritme. El color dels llavis i de la cara no canvia. Els especialistes en diuen respiració periòdica; la majoria de nadons la deixen enrere cap al sisè mes.

Com observar una pausa

1. 1

   Llum: encén una llumeta de nit tènue o apunta la llanterna del mòbil al sostre; a les fosques no veus el color.

2. 2

   Mira: fixa’t en la panxa; en els nadons puja i baixa més clarament que el pit. Si hi poses una mà a sobre amb suavitat, també notaràs la respiració.

3. 3

   Compta: a la nit, quan calcules els segons a ull, gairebé sempre et surten massa llargs. Compta a poc a poc «mil u, mil dos…» o fes servir el cronòmetre del mòbil.

4. 4

   A partir de 10 segons: parla-li, frega-li l’esquena o les plantes dels peus. No el sacsegis mai.

5. 5

   Si la respiració no torna de seguida, o el teu nadó està flàccid o ha canviat de color: 112, amb l’altaveu posat. La central d’emergències et dirà què has de fer.

6. 6

   Després: anota l’hora, la durada, el color i com ha tornat a respirar.

El semàfor: fins a 10 segons amb color rosat, normal; més de 10 segons, valoració mèdica aquesta mateixa nit; més de 20 segons o amb canvi de color, 112 immediatament. Tots els casos especials —per exemple, si el teu nadó només ha tornat a respirar quan l’has tocat— són a l’apartat «És una urgència o no?».

Comptar les respiracions. Durant el son tranquil, compta durant un minut sencer quantes vegades puja la panxa; no 15 segons multiplicats per quatre, perquè la respiració és irregular, i no just després d’una pausa. En els nadons petits és normal fer unes 40 a 60 respiracions per minut quan estan desperts, i més aviat 30 a 40 quan dormen. Si en repòs en fa més de 60 de manera repetida: valoració mèdica avui mateix; si a més hi ha tiratge, aleteig nasal o gemecs: 112.

Quin color compta? El dels llavis, la llengua i la cara. Les mans i els peus freds i una mica blavosos són freqüents en els nadons petits i tornen a ser rosats quan s’escalfen; això sol no és una urgència. En pells més fosques, fixa’t en els llavis, la llengua, les genives i la part interior de les parpelles.

Els nadons prematurs fan pauses respiratòries més sovint i més llargues; en el seu cas, cal seguir el que s’hagi acordat amb l’hospital o amb la consulta de pediatria. En els prematurs, fins als dos anys aproximadament, totes les edats es calculen a partir de la data prevista de part.

Ningú no coneix el teu nadó millor que tu: si notes alguna cosa diferent, demana consell mèdic; val més consultar una vegada de més que una de menys. Aquí cada senyal d’alerta apareix en un sol nivell, i n’hi ha prou amb un de sol.

Nivell 1 – truca immediatament al 112 si el teu nadó…

• no respira durant més de 20 segons o, després d’una pausa, no torna a estar com sempre,

• té els llavis, la llengua o la pell de la cara blaus, grisos o molt pàl·lids,

• lluita per cada respiració: tiratge, aleteig nasal, gemecs a cada respiració,

• no es deixa despertar, sembla flàccid o de sobte es posa rígid,

• fa sacsejades rítmiques i no reacciona a tu, ni tan sols després de despertar-lo,

• de sobte fa pauses respiratòries quan té mocs o tos.

Nivell 2 – avui mateix, també de nit: servei d’urgències mèdiques de la teva zona, urgències pediàtriques o, de dia, la consulta de pediatria de seguida, si…

• una pausa respiratòria ha durat més de 10 segons, encara que després tot sembli normal,

• el teu nadó només ha tornat a respirar quan l’has tocat o, durant una pausa, estava pàl·lid, blavós, flàccid o per un moment no responia, però ara torna a estar com sempre: en aquest cas, ves directament a les urgències pediàtriques d’un hospital; si no pots conduir amb seguretat, truca al 112,

• té menys de tres mesos i 38,0 °C o més (temperatura rectal),

• menja clarament pitjor, se salta diverses preses o gairebé no es desperta per menjar,

• en repòs respira repetidament més de 60 vegades per minut,

• veus sèries d’espasmes breus de flexió o d’extensió, com en els espasmes infantils (més avall).

Nivell 3 – truca a la consulta de pediatria en els pròxims dies si…

• les sèries de sacsejades rítmiques només apareixen mentre dorm i s’aturen tan bon punt el teu nadó es desperta (porta’n un vídeo),

• el reflex de sobresalt o els moviments es veuen diferents en un costat del cos que en l’altre,

• el teu nadó tremola tot i estar tranquil, o el tremolor augmenta,

• sents un so agut quan inspira, sense que mengi malament ni tingui dificultat respiratòria,

• ronca gairebé cada nit, sense pauses respiratòries.

Nivell 4 – comenta-ho a la pròxima revisió rutinària del nadó (la revisió dels 4 mesos o la dels 6 mesos): tremolor lleu de la barbeta en plorar després del segon mes, un reflex de sobresalt que encara és clar després del sisè mes, dormir amb els ulls mig oberts. Però pots trucar sempre que vulguis, encara que sigui «només» per les sacsejades.

Què passa quan truques al 061 (Salut Respon)? T’atenen les 24 hores i t’orienten sobre el pas següent: consell mèdic, el CUAP més proper o una visita a domicili. Tingues a mà l’edat en setmanes, què ha passat, quant ha durat i el vídeo. Aquest servei existeix precisament per a això, també a les tres de la matinada i «per 12 segons». En nadons de menys de tres mesos amb pauses respiratòries o signes de malaltia, sovint és més ràpid anar directament a les urgències pediàtriques d’un hospital. A Andorra, el número equivalent és el 116.

Espasmes infantils: poc freqüents, però importants. També se’n diu espasmes «de salutació», perquè el cap i els braços es dobleguen cap endavant com en una reverència. Aquesta forma d’epilèpsia afecta aproximadament 1 de cada 2.000 infants i sol començar entre el segon i el dotzè mes de vida, sobretot entre els quatre i els vuit mesos.

• Com es veuen: el cos es posa rígid de sobte, l’esquena s’arqueja cap enrere, o el cap, els braços i les cames es dobleguen bruscament cap endavant; de vegades només els ulls giren cap amunt o la panxa fa una contracció breu.

• Quan: cada espasme dura uns segons, però apareixen en sèries cada 5 a 10 segons, normalment poc després de despertar-se.

• A diferència del reflex de sobresalt, apareixen sense cap desencadenant, un darrere l’altre. En canvi, que giri els ulls una sola vegada en adormir-se forma part del son actiu.

• Fixa’t també si el teu nadó somriu menys, busca menys el contacte visual o perd habilitats que ja tenia.

• Què fer: portar-lo al metge el mateix dia, amb el vídeo; fora de l’horari de consulta, directament a un hospital amb servei de pediatria, perquè cal fer un EEG. Com més aviat es tracti, millor és el pronòstic.

Per començar: anar-hi de seguida mai no és un error. En els primers mesos de vida no pots malcriar el teu nadó amb consol i proximitat, i el millor és respondre al plor com més aviat millor. La petita pausa que et proposem aquí és per als moments en què el teu nadó grunyeix, gemega o fa sacsejades amb els ulls tancats; no es tracta de deixar-lo plorar. I és que, durant el son actiu, sovint és en agafar-lo que el despertes del tot. La pausa dura de pocs segons a un o dos minuts:

1. 1

   Escolta. Un gruny, un sospir, un gemec curt… o s’està convertint en un plor de debò?

2. 2

   Mira. Ulls tancats, parpelles que es mouen, boca que treballa? Aleshores és molt probable que el teu nadó sigui en son actiu.

3. 3

   Dona-li l’oportunitat de continuar dormint. Sovint torna a quedar-se en silenci al cap de poques respiracions.

4. 4

   Ves-hi tan bon punt el plor s’intensifiqui, obri els ulls o vegis senyals de gana.

La gana no pot esperar. El consell de les societats de pediatria de no reaccionar de seguida a cada despertar nocturn prové d’una guia per a famílies sobre problemes de son i no vol dir que hagis d’esperar quan té gana; sobretot durant les primeres setmanes, la gana té prioritat. Normalment es nota abans del plor: el teu nadó s’inquieta, es xucla el puny, fa sons com de murmuri i gira el cap buscant. Si fa estona de l’última presa, ves-hi de seguida: a un nadó que plora li costa més menjar. Si alletes, en cas de dubte posa’l al pit; la lactància a demanda és recomanable tant de dia com de nit, i és normal que al vespre vulgui mamar gairebé sense parar. Els intervals es compten des de l’inici d’una presa fins a l’inici de la següent. Amb biberó, fixa’t primer en els senyals de gana en lloc de respondre a cada gemec amb llet.

Quantes vegades mengen els nadons? Durant les primeres setmanes, els nadons alletats mengen almenys 8 vegades en 24 hores, sovint més, i els que prenen biberó, una mica menys; tots, també de nit. A partir del 5è dia de vida, almenys sis bolquers ben molls i pesants en 24 hores indiquen que arriba prou llet. Fins que no recuperi el pes de naixement, el teu nadó no hauria de passar més d’unes 4 hores seguides sense menjar a la nit; després, si creix bé, pot dormir trams més llargs.

Despertar un nounat endormiscat és més fàcil durant el son actiu, quan les parpelles i la boca ja es mouen: treu-li la roba fins al body, canvia-li el bolquer, parla-li, posa’l pell amb pell. Si tot i així costa molt que mengi, el veus groguenc o a partir del 5è dia té clarament menys bolquers molls: porta’l a la consulta de pediatria el mateix dia.

Als 2–3 mesos (aproximadament de la setmana 9 a la 13), la majoria de nadons dormen en total unes 14 a 17 hores al dia. Els nadons alletats sovint mengen de 5 a 9 vegades en 24 hores, i els que prenen biberó, unes 5 a 7. El tram seguit més llarg, durant els primers cinc mesos, és de mitjana d’una mica menys de sis hores, i en alguns nadons clarament més curt. El reflex de sobresalt, la respiració periòdica i les sacsejades durant el son actiu continuen sent normals.

Deixes el teu nadó adormit al llit amb molta cura… i els bracets se li obren de cop. La sensació de caure enrere desencadena el reflex de sobresalt, i durant els primers minuts el teu nadó encara és en son lleuger i actiu. En els nounats, el son tranquil sovint no comença fins al cap d’uns 20 minuts. Cap a les 12 setmanes, molts nadons ja s’adormen directament en son tranquil, i aleshores és més fàcil deixar-los al llit.

Senyals de son profund que pots reconèixer fins i tot a les fosques: la respiració és regular, les mans estan obertes i relaxades, i la boca ja no es mou. Com a regla pràctica, no com a prova mèdica: aixeca-li una mica un bracet. Si cau fluix i pesant, normalment el teu nadó ja dorm prou profundament.

Així el deixes al llit

1. 1

   Posa-li el sac de dormir abans de donar-li menjar.

2. 2

   Després de donar-li el pit, desfés la succió: fica-li suaument el dit petit a la comissura dels llavis. Als nadons de biberó, fes-los treure l’aire abans.

3. 3

   Deixa el teu nadó a poc a poc i ben a prop del teu cos: primer el cul i l’esquena, i el cap al final. No treguis la mà de sota el cap fins que el cul i l’esquena estiguin recolzats.

4. 4

   Deixa la mà quieta un moment més sobre la panxa o el pit i després retira-la a poc a poc.

Si tot i així es desperta, potser encara no era el moment. Torna’l a agafar, deixa que s’adormi amb calma i torna-ho a provar. No és un fracàs, és el dia a dia amb un nadó.

La seguretat és el primer. Si el teu nadó s’ha adormit a la cadireta del cotxe o a la gandula, estira’l en posició plana, panxa enlaire, tan aviat com puguis, encara que es desperti.

I embolcallar-lo? Les autoritats sanitàries desaconsellen embolicar-lo ben estret per dormir; el que és segur és un sac de dormir de la mida adequada. Si ja fas servir un sac d’embolcallar, només panxa enlaire, amb els malucs i les cames lliures, amb espai per a dos o tres dits al pit, sense massa abric i sense res amb pes. Tan bon punt el teu nadó intenti girar-se —sovint cap al segon mes—, passa a un sac de dormir amb els braços lliures.

Si el teu nadó es remena, dona cops de peu i obre els ulls una vegada i una altra, val la pena fer una comprovació ràpida:

• Gana: gira el cap buscant o es xucla el puny? Aleshores posa’l al pit o ofereix-li el biberó.

• Massa calor: toca-li el clatell. Si està suat, treu-li una capa de roba o fes servir un sac de dormir més prim. Que tingui les mans fredes no vol dir, per si sol, que el teu nadó tingui fred.

• Bolquer ple: comprova-ho ràpidament i canvia’l amb llum tènue, sense gaire conversa.

• Nas tapat: respira fent soroll i menja malament? Gotes de sèrum fisiològic, com s’explica més amunt.

• Fa força i es posa vermell: sovint és cosa del nadó que grunyeix.

• Sobreestimulat al vespre: moltes visites, un dia sorollós? Aleshores ajuden una habitació tranquil·la i fosca, i el contacte físic.

• Malalt: si el notes calent, menja pitjor o el veus decaigut, pren-li la temperatura rectal, el mètode més precís en nadons, introduint el termòmetre només d’1 a 2 cm com a màxim. A partir de 38,0 °C en un nadó de menys de tres mesos: valoració mèdica avui mateix.

És un salt de desenvolupament? Moltes famílies expliquen les nits inquietes amb salts de desenvolupament en setmanes concretes. Aquests calendaris es basen en un estudi d’observació molt petit, amb 15 parelles de mare i fill; no està demostrat que valguin per a tots els nadons. Més útil que un calendari és fixar-te en el teu propi nadó: què ha canviat, menja bé, el veus sa?

Als 3–4 mesos, és a dir, cap a les 13–17 setmanes, el son s’assembla més al d’un adult. Cap als tres mesos, el teu nadó passa a poc a poc per les mateixes etapes de son que els adults, i molts comencen a enllaçar cicles de son. A partir dels tres mesos aproximadament, el teu nadó també fa sacsejades durant el son tranquil: és un senyal que el seu cervell continua establint connexions, no un motiu de preocupació.

Algunes famílies viuen aquest canvi com unes nits de sobte més inquietes, sovint anomenades «regressió del son dels 4 mesos». Tanmateix, els estudis no troben cap empitjorament general a aquesta edat; de mitjana, entre el primer i el quart mes, els trams de son fins i tot s’allarguen. Si a casa vostra les coses van una mica de través, normalment és per maduració, no per un retrocés.

Un nadó que dorm a prop teu fent tant de soroll, que grunyeix i fa sacsejades, està viu i creix… i tot i així et roba el son. Algunes coses ajuden:

• Si a la nit estàs sola: col·loca el bressol de manera que el vegis des del coixí, i tingues una llumeta de nit tènue a l’abast; així pots comprovar la respiració i el color dels llavis sense aixecar-te. Dorm de dia quan dormi el nadó i, si pots, demana a algú que vingui unes hores.

• Repartiu-vos les nits si sou dues persones: qui està de torn porta el nadó perquè mami, el canvia, li fa treure l’aire i el torna a posar al llit; l’altra persona dorm de debò. Si alletes, durant les primeres setmanes no substitueixis cap presa nocturna de pit per un biberó sense extreure’t llet; si no, la producció de llet pot baixar.

• Apunta i grava en lloc de donar-hi voltes: l’hora, la durada i el que has vist, en paper o com a nota en una app com Moonsleep, i també un vídeo. A la consulta en trauran molt més profit que d’un record de les tres de la matinada.

• A qui pots preguntar, fins i tot sense llevadora: de dia, a la consulta de pediatria, també per dubtes petits; de nit i el cap de setmana, al 061 (Salut Respon); en una urgència, al 112 o a urgències pediàtriques; per dubtes de lactància, a una assessora de lactància. Si tens llevadora, pregunta-li també a ella.

• Per a tu: si a la nit tot se’t fa massa gran, truca al 061 («Una veu contra el suïcidi») o al 024, o al Telèfon de l’Esperança (93 414 48 48), les 24 hores.

• Al límit de les teves forces: deixa el teu nadó segur, panxa enlaire, al seu llit, surt un moment de l’habitació, respira i truca a algú. No sacsegis mai el teu nadó: n’hi ha prou amb pocs segons per causar lesions cerebrals greus.

• Si l’angoixa no marxa i, fins i tot amb un nadó sa, necessites controlar-li la respiració constantment, parla’n amb la teva ginecòloga, la teva metgessa de família o la consulta de pediatria. L’ansietat i la depressió després del part tenen tractament.

I quan estiguis desperta a la nit escoltant el teu nadó, recorda: aquestes sacsejades i aquests grunys tenen una funció. El teu nadó creix, aprèn i s’organitza, també mentre dorm. No cal que intervinguis a cada minut. N’hi ha prou que hi siguis quan de debò et necessita.