El meu nounat dorm massa?

Durant les primeres quatre setmanes de vida, els nounats solen dormir de 14 a 18 hores al dia; el segon mes, de 14 a 17 hores. És més de la meitat del dia, i en alguns nadons arriba a tres quartes parts. No hi ha un nombre fix d’hores a partir del qual el son passi a ser «massa». Els marges són tan amplis perquè els nadons són diferents: n’hi ha que dormen molt i n’hi ha que dormen poc, i tots dos poden estar perfectament sans. Ara bé, la gana posa un límit natural: les primeres setmanes fan falta vuit o més preses al dia, i un nadó que dorm gairebé les 24 hores difícilment hi arriba.

Aquest son no és seguit. Els nounats dormen en períodes d’aprox. 30 minuts a 3 hores, repartits al llarg de tot el dia i tota la nit, i es desperten cada poques hores per menjar. Encara no diferencien el dia de la nit. Un ritme clar de son i vigília acostuma a aparèixer després del segon mes de vida. Fins aleshores, el son del teu nadó es guia sobretot per un sol compàs: la pròxima gana.

A més, al principi els períodes desperts són molt curts. Els primers dies, un nadó només aguanta aprox. 35 a 75 minuts seguits; cap a les vuit setmanes, normalment entre 60 i 90 minuts. En aquest temps tan breu hi han de cabre moltes coses.

Un exemple del dia a dia: el teu nadó té dues setmanes i es desperta per menjar. La presa al pit dura mitja hora; després li canvies el bolquer, fa un rotet i li poses un bodi net. Al cap de tres quarts d’hora, ja torna a badallar. En tot aquest temps, potser només ha estat realment despert i atent uns deu minuts. Això passa durant tot el dia, i al vespre tens la sensació que el teu nadó només ha dormit. A aquesta edat, és perfectament normal.

Fins i tot el son mateix sol ser molt actiu en els nounats. Aproximadament la meitat del temps que dormen és son lleuger, actiu: els ulls es mouen sota les parpelles, mans i peus fan petites sacsejades, la boca es mou i la respiració s’accelera de tant en tant. Per a tu, això és útil de saber, perquè és la fase en què el teu nadó es desperta amb més facilitat. Més avall t’expliquem com fer-ho.

Per saber si el teu nadó dorm massa, no has de mirar el rellotge. Un nadó que dorm 18 hores, però menja bé, mulla bolquers i guanya pes, senzillament és molt dormilega. En canvi, un nadó que només dorm 15 hores però gairebé no menja necessita la teva atenció. Aquestes cinc preguntes t’ajuden a diferenciar-ho:

1. 1

   Fa prou preses? El primer dia de vida és un cas especial: després de la primera presa, molts nadons dormen profundament unes quantes hores i aquell dia mengen menys vegades, sovint només cinc o sis. A partir del segon dia, la majoria de nadons fan almenys vuit preses en 24 hores, i sovint deu a dotze. Els nadons alletats acostumen a prendre el pit cada 1,5–3 hores durant el primer mes; els nadons amb biberó, normalment cada 2–4 hores. El segon mes, molts nadons fan una mica menys de preses, sovint sis a nou al dia; però molts nadons alletats continuen menjant vuit vegades o més. Menys preses que fins ara només és normal si els bolquers i l’augment de pes van bé.

2. 2

   Realment menja o només xucla? Si dones el pit, pots reconèixer quan realment beu pel ritme: després d’uns quants xarrups ràpids al començament, la succió es torna lenta i regular. La boca s’obre bé, fa una petita pausa, es tanca, i pots sentir o veure com empassa. Al final, el teu nadó normalment es desenganxa sol, obre els punys i es veu relaxat. Amb el biberó, veuràs que la llet va baixant.

3. 3

   Els bolquers s’omplen prou? Els bolquers molls i bruts són el senyal més fiable que pots comprovar tu mateix/a a casa. A l’apartat següent t’expliquem quants n’hi hauria d’haver cada dia.

4. 4

   Guanya pes? Els primers dies, gairebé tots els nadons perden una mica de pes; és habitual fins a aprox. un 7 %, i el punt més baix sol arribar entre el segon i el quart dia. Després d’una cesària, sovint perden una mica més i recuperen més tard. Si el teu nadó ha perdut més d’aprox. un 7 %, fes revisar una presa a la consulta de pediatria o amb una assessora de lactància: s’agafa bé al pit? li arriba prou llet? A partir d’aprox. un 10 %, cal una valoració mèdica per saber si cal suplementar; si és un 8 o un 9 %, no et limitis a esperar. El més habitual és que recuperi el pes de naixement en 10 a 14 dies. Si després del cinquè dia el teu nadó continua perdent pes o cap a les dues setmanes encara no ha recuperat el pes de naixement, fes-ho valorar mèdicament. El pes del teu nadó es controla, entre altres moments, a la revisió rutinària dels 3 als 10 dies de vida i a la de les 4 a 5 setmanes.

5. 5

   Com està quan és despert? Un nounat sa té períodes desperts curts, però de debò desperts. Obre els ulls, et mira, reacciona a la teva veu, mou cames i braços amb força i protesta ben fort si alguna cosa no li agrada. Té to muscular i el color de pell habitual.

Si pots respondre que sí a totes cinc preguntes, el teu nadó pot dormir tant com vulgui. Amb una excepció important durant les primeres setmanes, que ara t’expliquem.

No pots veure quanta llet pren el teu nadó al pit. Tot i així, els bolquers et mostren si n’està rebent prou. Com a orientació per als bolquers molls en 24 hores:

• Dia 1: 1–2 bolquers molls

• Dia 2: 2–3

• Dia 3: 3–4

• Dia 4: 4–5

• Des d’aprox. el dia 5: almenys 6 bolquers molls i pesants, sovint 6–8

Amb els bolquers moderns, que absorbeixen molt bé la humitat, no sempre és fàcil notar què vol dir «pesant». Hi ha una comparació senzilla que ajuda: aboca 2 a 4 cullerades soperes d’aigua (aprox. 30–60 ml) en un bolquer net i aixeca’l. Així és més o menys com se sent un bolquer ben moll a partir del cinquè dia.

L’orina hauria de ser clara, gairebé incolora o groc pàl·lid. Els primers dies de vida poden aparèixer al bolquer taques rogenc-taronja, l’anomenada «pols de maó». Són cristalls d’una orina molt concentrada i, mentre el nombre de bolquers molls sigui l’esperat, aquests primers dies és normal. Si després del quart o cinquè dia encara veus pols de maó, o si l’orina és de color groc fosc, probablement el teu nadó necessita més llet. Si per la resta està espavilat i té prou bolquers molls, ofereix-li més sovint el pit o el biberó i comenta-ho el mateix dia a la consulta de pediatria. Si, a més, mulla pocs bolquers, està endormiscat o menja amb poca força, busca ajuda mèdica immediatament.

La femta també diu moltes coses. El primer o segon dia surt el meconi, negre verdós i enganxós. Cap al tercer o quart dia, la femta es torna marró verdosa i més tova, i cap al cinquè dia, groc mostassa. Des d’aprox. el quart dia i durant les primeres sis setmanes, els nadons alletats fan almenys dues deposicions toves grogues al dia, i habitualment tres o més, cadascuna d’una mida aproximada d’una moneda de dos euros o més. Els nadons amb biberó defequen menys sovint, normalment d’una a quatre vegades al dia. Si la femta continua fosca més enllà del cinquè dia, és un senyal que arriba poca llet: ofereix més sovint el pit o el biberó i fes pesar el teu nadó a la consulta aquell mateix dia. A partir d’aprox. les sis setmanes, els nadons alletats sovint defequen amb menys freqüència, de vegades només cada pocs dies. Mentre el teu nadó mengi bé, tingui prou bolquers molls, guanyi pes i la femta sigui tova, és normal.

Important: si la femta és clara, grisa, blanquinosa o color d’argila, truca immediatament a la consulta de pediatria. Compara’n el color amb la carta de colors de la femta del carnet de salut infantil. Una femta pàl·lida pot indicar una malaltia de les vies biliars que s’ha de tractar aviat.

A les tres de la matinada, gairebé ningú no compta amb fiabilitat. Deixa un paper al canviador o apunta preses i bolquers amb un toc en una app com Moonsleep. Així, al matí no hauràs de fer memòria amb esforç: ho podràs consultar.

Els primers dies i setmanes hi ha una excepció important al «deixa’l dormir»: mentre el teu nadó no hagi recuperat el pes de naixement i no estigui guanyant pes amb seguretat, no haurien de passar més d’aprox. quatre hores entre dues preses, ni de dia ni de nit. Si fins aleshores no es desperta sol, desperta’l suaument i ofereix-li el pit o el biberó. Això val tant per als nadons alletats com per als que prenen biberó. Important: les quatre hores són el límit màxim per a una única pausa una mica més llarga, per exemple una vegada durant la nit, no l’interval habitual. Perquè el teu nadó arribi almenys a vuit preses, de mitjana haurà de menjar com a màxim cada tres hores; els nadons alletats, sovint cada dues o tres.

L’interval se sol comptar des de l’inici d’una presa fins a l’inici de la següent. Si el teu nadó ha començat a menjar a les 22 h, la següent presa hauria de ser com a molt tard cap a les 2 h.

Per què aquest límit és tan important? Perquè les primeres setmanes és quan es posa en marxa la producció de llet, i depèn de la freqüència amb què el nadó menja. A més, un nadó que rep massa poc sovint no es torna més sorollós, sinó més silenciós: estalvia energia, dorm més i es fa notar encara menys. Així, sense adonar-vos-en, un nadó «molt fàcil» pot acabar sent un nadó que menja massa poc.

Hi ha nadons especialment endormiscats després d’un part difícil, si durant el part t’han administrat analgèsics, en cas d’icterícia o si han nascut abans d’hora. I els nadons adormits sovint no ploren per demanar llet. Per això, fixa’t en els senyals discrets de gana, fins i tot mentre estan en son lleuger: llepar-se els llavis, fer moviments de recerca amb la boca, dur-se les mans a la boca. El plor és un senyal tardà de gana. Si el teu nadó dorm a prop teu, et serà més fàcil captar aquests senyals.

Quan ja no cal despertar-lo a la nit: si el teu nadó ja ha recuperat el pes de naixement i guanya pes bé, el pots deixar dormir a la nit, encara que alguna vegada aguanti més estona seguida. En molts nadons, això passa al cap d’unes dues setmanes. Només n’estaràs segur/a quan l’hagin pesat cap al dia 10 a 14 de vida. La revisió rutinària dels primers dies sovint és abans d’aquest moment; per això, si la revisió de les 4 a 5 setmanes encara queda lluny, demana a la consulta de pediatria una visita per controlar el pes. Si una llevadora ve a casa vostra, també el pot pesar allà.

Fins i tot després, continua mirant el total del dia. El més important és que, en 24 hores, el teu nadó mengi prou. Si en conjunt fa clarament menys preses i mulla menys bolquers que abans, comenta-ho a la consulta.

Molts nounats es posen una mica grocs els primers dies. El seu fetge necessita uns dies per eliminar de manera fiable la bilirubina, el pigment groc. La coloració groga sol aparèixer entre el segon i el quart dia de vida, acostuma a arribar al màxim entre el tercer i el cinquè dia, en els prematurs sovint encara més tard, i normalment ha desaparegut cap a les dues setmanes. Moltes famílies ja són a casa en aquell moment, així que aquests dies mira cada dia la pell del teu nadó amb llum natural. En els nadons alletats, un to groguenc lleu de vegades dura més. En la gran majoria dels casos, tot això és inofensiu. Però hi ha una cosa que has de saber: la icterícia pot fer que els nadons estiguin adormits i mengin amb mandra.

Això pot crear un cercle. Si el teu nadó menja poc, la icterícia tendeix a augmentar, i com més groc està, més cansat es troba. Per això, amb la icterícia hi ha una prioritat clara: menjar sovint, de 8 a 12 vegades en 24 hores. Si el teu nadó està massa adormit per fer-se notar sol, desperta’l: perquè arribi almenys a vuit preses, això vol dir aproximadament cada tres hores, comptades des de l’inici de l’última presa. Si a l’hospital o a la consulta de pediatria t’han indicat un altre ritme, segueix aquest.

Així pots mirar el color de la pell: observa el teu nadó amb llum natural, no sota una llum càlida de làmpada. Prem suaument amb un dit, un moment, al front o al nas i deixa anar. Si durant un instant la zona es veu groguenca en lloc de simplement més clara, és un indici d’icterícia. Mira també el blanc dels ulls i la boca, per exemple sota la llengua o a la part interna de les galtes. Sobretot en pell fosca, sovint és més fàcil veure-hi allà la coloració groga que a la pell. El groc acostuma a començar a la cara i, a mesura que augmenta, baixa cap al pit i la panxa, i després cap als braços i les cames.

Porta el teu nadó immediatament a les urgències pediàtriques d’un hospital si

• es posa groc ja durant les primeres 24 hores de vida —si encara sou a l’hospital on has parit, avisa el personal de seguida—,

• el teu nadó groguenc està més endormiscat del que és habitual, costa molt despertar-lo o no vol menjar.

Si gairebé no el pots despertar o no el pots despertar gens, o el notes flonjo, truca immediatament al 112.

Truca immediatament a la consulta de pediatria —fora de l’horari de consulta, al 061 (Salut Respon)— si:

• la coloració groga augmenta o arriba a la panxa, els braços o les cames,

• la femta es torna clara o blanquinosa, o l’orina fosca tenyeix el bolquer.

Si la coloració groga dura més de dues setmanes, o més de tres en un prematur, fes-ho valorar aviat, encara que per la resta el teu nadó estigui bé.

Si el teu nadó va néixer com a prematur tardà (34+0 a 36+6 setmanes) o una mica abans de terme (37+0 a 38+6 setmanes), sovint està més endormiscat que un nadó nascut més tard. Passa menys estona despert, es cansa més ràpid mentre menja i li costa més agafar-se al pit, succionar i empassar. Alguns d’aquests nadons fins i tot semblen mamar amb força i, tot i així, reben menys llet del que sembla.

En aquests nadons, el límit de quatre hores és especialment important: si quatre hores després de l’inici de l’última presa el teu nadó no mostra senyals de gana, l’has de despertar com a molt tard aleshores. Sovint tocarà abans, perquè l’objectiu són 8 a 12 preses en 24 hores. Si coincideixen diversos factors, com ara prematuritat i icterícia, sempre val l’interval més curt. A més, aquests nadons es refreden de pressa i això els adorm encara més: mantén el teu nadó calent, idealment pell amb pell, mentre tu estiguis despert/a. La icterícia és més freqüent en nadons que han nascut massa aviat o una mica abans de terme. A més, els prematurs tenen un risc més alt de mort sobtada del lactant, per això les normes de son segur són especialment importants per a ells.

Si a l’alta de l’hospital t’han donat un pla amb la freqüència i la quantitat que el teu nadó ha de menjar, segueix-lo fins que la pediatra o el pediatre et digui una altra cosa. En els nadons nascuts abans de 34+0 setmanes o que han estat ingressats a la unitat neonatal, en qualsevol cas preval el pla de l’hospital. Els prematurs tardans i els nadons nascuts una mica abans de terme, en general, s’haurien de tornar a pesar i observar mentre mengen al cap d’1 o 2 dies de l’alta, i després regularment fins que guanyin pes amb seguretat. I no t’estranyi si el teu prematur continua sent molt dormilega durant més temps. Pel que fa al son, fins aproximadament als 2 anys compta l’edat corregida, és a dir, l’edat comptada des de la data probable de part. Un nadó que va néixer 6 setmanes abans d’hora, amb 8 setmanes sovint dorm més aviat com un nadó de 2 setmanes.

De vegades, no és gens fàcil treure un nounat del son profund. Però si tries bé el moment i tens una mica de paciència, normalment ho aconseguiràs sense espantar-lo. No cal fer tots els passos cada vegada. Sovint n’hi ha prou amb dos o tres.

1. 1

   Espera el son lleuger. El teu nadó es desperta amb més facilitat des del son actiu. Ho pots reconèixer pels moviments dels ulls sota les parpelles, les petites sacsejades de mans o peus, els sons de xuclar i els sorollets. Si està completament relaxat i respira de manera regular, i el temps ho permet, espera uns minuts.

2. 2

   Millor llum suau que no pas encendre’n una de forta. Amb una llum intensa, els nadons tendeixen més a prémer els ulls. Amb llum tènue, els és més fàcil obrir-los.

3. 3

   Destapa’l. Obre el sac de dormir, treu-li una capa o despulla’l i deixa’l només amb el bodi o el bolquer. El canvi a la pell desperta molts nadons suaument. Però deixa’l així només una estona curta i després torna a abrigar-lo: els nadons petits es refreden de pressa, i un nadó que ha perdut escalfor encara està més endormiscat.

4. 4

   Canvia-li el bolquer. Un bolquer net és un despertador força fiable per a molts nadons, i així de pas també comproves com va el bolquer.

5. 5

   Contacte pell amb pell. Col·loca el teu nadó només amb bolquer sobre el teu pit nu. Tu has d’estar mig incorporat/da, mai completament estirat/da; la seva cara, girada de costat; el nas i la boca, lliures i visibles per a tu; i una manta, sobre l’esquena, no sobre el cap. La proximitat fa que molts nadons comencin a buscar el pit per si sols. Mentre el tens així, acaricia-li suaument l’esquena, els braços, els palmells de les mans i les plantes dels peus.

6. 6

   Mantén-lo dret i parla-li. Aguanta el teu nadó dret davant teu, de manera que et pugui mirar, i parla-li en veu baixa.

7. 7

   Una gota de llet. Extreu-te unes quantes gotes de llet amb la mà i posa-les als llavis del teu nadó, o deixa caure una gota del biberó als llavis. Sovint això fa que comenci a xuclar i obri la boca.

8. 8

   Ofereix-li el pit quan obri bé la boca. Espera que el teu nadó obri ben bé la boca i aleshores posa’l al pit o ofereix-li el biberó. No fiquis el mugró ni la tetina en una boca tancada.

Perquè es mantingui despert mentre menja

• Compressió del pit: agafa’t el pit amb la mà lliure ben enrere, prou lluny del mugró, amb el polze a un costat i els dits a l’altre. Si el teu nadó només xucla però ja no empassa, pressiona suaument el pit i mantén la pressió. Sovint torna a empassar. Quan l’empassar disminueix, deixa anar la pressió, canvia la mà de lloc i repeteix-ho. No ha de fer mal.

• Canvia de costat: si la succió es debilita, trenca el buit amb un dit net a la comissura de la boca i posa el teu nadó a l’altre pit. El nou flux de llet torna a espavilar molts nadons. També pots anar alternant diverses vegades.

• Frega el palmell de la mà: un fregament suau al centre del palmell fa que molts nadons obrin la boca i continuïn xuclant.

• Amb el biberó: aguanta el teu nadó mig incorporat als braços mentre menja, no estirat del tot. Si es va adormint, serveixen els mateixos trucs d’abans: treure una capa, canviar el bolquer, parlar-li. No deixis mai el biberó recolzat perquè continuï bevent sol i no el deixis mai amb el biberó al llit: un nadó endormiscat es pot ennuegar amb la llet.

Si, malgrat tot, el teu nadó es torna a adormir al cap de pocs minuts, no has fet res malament. Deixa’l reposar una mica sobre el teu pit, sempre que tu continuïs despert/a, i torna-ho a provar al cap d’una estona. Però si en dues preses seguides gairebé no pren res, tot i que l’has despertat i has provat el pla B, o si en general menja clarament menys que de costum, truca de seguida a la consulta de pediatria; fora de l’horari de consulta, al servei mèdic d’atenció continuada. Si no el pots despertar bé de cap manera, truca al 112.

I, per molt cansat/da o desesperat/da que estiguis a la nit: no sacsegis mai el teu nadó, ni tan sols un moment, per intentar despertar-lo. Fins i tot una sacsejada breu pot causar lesions cerebrals greus i posar-li la vida en perill. Si notes que no pots més, posa el teu nadó panxa enlaire al seu llit, surt un moment de l’habitació, respira fondo i demana ajuda.

Alguns nadons estan tan adormits els primers dies que al pit gairebé no prenen res, encara que ho hagis provat tot. Aleshores calen dues coses: el teu nadó necessita llet, i el teu pit necessita el senyal perquè continuï produint-ne. Pots aconseguir totes dues coses extraient-te llet amb la mà. Els primers dies, sovint funciona millor que amb un tirallet.

1. 1

   Renta’t les mans i prepara un recipient net, per exemple una tasseta petita o una cullera.

2. 2

   Per començar, fes uns quants moviments suaus al pit des de fora cap al mugró.

3. 3

   Col·loca el polze i l’índex en forma de C, uns quants centímetres darrere del mugró, just per fora de l’arèola més fosca.

4. 4

   Pressiona suaument, deixa anar i repeteix-ho amb un ritme tranquil. No facis lliscar els dits sobre la pell ni pressionis el mugró mateix. Al principi només surten gotes, i això és normal.

5. 5

   Quan el flux disminueixi, canvia la posició dels dits al voltant del pit i, més tard, passa a l’altre costat.

6. 6

   Dona la llet al teu nadó en petites quantitats amb cullera o amb la tasseta. Aguanta’l dret als braços, posa la vora suaument sobre el llavi inferior i inclina només fins que la llet toqui els llavis. El teu nadó la lleparà i la xuclarà al seu ritme. No li aboquis res dins la boca i alimenta’l només quan estigui despert i empassi.

Mentre el teu nadó no mengi bé al pit, ajuda molt obtenir llet de 8 a 12 vegades en 24 hores, amb la mà o amb tirallet. Però el pla B és un pont, no una solució permanent. Si el necessites més d’una o dues preses, busca suport: a la consulta de pediatria, amb una assessora de lactància o, si en tens, amb la teva llevadora. Si el teu nadó pren biberó i durant diverses preses menja clarament menys del que és habitual, fes-ho valorar mèdicament també.

Moltes famílies viuen les primeres setmanes a l’inrevés: durant el dia el nadó dorm hores seguides, i a la nit està despert. Això passa perquè el rellotge intern encara no ha madurat, i normalment se soluciona sol. Però pots ajudar el teu nadó a aprendre la diferència:

• Durant el dia pot haver-hi llum i vida. Deixa entrar la llum natural a l’habitació, fins i tot mentre el teu nadó dorm, i parla-li i canta-li quan estigui despert. Converses, plats que sonen, l’aspiradora de l’habitació del costat: durant el dia pot sentir perfectament els sorolls normals de casa.

• A la nit, tot més tranquil. Per donar-li menjar i canviar-lo n’hi ha prou amb una llum suau. Parla en veu baixa, deixa el joc per al dia i torna a estirar el teu nadó després de la presa.

• A la nit, canvia’l només si cal. Un bolquer brut o molt ple, és clar que l’has de canviar, però fer un canvi extra només el desperta innecessàriament. Excepció: si l’has de despertar perquè mengi, canviar-li el bolquer és justament un bon despertador.

A aquesta edat, el teu nadó no necessita un horari fix. S’alimenta a demanda, de dia i de nit, i les primeres setmanes el límit de quatre hores actua com a xarxa de seguretat. Després del segon mes, la majoria de nadons van desenvolupant a poc a poc un ritme que sovint no es consolida fins entre el tercer i el sisè mes. Fins aleshores, tenir dies irregulars no és cap senyal que estiguis fent res malament.

Un nounat sa pot dormir profundament. Però es deixa despertar. Si el despulles, li canvies el bolquer o l’agafes, fa ganyotes, s’estira, protesta, obre almenys un moment els ulls o busca el pit. Després menja uns minuts de manera activa, encara que tot seguit torni a endormiscar-se. I si plora, ho fa amb força.

Un nadó malalt es comporta diferent. Els professionals en diuen apatia o letargia. Aquests són els senyals típics:

• No es desperta bé malgrat despullar-lo, canviar-li el bolquer i parlar-li, o es torna a adormir de seguida.

• El notes flonjo i amb molt poc to muscular.

• Gairebé no reacciona a la teva veu, al teu contacte o a la teva cara.

• No vol menjar, o menja només una mica o amb molt poca força.

• Només gemega molt fluix, o plora d’una manera inhabitualment aguda o sense parar.

• La pell és pàl·lida, grisa o marbrejada; els llavis, blavosos o grisos.

• Respira de pressa i amb esforç, es queixa o gruny amb cada respiració, obre molt les aletes del nas o se li enfonsa la pell entre les costelles.

En canvi, alguns grunyits, sospirs i pauses respiratòries breus de 5 a 10 segons sense canvi de color són normals durant el son. Si vols comprovar la respiració, compta durant un minut sencer quantes vegades se li eleva la panxa, idealment mentre està tranquil. En els nounats, el normal són aprox. 40 a 60 respiracions per minut; dormint, sovint només 30 a 40.

Fixa’t també en els canvis. Si ahir el teu nadó estava espavilat i avui gairebé no hi ha manera de despertar-lo, aquesta diferència és més important que qualsevol nombre d’hores.

Si alguna cosa et sembla estranya, mesura-li la temperatura. En nadons, la mesura pel recte és la més precisa: posa una mica de crema a la punta d’un termòmetre digital, estira el teu nadó panxa enlaire i relaxat, i introdueix només la punta amb molta cura, aproximadament 1 fins a un màxim de 2 centímetres. Si notes resistència, no empenyis més. Quan faci el senyal, treu-lo a poc a poc i neteja’l després. No la mesuris just després del bany ni quan el teu nadó hagi estat molt abrigat. El normal és aprox. 36,5 a 37,5 °C. En nadons menors de 3 mesos, tant una temperatura a partir de 38,0 °C com una temperatura per sota de 36,5 °C són motiu per buscar ajuda mèdica immediatament. Un nadó massa fred pot estar tan malalt com un que té febre: escalfa’l de seguida en contacte pell amb pell sota una manta mentre truques. No donis a un nadó menor de 3 mesos cap medicament per a la febre, ni tan sols un supositori, sense indicació mèdica.

I confia en el teu instint. Coneixes el teu nadó millor que ningú. Si tens la sensació que alguna cosa no va bé, millor truca una vegada de més a la consulta que una vegada de menys. Al final de tot trobaràs resumits els senyals que requereixen ajuda mèdica immediata o una trucada al 112.